El Disparate Alegre

A la Masia d’en Cabanyes podeu gaudir d’unes peces excepcionals que formen part de la col•lecció permanent del museu. Són dotze gravats originals de Francisco de Goya. Aquests pertanyen al conjunt anomenat Disparates i que juntament amb els Caprichos, la Tauromaquia i els Desastres de guerra, formen, sobre manera, el global de gravats que aquest artista realitzà entre 1799 i 1823. Els Disparates no foren publicats en vida de l’autor. Fins que no arribaren la Real Academia de San Fernando, després de passar per les mans dels particulars R. Garreta i J. Machén, no foren editats fins al 1864 sota el nom de Provervios. Amb el pas del temps arribaren a fer deu estampacions, l’última de les quals fou el 1983.

El Disparate Alegre és un dels més representatius d’aquesta col•lecció. Com en tants d’altres, es pot observar la crítica a la societat de l’època, desenvolupada per Goya, en el seu discurs gràfic.

En ell, podem observar tres noies, ben engalanades, que marquen el ball a tres homes més maldestres i ridículs. Tots ells duen cròtals a les mans, per marcar el ritme de la dansa, però es fa evident que quedant-se curts o exagerant, els segons són incapaços d’aconseguir-ho.

Destacar que amb el joc de llums, pensat per l’autor, és a dir, des del tronc superior i cap de les dones, fins a l’home de moviment ampli de l’esquerra, es pot llegir la seqüència de moviment que dóna al ball, en forma de semicercle. Aquest trencat per la figura que ens queda en primer terme, de l’home més gras i de greu inclinació cap a la dreta, que està a punt de provocar la seva caiguda, doncs gairebé no disposa de contacte amb el terra.

Un element senzill, però que amb la resta d’estampacions conformen un conjunt molt avançat al seu temps i que acabarà esdevenint referent de l’expressionisme i del surrealisme en èpoques posteriors.