AVUI PARLEM: La cuina al segle XIX

Era de gran consideració en el segle XIX el bon menjar i posseir els coneixements per preparar-ho. Les cuineres o cuiner eren els membres del servei més apreciats i podien arribar a cobrar cinc vegades més que els altres criats. Igualment, una senyora de la casa que posseís nocions en l’art de la cuina tenia molt de guanyat, encara que això no volgués dir que es posés de cara als fogons. El control del rebost i l’elecció de plats per celebracions i diferents membres de la família era una tasca destinada moltes vegades a les mestresses.
Dins de la família Cabanyes tenim un bon exemple d’aquest respecte pel bon cuinar. Josep Anton de Cabanyes en els escrits referents al seu viatge a Mallorca* parla de les virtuts de la seva dona Pepita d’Olzinelles. Al·ludeix a què els menjars típics de l’illa eren insípids o molt picants i moltes vegades la mateixa Pepita cuinava per la seva família els menjars que més els hi agradaven. Així destaca el seu marit les seves  arts culinàries:

..guisaba muy bien y conocia una porción de platós tan finos como econòmicos;componia toda  especie de dulces y pastas finas y conocia el arte de amasar el pan y preparar el hornoy sabia mil secretos para conservar viandas, las frutas y las legumbres frescas ; (…), etc
Bibliografia:
– La vida a la llar. Visions barcelonines. FRANCESC CURET, 1760-1860.
– * “Notas y observaciones hechas en mi viaje y permanència en Mallorca”, JOSEP ANTON DE CABANYES. Introducció notes i comentaris de Joan Ruis Vila.