Aquest diumenge dia 27 el Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes romandrà tancat

Ja és Carnaval a Vilanova i la Geltrú!

Aquest cap de setmana el CIRMAC obrirà dissabte amb visites comentades a les 11h, 12h i 13h, i el diumenge dia 27 amb motiu de les comparses de Carnaval el museu romandrà tancat.

Recordeu que la Masia d’en Cabanyes – Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes (CIRMAC) es pot visitar amb reserva prèvia, cal fer correu a info@arccultural.cat o bé trucar  al telèfon 669 288 220. L’aforament és limitat. Us hi esperem!


 

Compartim una fotografia d’un diumenge de comparses a la Plaça de les Cols, realitzada entre finals de segle XIX i principis del XX per Alexandre de Cabanyes. La imatge pertany al fons fotogràfic de Xavier Pi de Cabanyes, que custodia l’Arxiu Comarcal del Garraf. (ACGAF060-121 Fons Xavier Pi de Cabanyes, autor Alexandre de Cabanyes. Finals s. XIX- ppis s.XX)

Continue Reading

El Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes fa entrega a Autisme amb Futur de la recaptació de l’Arts i Natura Festival

El Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes (CIRMAC) ha fet entrega a l’entitat Autisme amb Futur la quantitat de 1.678 euros fruit del recapte solidari de l’Arts i Natura Festival. El recapte s’ha aconseguit gràcies a la implicació i participació de les famílies que, un any més, s’han solidaritzat amb la causa ajudant d’aquesta manera a d’altres famílies que ho necessiten.

La presidenta del Consell Comarcal del Garraf, Mònica Gallardo, ha expressat la seva satisfacció pel fet de poder “acompanyar aquest tipus d’esdeveniment que tenen la capacitat de cobrir tot el cercle: d’una banda la capacitat de convocar famílies que tinguin l’oportunitat de gaudir de l’entorn i, sobre tot, de prendre consciència de necessitats en l’àmbit social que ens acompanyen en el dia a dia”. La presidenta també ha manifestat la voluntat que “aquest esdeveniment continuï sent de referència tant per a la institució, com per a la població en general i per a les entitats del territori”.

Per la seva part, la consellera de patrimoni, Teresa Llorens, ha destacat que “l’Arts i Natura Festival permet posar en valor aquest patrimoni que tenim a la comarca, l’espai de la Masia d’en Cabanyes i el seu entorn” i ha ressaltat que “el valor afegit de la solidaritat que li donem ens permet visibilitzar el treball de les entitats que treballen al territori com Autisme amb Futur, i posar tots aquests recursos des de l’administració que facin la vida més fàcil a aquests nois i noies, i també a les seves famílies”.

Verónica Masdeu, presidenta d’Autisme amb Futur, ha agraït al Consell Comarcal del Garraf “perquè aquesta recaptació ens dona marge per a desenvolupar projectes que són molt importants, perquè arrel de la pandèmia ens hem trobat algunes mancances per a algunes famílies”. Masdeu també ha posat en valor el caràcter inclusiu del festival perquè “moltes de les nostres famílies han pogut participar amb activitats inclusives i això va ser molt important”.

L’Arts i Natura Festival és una proposta lúdica i solidària que reuneix en un cap de setmana tallers creatius, contes, música, teatre, visites familiars al museu, jocs i  d’altres activitats destinades a famílies.

Tot i haver-se celebrat enguany en el context de la Covid-19, amb mesures de seguretat i salut, i aforaments limitats i controlats, el festival ha aplegat més de 400 persones durant el primer cap de setmana d’octubre. S’han ofert propostes per als infants i les seves famílies, on la natura, l’esport, l’aprenentatge, la cultura, la creativitat, la diversió, l’educació ambiental, la inclusió i la solidaritat s’han concentrat a través de tallers i activitats, amb la casa-museu i el Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes com a amfitrió i fil conductor.

