Manuel de Cabanyes: Poemes essencials. Selecció, traducció i comentaris d’Oriol Pi de Cabanyes. Vilanova i la Geltrú, edicions El Cep i la Nansa, 2107, 148 ps.

Per Xavier Solà Les edicions dels poemes de Manuel de Cabanyes han estat sempre una notícia de gran satisfacció per als vilanovins i més en aquest cas, perquè aquest llibre es publica després de 35 anys de la darrera edició. En format de rústica, el llibre és editat pel Consell Comarcal del Garraf amb la cura i l’elegància en la impressió que ens té acostumats El Cep i la Nansa. Tenir a l’abast aquest llibre és un fet que no pot

Procés de restauració de dues cadires alfonsines

El “Centre d’interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes”  té un programa de restauració que es va desenvolupament en funció de les disponibilitats pressupostàries. L’any passat , Carmen Lara, va restaurar dues cadires alfonsines. A la revista Unicum de l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya  - del maig del 2014- , hi ha una referència sobre tot el procés de restauració. Al següent enllaç podeu descarregar-vos l'article: Article UNICUM amb cadires Masia d'en Cabanyes

“El sentit del patrimoni” per Joaquim Nadal

La declaració com a BCIN de la Masia d’en Cabanyes és una fita i un reconeixement als valors intrínsecs del monument i, alhora, a les activitats culturals que s’hi despleguen. Per això, justament, té sentit que ens preguntem si tot acaba o tot comença amb la declaració. I, anant més enllà, si la nòmina de béns declarats és la nòmina del patrimoni capturat i immobilitzat en una presó administrativa de paper. La declaració pot ser un principi de garantia de protecció, però

Testimoniatge d’Oriol Pi de Cabanyes

M´ha estat demanat que aporti jo també el meu testimoniatge en aquest acte de concelebració de la declaració oficial de la Masia en Cabanyes com a Bé Cultural d´Interès Nacional. I ho agraeixo ben de cor. Com que no hi puc ser personalment, he posat per escrit aquest testimoniatge de record i agraïment que en nom meu llegirà la meva filla Núria. Aquesta era la casa del meu avi. És una cosa tan senzilla com això. Era la casa del meu

“Patrimoni i eficiència”, per Isidre Also

Hi ha binomis que sovint es fan servir com a combustible de la facúndia més prosopopeica, i queden bé en qualsevol peroració. Ara no és el cas enumerar-ne uns quants però segur que us en ve al cap, més d’un. La cultura i l’empresa composen una d’aquestes dualitats sense frontissa. Són dos mons que s’atrauen per l’interès i es repelen per les sensibilitats. Reconec el meu fracàs a l’hora de promoure relacions entre els uns i els altres, tot i que

“A propòsit de la Masia d’en Cabanyes”, per Marijó Riba

Celebro que hagi estat la declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) de la Masia Cabanyes el motiu que ens porti, de nou, a compartir reflexions i debat sobre el patrimoni cultural del nostre entorn. Tot i així, cal tenir present que el debat al voltant de què és el Garraf des del punt de vista patrimonial ja s’ha fet fa temps i s’ha repetit en més d’una ocasió i, en més d’una ocasió, se n’ha ratificat, també, la conclusió:

“Més enllà del BCIN de la Masia d’en Cabanyes”, per Juan Luis Ruiz

“En la esencia de un verdadero monumento esta que se destina a las futuras generaciones,las cuales,por su parte, lo han de coger y llevar en el corazon” . Ernst Gombrich A propòsit de la declaració de Bé Cultural d’interès Nacional de la Masia d’en Cabanyes ens hem proposat de compartir a traves d’aquest diari algunes reflexions i consideracions sobre patrimoni cultural. Sobre la transcendència que té que la Masia d’en Cabanyes hagi tingut aquest alt reconeixement. Sobre el paper del patrimoni