Alexandre de Cabanyes solia definir-se a si mateix com “l’últim dels modernistes”. L’afirmació del propi artista s’ha d’entendre no només per inscriure’l dins un estil pictòric determinat sinó també com a filosofia de vida, com a tria des de la llibertat. Ell pinta com vol i es manté fidel al seu estil malgrat passin els anys i els corrents evolucionin cap a altres estètiques.

També s’ha d’esmentar que la família Cabanyes no depenia de clients ni mentors, ja que gaudien d’una posició econòmica acomodada i aquest fet els permetia optar amb llibertat per crear la seva obra sense dependre de les vendes ni finançament. Molts autors han anomenat “bohèmia blanca “o “bohèmia daurada “a artistes nascuts en famílies benestants que han gaudit també d’unes condicions plenes per dedicar-se a la pintura. Alguns exemples són el tàndem Ramon Casas i Rusiñol.

Els crítics parlen de “manierisme de si mateix” quan els artistes es repeteixen. Un estudi profund de l’abundant corpus artístic d’Alexandre permetrà valorar la qualitat artística de cadascuna de les obres i a la vegada, amb la perspectiva de tot el conjunt conegut.

– Aquest text està basat en la visita temàtica “El llegat artístic d’Alexandre de Cabanyes a Vilanova i la Geltrú” que Mireia Rosich, historiadora de l’Art i directora del Museu Víctor Balaguer, va fer a la Masia d’en Cabanyes l’abril del darrer any.

– La fotografia adjunta pertany al Fons fotogràfic del pintor Alexandre Cabanyes que es troba a la Masia d’en Cabanyes i es pot consultar en format digital a l’Arxiu Comarcal del Garraf