Una de les obres d’Alexandre de Cabanyes que es poden admirar a la Masia és el retrat de la seva filla Núria de Cabanyes i Ricart. L’Alexandre va tenir quatre fills i la més petita era la Núria, que va néixer l’any 1919 i va morir al 1942 a l’edat de 22 anys, víctima de tuberculosis. Va passar la malaltia a un Sanatori antituberculós a Seva, el Montseny.

La Núria de Cabanyes va ser la única que va seguir els passos del seu pare. S’ha conservat poques obres seves, però una de les que conservem correspon a una sèrie de dibuixos anomenats l’”Auca del Sanatori del Montseny” acompanyades dels seus corresponents rodolins. Dibuixos acolorits que explicava amb humor la vida dels malalts en aquest Sanatori.

Segons les paraules del nét del pintor Oriol Pi de Cabanyes, després de la mort prematura de la seva filla “el meu avi va tenir un xoc terrible. Va començar pel rostre però no va acabar mai, el seu gran retrat de la filla prematurament, traspassada, com un cos evanescent que s’emporten els àngels…”.
Aquest fet es veu reflectit en els rostres dels àngels inacabats i el registre inferior de la pintura on s’intueix el perfil del mar i una barca, aquests últims, elements propis de la imatgeria d’Alexandre de Cabanyes.

Aquesta pintura es troba actualment a l’antic dormitori d’Alexandre de Cabanyes, a la Masia, junt amb les seves eines de pintor.

– La bibliografia del text s’ha extret del RETRAT N. 14. ALEXANDRE DE CABANYES I MARQUÈS (1877-1972) d’Oriol Pi de Cabanyes. Editat per l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.
https://www.vilanova.cat/doc/doc_77759593_1.pdf