Les activitats s’han pogut dur a terme gràcies a la implicació, participació i col·laboració d’entitats i de persones del territori vinculades a la cultura, a l’ensenyament i als valors del festival, destacant la presència del Consell Esportiu del Garraf, del Servei de Medi Natural i Litoral del Garraf, de la Mancomunitat Tegar del Garraf, de Mercè Pedraza, de Núria Parés, de Jordi Carrillo, Pere Arenas i l’Escotilló GT, d’Edulis, del Petit Cine Club, de l’institut Joan Ramon Benaprès-Escola d’Hosteleria de Sitges i, finalment, de l’entitat Autisme amb Futur.

Una de les novetats d’enguany ha estat la 1ª Cursa Solidària Arts i Natura, organitzada pel Consell Esportiu del Garraf a l’espai del bosquet de la Masia d’en Cabanyes, que ha comptat amb la participació una cinquantena de famílies.

El recapte solidari s’ha pogut dur a terme gràcies als ingressos obtinguts per l’adquisició de les entrades del festival i amb les inscripcions a la cursa solidària.

“Autisme amb Futur” és una entitat formada per famílies de les comarques del Garraf i del Penedès amb fills i filles diagnosticats amb trastorn de l’Espectre Autista. Conegut també com a TEA, aquest trastorn del neuro-desenvolupament infantil condiciona principalment les competències habituals de l’ésser humà per relacionar-se, comunicar-se, jugar i compartir interessos comuns amb altres persones.

L’associació es va crear l’any 2012 amb l’objectiu de donar suport i acompanyar els infants i les famílies dels infants diagnosticats TEA, per tal que puguin accedir a un futur millor a través d’una bona atenció i els recursos adequats. Actualment forma part de la junta directiva de la Federació Catalana d’Autisme (FECAA), a la qual pertany des de 2017.

Continue Reading

ELS CABANYES I LA CIÈNCIA. JOSEP MARIA DE CABANYES I BALLESTER

El segle XIX fou una època important en el camp de la ciència i els avenços tècnics i alguns membres de la família Cabanyes, com Josep Maria de Cabanyes i Ballester (1787-1839), compartien aquest interès. A la cambra de Manuel de Cabanyes trobem aquest retrat del seu oncle i tutor, el qual va participar personalment en l’educació del poeta. Josep Maria, especialista en ciències naturals i matemàtiques fou professor d’aquesta darrera disciplina i llengua francesa. Va escriure diverses obres sobre els avanços científics de l’època, com Anales de Nuevos decubrimientos usuales y prácticos en el que col·laborar l’any 1828. A la Masia el trobem destacat en l’espai dedicat a “Els Cabanyes, la ciència i la tècnica” on podeu descobrir una petita exposició que ens mostra alguns dels invents més importants del segle XIX.

Continue Reading

Núria de Cabanyes. La creativitat que no va veure la llum

Núria de Cabanyes i Ricart (1919-1942) va ser l’única dels quatre fills d’Alexandre de Cabanyes i Pilar Ricart que va seguir la tradició artística del pare. Era l’única que mostrà l’habilitat pel dibuix. Alexandre de Cabanyes apreciava i animava la seva predisposició natural i considerava que seria la nova pintora de la família.

Malauradament, l’any 1936 va ingressar al Sanatori Antituberculós del Brull, al Montseny. En la situació política i social del moment, els Cabanyes es van instal·lar a Seva i van viure en diferents masies del poble. La malaltia va acabar truncant el que podria haver estat una carrera artística, ja que la Núria de Cabanyes va morir al sanatori el 16 d’agost del 1942, quan només tenia 22 anys. La família recorda que morí el mateix dia de l’any i del mateix mal que el poeta Manuel de Cabanyes.

L’anonimat de Núria de Cabanyes el trenquem amb el dibuix de llapis i carbó que li va fer Alexandre de Cabanyes l’any 1938.

El CIRMAC ha pogut recuperar dues peces que va realitzar Núria i les té penjades a la Sala Alexandre de Cabanyes a la Masia familiar de Vilanova i la Geltrú: Revetlla i Cuina de pagès i carro amb família i altres escenes.

Continue Reading

Els Preludios de mi lira.

