“Pel que fa a les característiques del Catálogo, direm que està conformat per 71 folis —numerats amb posterioritat— que contenen descripcions amb tinta negra de 82 obres de la col·lecció, perfectament numerades de forma correlativa, que l’autor diu que obeeix a l’ordre d’adquisició de cadascun, malgrat que aquesta afirmació és difícil d’acceptar, perquè els primers quadres són les obres de Viladomat i, com hem vist a les notes de 1841, ja tenia una petita col·lecció prèvia. La cal·ligrafia regular de la totalitat del manuscrit fa pensar que totes i cadascuna de les entrades són fetes per Josep Anton, malgrat que algunes anotacions entre parèntesis amb la paraula Cambiado n’indiquen un ús posterior. El manuscrit està enquadernat en tapa dura o cartoné, en posició vertical, i la coberta presenta decoració d’aigües en tons grisos. Té el llom i les cantonades decorades amb cartó de color verd i presenta guarda amb paper, també amb aiguades de colors suaus. En el llom, no hi ha cap inscripció. Els fulls tenen un marge a la banda esquerra per tal de poder fer-hi anotacions —quan hi són, estan realitzades amb llapis—. Al revers de la primera pàgina, amb llapis, hi ha anotat «Retrato M. de Cabanyes. Es de Espalter», que recorda la lletra d’Alexandre de Cabanyes46. El títol del manuscrit es troba a la segona pàgina, fet amb llapis. Al revers de la segona pàgina hi ha una consideració que revela clarament la naturalesa de la font i el tarannà del seu propietari. Diu així: Advertencia. El Epígrafe que se ha puesto al principio de esta descripción indica claramente que quien la hizo estaba en el país de la Desconfianza, y se nutría muy a menudo y a sabiendas de ilusiones. El espacioso margen que ha dejado á cada página, la ofrece a las ulteriores observaciones y mas justas y juiciosas con que otros más inteligentes y doctos, puedan corregir lo que él ha puesto aquí, muchos de los cuales le han sido sugeridos por amigos, y por peritos que ya es sabido que sobre esta materia suelen ser pródigos de […]. En símiles banquetes, grandes notabilidades han engullido gato por liebre, y él hubiera procurado digerir en silencio la porción que le haya quizás cabido, sin la esperanza de que la numeración de sus cuadros que confía heredarán y procurarán conservar sus hijos, les estimule á una afición tan inocente, tan noble, y tan agradable. Quiera Dios que así sea!

L’epígraf en qüestió és una citació de Walter Scott, que, ras i curt, diu: «Every virtuoso do imagine that all his gooses are swans / Los aficionados suelen figurar que todos sus gansos son otros tantos cisnes (Walter Scott) [sic]».

Aquesta màxima ens va prou bé per comprendre la importància que Josep Anton atorgava al document, conscient que tindria un valor testimonial i, al mateix temps, pedagògic per als seus futurs descendents. És per això que, més enllà del punt de vista quantitatiu, del document és interessant subratllar-ne el seu alt valor literari.”