Aquest quadre forma part d’una col·lecció de paisatges en petit format de Joaquim de Cabanyes (1799-1876), que actualment es conserven a la sala de música de la Masia Cabanyes. Es tracta d’un quadre a l’oli datat de mitjans del segle XIX. En la imatge podem observar un cel blau que ocupa la meitat superior de la composició, en contraposició a la part inferior trobem representat un riu i unes roques en primer terme. Les diferents tonalitats dels verds i marrons de la terra contrasten amb el blau cel amb algunes taques blanques. Si ens hi fixem, a la banda dreta, trobem al fons la teulada d’una casa que sobresurt darrera dels arbres. En aquesta mateixa banda de la composició trobem també unes restes arquitectòniques que podrien haver estat un antic molí.

El paisatge com a gènere es va posar molt de moda durant l’esclat del romanticisme. La naturalesa com a una protagonista capaç de transmetre emocions va ser una de les grans aportacions del romanticisme arreu d’europa. A Casa nostra, Joaquim de Cabanyes i Ballester va ser un pioner del paisatgisme pictòric català. En les seves obres la naturalesa apareix com a tema principal, lluny de ser una escenografia o un fons per a altres escenes. Joaquim era militar, i la seva experiència en campanyes li va servir de recurs d’inspiració per a la descoberta de paisatges, per captar i entendre la magnificencia de la natura, que tan de prop havia viscut.

BIBLIOGRAFIA
Utrillo, M. “El pintor Joaquim de Cabanyes i els seus”. Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona (1933), p. 341-349.