Cover

Els Preludios de mi lira conformen el corpus literari de l’obra del poeta Manuel de Cabanyes. Amb la publicació d’aquest compendi de dotze poemes a l’abril de 1833, pocs mesos abans de la seva mort, l’autor es va convertir en un dels introductors del romanticisme literari a Espanya. Es tracten de seixanta-nou pàgines publicades sense datar i sense signar on Manuel introdueix els seus pensaments i sentiments més profunds. Tot i escriure en castellà, Víctor Balaguer el va voler reivindicar com un poeta català que per culpa de la malaltia que se’l va endur no va poder participar de la Renaixença i la revitalització de la llengua catalana, inaugurada precisament amb la publicació d’Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau a l’agost del 1833. De no haver estat per la seva prematura mort, de ben segur que hauria arribat a ser un poeta de la talla de Jacint Verdaguer, Gustavo Adolfo Bécquer o José de Espronceda, posant com exemples a altres romàntics espanyols.

Als Preludios es poden apreciar diverses influències literàries, com són: els grans del Segle d’Or espanyol (Garcilaso, Cervantes, Lope de Vega, Calderón de la Barca, Quevedo, Góngora i Meléndez Valdés), el classicisme d’Horaci, els il·lustrats i neoclassicistes francesos (Corneille, Rousseau i Racine), el tràgic italià Alfieri i, per descomptat, els romàntics anglosaxons (MacPherson, Lord Byron i Ossian). La poesia de Manuel de Cabanyes reflexteix el coneixement de tota la tradició literària europea precedent que desembocà en el romanticisme del segle XIX. Als Preludios es reflecteix una potència expressiva i uns temes ja pertanyents al romanticisme europeu del segle XIX, tals com l’amistat, l’amor, la mort, la llibertat, el nacionalisme, l’atracció per la natura i allò sublim, l’orientalisme i el medievalisme. Tot i així, aquest esperit romàntic s’expressa des d’un classicisme mètric i formal. Alguns estudiosos consideren la poesia de Manuel de Cabanyes com la major renovació estilística en la literatura hispànica des de Garcilaso.

Els dotze poemes van precedits d’una “Advertencia” en la qual el poeta vilanoví fa referència a la llegua catalana: “No encareceré, por lo mismo, las dificultades que un catalán ha de vencer para escribir en una lengua cuyo estudio le es tan costoso como el de cualquier idioma estranjero”. Tot seguit es dona pas a les composicions, que són les següents: (I) La independencia de la poesía, (II) El oro, (III) El cólera–morbo asiático, (IV) Á un amigo en sus días, (V) Á Cintio, (VI) La misa nueva, (VII) Á mi estrella, (VIII) Á Marcio, (IX) El estío, (X) Mi navegación, (XI) Á…, (XII) Colombo.

Continue Reading

El retrat de Manuel de Cabanyes per Joaquim Espalter.

Retrato Manuel de Cabanyes

A la Sala Russa de la Planta Noble trobem l’últim retrat que es va fer del poeta Manuel de Cabanyes. Però, aquest no és un retrat com qualsevol altre. El seu autor fou el sitgetà Joaquim Espalter y Rull (1809-1880), un dels retratistes espanyols del segle XIX més importants. El seu naixement a Sitges va ser del tot casual, ja que els seus pares van viure-hi temporalment fugint de Barcelona durant la Guerra del Francés. Instal·lat a Madrid des del 1842, va ésser nombrat acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, arribant a ser pintor honorari i pintor de càmera de la reina Isabel II. Fins i tot, arribà a ostentar la Gran Creu d’Isabel la Catòlica. Actualment, la seva obra es troba distribuïda entre el Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Museu Nacional del Romanticisme a Madrid, els museus provincials de Girona i Santa Cruz de Tenerife, el Museu Maricel de Sitges i la Biblioteca Museu Víctor Balaguer.

