LA MEDICINA AL SEGLE XIX

El segle XIX és un període de grans avenços en matèria de ciència i més concretament en el camp de la medicina i la salut. Ja als seus inicis, es van desenvolupar cures reals per a certes afeccions infeccioses, encara que entre elles no estava encara la tuberculosi, malaltia per la qual va morir Manuel de Cabanyes l’any 1833. No obstant això, en gran part, la raó de la disminució de la mortaldat en aquells anys va ser la millora en la salut pública, la nutrició i la higiene. Sorgeix el desig de construir vil·les lluny de les insalubres ciutats massa  atapeïdes, com és el cas de la Masia d’en Cabanyes, apartada de la ciutat i al mig de la natura. Com diu Francesc Carnicer al seu article, “A mesura que avançà el segle, les velles idees sobre les malalties infeccioses de l’epidemiologia van ser reemplaçades per la bacteriologia i la virologia. Malgrat tot, encara hi havia una medicina popular i pseudocientífica”. Carnicer finalment fa esment d’aquesta suposada medicina del segle XIX al parlar de la frenologia que mantenia que el caràcter, els trets distintius de la personalitat o fins i tot les tendències criminals, podien ser estudiades en funció de la forma del cap.
Bibliografia: “Masia d’en Cabanyes i context històric (1800-1852). El convuls segle XIX” de Francesc Carnicer i Escriche (historiador i docent) del llibre “La Masia d’en Cabanyes. Poesia, música i mites al romanticisme català”, publicat l’any 2020 a partir de les visites temàtiques que diversos autors realitzaren a la Masia.
La imatge adjunta correspon a l’espai “Els Cabanyes i la ciència i la tècnica”, on es detallen visualment els invents que van tenir lloc durant el segle XIX.