Aquest any es compleix el 140è aniversari del naixement d’Alexandre de Cabanyes que ho va fer el 5 de març de 1877 a Barcelona. Al cap de poc temps, la família va retornar a Vilanova, on ell residí sempre, a excepció de curtes estades.

Alexandre de Cabanyes fou el darrer dels Cabanyes que va viure a la Masia d’en Cabanyes i , en bona part, li devem que la Masia s’hagi mantingut d’acord amb l’esperit i els canons estètics de quan va ser construïda l’any 1798. En aquesta casa, Alexandre de Cabanyes hi va viure i hi tenia el seu taller de pintor fins que va morir l’any 1972.

Conte i documenta  Oriol Pi de Cabanyes que  per la Masia d’en Cabanyes en vida del pintor  “… hi van passar des de Tòrtola Valencia a Macià o Serrano Suñer, passant per Sagarra, Ors, Joan Alavedra o Ridruejo. I en Mir deia que s’havia afincat a Vilanova per un record olfactiu de joventut que els associava: l’olor de la verema als cups, les premses i els cellers…” (1)

Alexandre de Cabanyes va abocar tota la seva energia en ser pintor de paisatges. Els temes més tractats foren els de la platja i pescadors de Vilanova i els camps i boscos que envoltaven la seva residència: la Masia de Can Cabanyes. També va treballar en el gènere del retrat, on destaquen els realitzats per a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, entre els quals trobem el retrat de Manuel de Cabanyes, germà del seu avi, o el de Víctor Balaguer.

La seva tècnica, caracteritzada per la pinzellada llarga i densa, fou definida per Eugeni d’Ors com una obra de “gran serenitat”. Es va dedicar a la pintura fins passats els noranta anys, en què una afecció de la vista li impedí continuar.

La Masia d’en Cabanyes de Vilanova i la Geltrú va ser per Alexandre de Cabanyes una referència constant tant en l’àmbit personal com en l’àmbit pictòric. Algunes de les peces han immortalitzat els exteriors de la Masia i el propi jardí .

Alexandre de cabanyes va rebre les seves primeres lliçons de dibuix de mà del pintor Josep Sugranyes Florit al col·legi Samà. Dels 18 als 23 anys assistí a les classes de dibuix del Cercle Artístic de Sant Lluc a Barcelona, alhora que freqüentava Els Quatre Gats, iniciant-se així en el moviment artístic modernista del que ell sempre formà part. Compartí estudis i converses amb d’altres pintors catalans com Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Picasso, Nonell, Xavier Nogués, Anglada Camarasa o Joaquim Mir, entre d’altres.

Dels 18 als 23 anys assisteix al Cercle Artístic de Sant Lluc ( 1895-1903) en ple auge del moviment modernista en el qual s’integrà.

Amb 23 anys fa la seva primera exposició a Vilanova, al “Almacén de Muebles Bertrán” on presenta un conjunt de 25 ó 30 paisatges i figures. El mateix any fa una estada a Madrid cercant noves influències. També en aquesta època té el seu primer taller a Barcelona, al barri de Santa Maria del Mar, juntament amb Xavier Nogués.

1901: visita per primera vegada París, on passa dos anys, assistint a l’Acadèmia de Belles Arts, i gaudint de l’ambient nocturn de la ciutat. A la capital francesa comparteix novament taller amb Nogués al Boulevard Sta Germain,60

1904: presenta la primera exposició a la Sala Parés, amb 20 quadres.

1906: exposa l’obra feta a París al Circulo Villanovés.

1908: torna a París en una estada breu per dirigir-se posteriorment a Munic, centre de reunió de l’avantguarda internacional, acompanyat pel també pintor vilanoví Rafel Sala. Des de Munic envia obres a la Sala Parés per fer una exposició conjunta amb Iu Pascual.

1913: participa en l’Exposició d’Artistes Catalans celebrada a Montevideo (Uruguai).

1922: reapareix amb una mostra a la Biblioteca Museu Balaguer després d’haver abandonat uns anys la pintura. Aquesta exposició es presentada per Josep Maria Junoy.

1926: participa en la decoració del saló-cafè de la societat Foment Vilanoví amb quatre plafons, acompanyat de Joaquim Mir, Martí Torrents i Enric-Cristòfol Ricart. En l’actualitat aquestes peces són a la Biblioteca-Museu Victor Balaguer.

1926-1927: plafó de Sant Jordi del Palau de la Generalitat encarregat pel president de la Diputació de Barcelona.

1942: mor la seva filla Núria amb 22 anys. Aquesta pèrdua representa un xoc personal pel pintor.

1950: a inicis de la dècada de 1950 treballa amb Martí Torrents en la decoració de l’Església de Mar de Vilanova, amb unes pintures murals de temàtica religiosa.

Alexandre de Cabanyes com a patró de la Biblioteca-Museu Victor Balaguer i amic de Lluís Plandiura, gestiona que el “llegat 56” quedi ubicat al Castell de la Geltrú.

1957: Alexandre de Cabanyes tenia 80 anys . Es nomenat fill predilecte de Vilanova i la Geltrú. Se li fa homenatge i una exposició antològica al Museu Victor Balaguer i al Foment.

1967: Homenatge als 90 anys al Cercle artístic de Sant Lluc i a l’Ajuntament de Barcelona. Medalla al mèrit artístic de l’Ajuntament de Barcelona.

1972: rep l’Encomienda de la Real Orden Civil de Alfonso X el Sabio.

El 23 de març d’aquell  any moria a Vilanova i la Geltrú deixant un llegat extens.

 

Per saber-ne més:

1) El sol de Vilanova i el Garraf misteriós . Oriol Pi de Cabanyes ( 2000. Llibres del far. El cep i la nansa)

Alexandre de Cabanyes ( 1877/1972) . Oriol Pi de Cabanyes . Col·lecció Retrats de l’ajuntament de Vilanova i la Geltrú ( 2000)

*Biografia extreta principalment del Diccionari Biogràfic de Vilanova i la Geltrú. Francesc X. Puig Rovira, Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 2003.