En l’obra que ens ocupa, observem un pàl·lid Manuel de Cabanyes en un posat típicament romàntic. La traça del retrat és oficial i acadèmica, on predomina el dibuix sobre el color, ja que la línia era considerada com a l’element perfecte. El cromatisme es poc ampli i molt contrastat, emfatitzant així l’expressió dramàtica del conjunt com s’evidencia a través de la claror extremada del rostre, les mans i els blanquinosos brodats. El fons fosc i indeterminat, es caracteritza per una obertura d’arc apuntat polilobulat gòtic que denota clarament el gust medievalista de l’artista que representa al poeta de forma idealitzada. Aquest és el retrat més representatiu de Manuel de Cabanyes. El rostre que presenta en aquest quadre és el mateix que es va copiar al medalló del poeta que trobem al vestíbul de l’entrada de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer.

Continue Reading

La col·lecció pictòrica produïda per Joaquim de Cabanyes.

La Cova

A la Sala de Música, l’estança central de la Planta Noble de la Masia d’en Cabanyes, s’exposa l’obra pròpiament produïda per Joaquim de Cabanyes. Si d’una banda, Manuel de Cabanyes encarnava la faceta literària del romanticisme dins de la família; de l’altra, Joaquim encarnà la faceta pictòrica. Tot i haver sigut militar de professió -arribà a coronel de l’Exèrcit de Terra, fou docent al Col·legi Militar d’Artilleria d’Alcalà de Henares i tingué una vida militar molt activa participant a la Guerra del Marroc i a la Primera Guerra Carlina- la seva vocació artística es va orientar vers la pintura.

Dins del corrent del romanticisme, l’obra de Joaquim de Cabanyes s’emmarca en el gènere pictòric del paisatgisme. Aquest gènere va ser una de les grans aportacions dels artistes romàntics a la pintura. Però, a diferència del paisatgisme realista que arribaria unes dècades més tard, el paisatge romàntic no vol ser una mimesis fidedigne de la realitat. En l’escena pictòrica del paisatgisme romàntic el que es pretén és la projecció dels sentiments de l’autor. El paisatge es converteix en un reflex del jo més íntim de l’artista. En aquests paisatges la natura pren tot el protagonisme, normalment sublimada per l’artista, qui adultera el paisatge afegint a l’escena pictòrica elements que no hi són presents a la realitat per tal d’embellir-la. Rarament es reproduiran al paisatge romàntic escenes urbanes, molt més pròpies del realisme, i les figures humanes sempre queden desplaçades a un segon terme.

La major part dels quadres de Joaquim de Cabanyes van ser pintats “au plein air”, a l’aire lliure, com manava la tradició paisatgista dels romàntics. Existia una espècie de filosofia pictòrica que rebutjava la pintura artificial de taller on s’havia perdut el vincle entre artista i paisatge. Pintar un quadre era un acte litúrgic a través del qual l’artista, carregat amb tots els seus estris de pintura, es submergia a la natura i es fusionava amb ella. A més, la major part de la seva obra va ser produïda mentre es trobava en campanya militar, aprofitant aquest contacte directe amb la natura que el proletariat civil de la seva època difícilment podria tenir. Per aquests motiu, tots els seus quadres són de mides reduïdes, ja que constantment havia de carregar amb ells. Molts dels paisatges reproduïts a la seva pintura van ser llocs on va estar destinat, com València, Maó o els voltants de Barcelona. A més també podem trobar un quadre on es representa el Pi Gros (pi centenari del Garraf que encara segueix dempeus) i un altre on s’aprecia la masia natal dels Cabanyes a Argentona.

Continue Reading

Oda a la luna. El testament poètic de Manuel de Cabanyes.

Superluna-sangrienta

Entre la passada nit del 27 i la matinada del 28 de setembre vam poder gaudir d’un eclipse lunar total que es va poder apreciar des de tots els racons del planeta Terra. En aquest eclipse van coincidir dos fenomens: l’última Lluna de Sang de la tètrada de 2014-2015 i la Superlluna. És a dir, que vam poder contemplar el nostre satèl·lit banyat pel reflex vermellós del Sol i desprenent una lluentor molt més intensa que de costum. Des dels albors de la nostra existència com a homo sapiens sapiens, com a éssers humans amb un pensament simbòlic i religiós pròpiament dit, ens hem sentit atrets per la bellesa i el misteri que emana d’aquest astre que sentim tant proper i a la vegada tant llunyà. En la solitud de lo salvatge, l’home primigeni ja es quedava bocabadat en les nits de lluna plena contemplant el seu reflex arcà. Totes les cultures li van atribuir propietats màgiques i el seu simbolisme es present al folklore de totes les tradicions del món. Fins i tot, les religions paganes van identificar-la com una deïtat.

