Joaquim de Cabanyes (1799-1876), provinent d’una família benestant, tenia com a ofici la carrera militar, la qual el portà a desplaçar-se en nombroses ocasions. L’art li va venir per vocació i no s’hi dedicà mai de manera professional; tal i com deien aquells que el van conèixer, pintava “sin profesar el arte, era artista por sentimiento”. Joaquim Cabanyes, com narra l’autora del text citat posteriorment, creava “paisatges agradables i composicions serenes que conviden a la contemplació”. En els seus quadres predomina la natura en tot el seu esplendor, però no descarta la presència de la figura humana.
Tot i continuar exercint la carrera militar, Cabanyes no deixà mai de pintar: assolí el mestratge de Jenaro Pérez Villaamil, amb el qual coincidí a Madrid, i va ser membre de quatre acadèmies de Belles Arts. Amb els anys s’adverteix en Cabanyes un interès pel Realisme, estil que va conèixer en la seva visita a l’exposició de Courbet a París el 1855 i que és representat per artistes presents en la seva col·lecció com el seu gran amic Ramon Martí Alsina.
Una important part del llegat de Joaquim de Cabanyes el trobem exposat a la Masia d’en Cabanyes.

Avui volem destacar una de les seves obres, “Vista del Alcazar de Segovia”, que es troba a la Sala de Música de la Masia. Aquesta obra, datada sobre el 1840-43, és una vista del Alcázar des de riu Eresma on veiem pintades unes roques en les quals es troba un pastor que vigila uns bous. Les construccions mostren el seu reflex a l’aigua i el mateix Alcázar pren un aspecte misteriós al ser envoltat per la boira.

Aquest text està extret de la visita temàtica “El paisatgisme Romàntic de Joaquim de Cabanyes” amb la que ens va obsequiar la investigadora Estel Adell l’any 2014. Aquesta intervenció, junt amb la d’altres autors, es recull en el llibre “La Masia d’en Cabanyes. Arquitectura i col·leccions singulars”.

Alcazar de Segoviallibre Masia