Intervenció al braser del dormitori de Manuel de Cabanyes

Al dormitori de Manuel de Cabanyes trobem un majestuós braser d'estil imperi, peça molt necessària al segle XIX per escalfar l'estança en els dies més freds. Com a molts altres objectes de la Masia i per tal de garantir el seu bon estat per molts anys més es va portar a terme fa unes setmanes una intervenció de conservació. Aquestes actuacions són molt importants per tal de poder garantir la preservació d'aquestes peces, les quals es veuen afectades irremeiablement pel

Setanta aniversari del trasllat de les restes de Manuel de Cabanyes al cementiri de Vilanova

Tal dia com avui, fa setanta anys es van traslladar les restes de Manuel de Cabanyes fins el panteó del cementiri de Vilanova i la Geltrú on reposen actualment. El poeta va morir un 16 d'agost de l'any 1833, amb vint-i-cinc anys, després d'emmalaltir de tuberculosi. L'endemà del dia de la seva mort, les seves despulles van ser dutes al cementiri de la Granada del Penedès, on la família tenia una gran hisenda. Anys més tard van sorgir de manera

Conreu amb un grup d’arbres florits, Alexandre de Cabanyes

Podem trobar quadres de l'Alexandre de Cabanyes a col·leccions i museus molt diversos com el Museu Víctor Balaguer, la Col·lecció Thyssen, el MNAC, el VINSEUM i a moltes col·leccions particulars, ja que la seva obra és molt extensa. Va viure molts anys i no deixà mai de pintar. Al Museu Nacional d'Art de Catalunya es conserven tres obres de l'Alexandre de Cabanyes (1877-1972). Una d'elles és Conreu amb un grup d'arbres florits, que data de la primera meitat del segle

Aniversari de la mort del Manuel de Cabanyes i la Núria de Cabanyes

Avui, 16 d'agost és l'aniversari de la mort de Manuel de Cabanyes i Núria de Cabanyes. Com cada any volem commemorar la memòria d'aquests dos membres de la nissaga, els quals van morir molt joves i del mateix mal, la tuberculosi, malaltia que va truncar prematurament dues vides marcades per passions diferents però alhora properes: Ell era poeta i ella dibuixant. Manuel de Cabanyes morí a la Masia als vint-i-cinc anys, després d'emmalaltir només uns mesos abans. El seu cos reposà

La Universitat de Cervera

Avui, tornem la vista enrere per parlar de la Universitat de Cervera. Va ésser fundada pel rei Felip V l’any 1717, com una sort de desagreujament per les desgràcies patides durant la Guerra de Successió. El rei va decretar la supressió de les set universitats restants de Catalunya, convertint, així, la Universitat de Cervera en el centre intel·lectual de Catalunya. Manuel de Cabanyes (1808-1833), el petit dels tres fills barons de Llorenç de Cabanyes i Fuster amb Caterina Ballester, va entrar a

Laurence Sterne i Alexander Pope

Avui us volem parlar d’una de les sales més emblemàtiques de la Masia: la biblioteca. Fou iniciada per Llorenç de Cabanyes i Fuster i continuada pels seus descendents, destacant especialment Josep Anton, que adquirí molts llibres en els seus viatges. Entre els seus prestatges aplega volums de temàtiques molt variades: literatura romàntica europea (Lord Byron, poesia; Walter Scott, novel·la històrica; Víctor Hugo

Recensión del libro “El Grand Tour de Josep Anton de Cabanyes i Ballester (1797-1852). Viatges i afició col·leccionista a la llum d’Europa” de Francesc Miralpeix.

“La microhistoria” —escribía Giovanni Levi en el ya clásico Formas de hacer Historia, editado por Peter Burke— “en cuanto práctica se basa en esencia en la reducción de la escala de observación, en un análisis microscópico y en un estudio intensivo del material documental”. La investigación de Francesc Miralpeix, profesor de Historia del arte moderno en la Universidad de Girona, en torno a la figura de Josep Anton de Cabanyes y su singular periplo europeo podría inscribirse en este género

Estiu, d’Alexandre de Cabanyes

Aquesta setmana donem la benvinguda a l'estiu amb aquesta magnífica panoràmica de l'Alexandre de Cabanyes (1877-1972). En el llenç es representa l'estiu a partir dels canvis i tonalitats de la vegetació i l'atmosfera distintius d'aquesta estació de l'any. Tot i que conreà el gènere paisatgístic sobretot entorn a la producció de marines, també destaca amb pintures com aquesta, unes vistes impressionants de la ciutat de Vilanova des de la Masia, on es pot veure fins i tot el mar. L'Alexandre pinta