No obstant, des de l’arribada i l’auge de les religions abrahàmiques (judaisme, cristianisme i islam) i, molt més tard, amb la Il·lustració i la Revolució Industrial viscuda a la civilització occidental durant els segles XVIII i XIX, la lluna va perdre tota la seva significació màgica i va quedar reduïda a un simple objecte d’estudi astronòmic. Els autors i artistes del romanticisme que apareixen per tota Europa a principis del segle XIX, els quals s’oposaven al realisme i rebutjaven la societat industrial i mecanitzada que els hi havia tocat viure, van reivindicar de nou el lligam místic de l’home primitiu amb els elements de la natura. I entre ells la lluna prenia un simbolisme especial. La lluna, com a element poetitzant, esdevingué un dels temes d’inspiració romàntica per excel·lència.

El nostre poeta vilanoví no podia ser menys i, uns pocs mesos abans de la seva prematura mort, Manuel de Cabanyes va donar a llum a la seva última composició poètica dedicada precisament a aquest astre: Oda a la luna. Aquest poema es considerat com el seu testament poètic, on Manuel projecta el seu jo interior més romàntic i expressa la seva darrera voluntat: el desig de posseir a la seva estimada, Antònia Ynglada. Filla d’un reusenc que va fer fortuna a les Índies, es va convertir en un amor frustrat que el poeta mai va poder arribar a consumar, ja que la família sempre el va rebutjar per no ser l’hereu de la fortuna familiar dels Cabanyes. D’aquesta manera, en el poema, la lluna es l’encarnació de l’estimada del poeta a la natura i al firmament. La lluna és allò inassolible, tan proper però tant llunyà alhora; podem gaudir de la seva bellesa però no la podem tocar, de la mateixa manera que li succeïa al mateix Manuel de Cabanyes amb Antònia Ynglada. A continuació reproduïm el poema íntegre, on s’expressa un Manuel de Cabanyes molt proper a la mort que li parla a la lluna com a font d’inspiració poètica.

¡Cuan dulces llegan al alma
Tus rayos, ó de la noche
Reina hermosa,
Mientras por el cielo en calma
Llevas tu argentado coche
Silenciosa.

Oh! La paz de tu reinado
Ni el hombre a turbar se atreve,
Ni la fiera
El eco duerme callado,
El céfiro no conmueve
La pradera.

Sobre su lecho de arenas
Calla la furia aplacada
De la mar;
Y á las sus ondas serenas
Tu modesta faz le agrada
Retratar.

Mi turbio pecho descansa
También en sueño profundo,
Y parece
Que á tu ley suave y mansa
Que obedece fiel el mundo,
Obedece.

Fija en tí mi vista ardiente
Yo te contemplo estasiado
Y el gozar
Vago que al ánima siente
Al mortal labio le es dado
Espresar.

Maga divina! Tu encanto
Solo el corazón sensible
Gusta y ama;
Ya á su poder, tierno el llano
Por el rostro, y apacible
Se derrama.

A fuer de la virtud bella,
Del Sol recibes fulgente
Tu esplendor;
Nubes de envidia, cual á ella,
Te siguen eternamente
En redor.

Cuando á par de mi cabaña
Sentado una noche amiga
Del estío
Armada de su guadaña
Venga la muerte y me diga,
Ya eres mío.

O Luna! En aquel momento
Ay! Alumbra por piedad
Al que un dia
Jóven, su lira y su acento
A tí, bondosa deidad,
Dirigía.

Y sobre tus rayos, rotas
Las mortales ataduras
Volará
Mi espíritu á las ignotas
Deseadas mansiones puras
De Jehová.

Continue Reading