A la Masia d’en Cabanyes podeu gaudir d’unes peces excepcionals que formen part de la col·lecció permanent del museu. Són dotze gravats originals de Francisco de Goya. Aquests pertanyen al conjunt anomenat Disparates i que juntament amb els Caprichos, la Tauromaquia i els Desastres de guerra, formen, sobre manera, el global de gravats que aquest artista realitzà entre 1799 i 1823. Els Disparates no foren publicats en vida de l’autor. Fins que no arribaren la Real Academia de San Fernando, després de passar per les mans dels particulars R. Garreta i J. Machén, no foren editats fins al 1864 sota el nom de Proverbios. Amb el pas del temps arribaren a fer deu estampacions, l’última de les quals fou el 1983.

Al Disparate Ridículo veiem un grup atenent a algú que està parlant. Gran part dels personatges es veuen distrets, sense interès Tots estan a l’exterior, sobre la branca alta, nua d’un arbre mort. Tenen fred i s’abriguen com poden. El més abrigat és qui parla i també és el que està a la part més feble de la rama. Sembla el personatge més important, però ningú te interès en el que diu.

Es desconeix el significat d’aquest gravat, com la majoria d’aquesta sèrie. Potser  Goya feia referència a la dita “Andarse por las ramas” segons indiquen alguns investigadors.