ART I POESIA  
Joan Duran i Rafael Sala

Tarongers a la Masia d’en Cabanyes, Rafael Sala, 1911

Tarongers a la Masia d’en Cabanyes de Rafael Sala (1891-1927) i Cos meu, paraula, X de Joan Duran i Ferrer.

Rafael Sala i Marco és un dels pintors vilanovins representants de l’avantguarda catalana que va fer un periple internacional i recorregut poc comú en els artistes de l’època. Tarongers a la Masia d’en Cabanyes va ser pintat l’any 1911, just abans de marxar a Munic amb només 20 anys. Munic, en aquell moment, era un destí contracorrent del que feien altres artistes catalans que triaven París. De fet, aquesta ciutat uneix Rafel Sala i el seu amic i pintor Alexandre de Cabanyes que hi va marxar uns anys abans.
El Rafel Sala d’abans de Munic i el de després de Munic i del seu periple vital i professional – Florència, Nova York i Mèxic – estan del tot allunyats. Certament, la seva pintura abans de marxar, com l’obra que avui comentem i entenem que va realitzar fruit de l’amistat amb Alexandre de Cabanyes, s’emmarca encara en la corrent impressionista i post impressionista: arbres florits, pinzellada solta i pintura colorista. Passió pel color per sobre del dibuix.

En aquesta pintura impresionista hi fem conviure el poema Cos meu, paraula, X del poeta Sitgetà Joan Duran i Ferrer, que és recollit a Nua cendra (Editorial 3i4, 2020), un llibre amb el qual va guanyar el premi Vicent Andrés Estellés de poesia. El jurat va distingir-lo amb aquest guardó per la seva precisió formal, intel·ligència expressiva i intensitat controlada.

Aquest poema, Joan Duran el va llegir i compartir de manera virtual, el dia 23 d’abril de 2020, des del seu confinament, en l’acte de Sant Jordi a la Masia d’en Cabanyes.

 

Cos meu, paraula, X

Quan fora d’aquesta veu

tot se’ns manifesti:

el pètal ennuegat

en la fonia de la fusta,

l’agonia antiga,

incerta, de les borres,

el cruixir torbat

d’un fruit deshabitat.

Llavors,

que la paraula cometi

l’aiguatge embravit

sobre la pàtria que et vull.