Alexandre de Cabanyes visqué a la Masia des del 1919 fins a la seva mort, l’any 1972. Des del seu taller, instal·lat a les golfes de la casa, i la galeria pintà panoràmiques de Vilanova i dels indrets del voltant, sobretot quan es va fer gran i la seva salut no li permetia sortir de casa. Com en aquesta tela, pintada l’any 1925, del jardinet posterior de la casa, conegut com “Jardí del poeta Cabanyes” , en el que se’ns evoquen els jardins simbòlics de Santiago Rusiñol, amb qui l’any 1908 havia exposat en una mostra de la Societat d’Artistes Catalans, i a qui coneixia també per la proximitat geogràfica amb el Cau Ferrat a Sitges. Aquest caràcter simbolista-decadentista dels jardins de Rusiñol tindria sentit en aquesta obra pel significat mateix de la vida i obra del poeta a la Masia d’en Cabanyes, on amb tan sols 25 anys morí a causa de la tuberculosi, i que, no obstant això, seria considerat el primer poeta romàntic català, amb una obra que si bé poca, és de gran rellevància dins de la poesia catalana i espanyola. Aquest quadre  es troba actualment al Museu de Montserrat, donació de la família Cabanyes Ricart i  va ser part de l’exposició antològica de l’Alexandre Cabanyes “La captura de l’instant”, al Museu Víctor Balaguer, l’any 2018.