La influència francesa i els ideals de la revolució francesa van trencar amb les normes que establien vestir segons les classes socials. La dona utilitzava el pantaló (roba interior) adornat de puntes i volants sota els vestits i les mànigues en forma de globus. La cintura començava sota el pit i el cos quedava lliure d’acord amb els principis revolucionaris de llibertat. La Caterina Ballester, mare del poeta, devia seguir aquesta moda. Els homes portaven una jaqueta tipus frac o una casaca cenyida a la cintura. El coll de les camises era rígid i alt i adornades amb una corbata i a sobre una armilla curta.

L’abdicació de Napoleó va afavorir la influència de la moda anglesa i l’estil dandi en els homes. El vestit tenia un important valor social però també sexual i psicològic. Ressaltava els atribuïts propis de cada sexe. L’ascens de la burgesia i el contacte comercial amb les novetats dels països estrangers hi va influir. Com és el cas de la família Cabanyes amb el matrimoni Josep Anton i la Josepa Olzinelles que reflectien la moda del moment. En aquell moment s’idealitzava el cos de la dona, envoltada d’una aurèola angelical, en uns vestits amb els quals gairebé no es podien moure i necessitaven ajut per posar-se’ls. Fet que incrementava el prestigi social del marit, que la considerava un objecte d’ostentació. En els viatges comercials, el marit comprava tot allò que era la última tendència del moment per a l’esposa.

L’ideal romàntic també va afectar a la moda. La tuberculosi també anomenada la malaltia dels artistes va provocar a la moda femenina un gust per la figura prima i pàl·lida. Seguien dietes d’aigua i vinagre per aprimar-se i aconseguir la pal·lidesa. Els joves i els artistes duien el cabell despentinat i amb barba, com és el cas del poeta Cabanyes.

Els burgesos vestien amb jaquetes curtes o llargues, colls alts i punys amb plecs i volants acompanyats amb una vistosa corbata. Duien també armilla de vellut o seda i els pantalons eren cenyits i rectes.

Pel que fa a la indumentària femenina tenien unes cotilles estretíssimes amb anelles de filferro que augmentaven els pits i a la vegada causaven greus conseqüències de salut. Que provocaven dolors, desmais i fins i tot morts per asfíxia ja que els òrgans quedaven comprimits. En canvi, les dones de classes treballadores tenien unes cotilles menys restringides i els vestits eren més austers. Els dies d’anar a missa o de festa imitaven els vestits de les grans dames ja que la democratització de la moda permetia tenir-ho a l’abast.

En la fotografia de continuació veiem la Josepa d’Olzinelles com una al·legoria de l’estiu pintada per Josep Anton de Cabanyes.