La setmana que ve canviem d’estació i continuem amb l’anàlisi de les al·legories de les estacions que va fer Josep Anton de Cabanyes (1797-1852). Ara és el torn de la Primavera.

Hi tenim representada una dona diferent a les al·legories de la tardor i l’hivern. Va vestida amb un vestit blanc que deixa al descobert les espatlles. Li tapa el coll un mocador a joc amb un nus al final d’aquest.

Però l’element que destaca és el recollit ornamentat amb flors silvestres de diferents colors. Símbol del renaixement i del ressorgir  de la naturalesa.