En motiu de l’homenatge al voltant dels 140 anys del naixement d’Alexandre de Cabanyes es pot visitar l’exposició ALEXANDRE DE CABANYES, fotògraf. “La mirada d’un artista” a la Confraria de pescadors de Vilanova i la Geltrú.

L’exposició és una selecció de les 200 fotografies que  Xavier Pi de Cabanyes ha llegat a l’arxiu Comarcal del Garraf. Compartim algunes  fotografies i les  paraules de Xavier Pi de Cabanyes i Blanca Giribet que han fet la selecció de les fotos conjuntament amb Rafel Mestres director de l’Arxiu Comarcal del Garraf.

 Alexandre de Cabanyes, fotògraf

Text de Xavier PI de cabanyes

“El meu avi, el pintor Alexandre de Cabanyes (1877 -1972) va ser un pioner de la fotografia.

A Vilanova va ser dels primers, a enfundar-se en un d’aquells endimaris amb trípode i capturar imatges “à plein air” ja des d’abans de finals de segle XIX. En la fotografia hi ha la seducció per atrapar l’instant, o per donar continuïtat visual a l’experièn­cia de contemplar.

Això té molt de pictòric. Per això els pintors d’un subjectivisme figuratiu, ja sigui en el retrat, ja sigui en el paisatge, fixen aquest moment que en els primers temps de la fotografia són moments de meravella i de preservació del record de l’experièn­cia. O més encara: la sensació de l’efímer que es vol capturar perquè no se’n perdi la visió.

No ha d’estranyar, doncs, que el pintor Alexandre de Cabanyes se sentís atret pel conreu de la fotografia, sobretot la fotografia del paisatge del seu entorn, amb preferència per les imatges de la mar de Vilanova i les seves barques de pesca, subjecte pictòric de tants dels seus quadres. Però també per les imatges del seu entorn familiar.

La motivació artística del fotògraf és la mateixa que el pintor, l’impuls creatiu obeeix al mateix mandat intern d’oferir a la mirada allò que és en aquell moment i que es desitja que romangui en la memòria. l això també val per a l’autoretrat: Cabanyes, com es pot comprovar en una de les seves instantànies (on se’l veu estirant el cordill) també es feia selfies

Alexandre de Cabanyes en blanc i negre

Text de Blanca Giribet de Sebastian

“ A finals del segle XIX la pràctica de la fotografia es va veure afavorida per l’aparició de càmeres més petites i lleugeres i pels avenços en els procediments fotogràfics així com per l’impuls d’iniciatives enfocades a promocionar aquesta pràctica: obertura d’establiments de venda de material, creació de societats, organització d’exposicions i concursos i publicació de revistes especialitzades. Es va anar establint un clima propici per a la fotografia d’aficionats amb unes temàtiques recurrents: viatges o excursions, art i fotografia anecdòtica i domèstica. Es tractava d’un exercici fruit del lleure i de la imaginació dels aficionats, que tenien un perfil divers, sent el dels pintors dels més comuns. En ocasions, van utilitzar la fotografia per a usos professionals, de manera que podem afirmar que va participar en la concepció de les obres artístiques: noves perspectives i noves imatges, sovint imperfectes, però amb punts de vista mòbils.

Una part molt important de la producció fotogràfica amateur del primer terç del segle XX va ser en format estereoscòpic, un tipus de fotografia en relleu que requeria d’un visor per a ser observades i que no estava pensada per reproduir, vendre o publicar sinó per visionar entre particulars i familiars. Entre les més de dues-centes fotografies que han estat cedides a l’Arxiu Comarcal del Garraf gairebé la meitat presenten aquest format tan estès a les darreries del segle XIX i principis del segle XX a Catalunya.”