275 Aniversari del naixement de Francisco de Goya

Ens unim als actes de commemoració del 275 aniversari del naixement d’un dels nostres artistes més internacionals i reconeguts: FRANCISCO DE GOYA. Pintor i gravador, reflecteix el context històric de la seva època en dos vessants: la de pintor de la cort i una visió més crua i crítica a la societat, la qual es ben palesa en les seves pintures negres i les seves sèries de gravats.

A la Masia d’en Cabanyes, des de fa més d’un segle es conservaven unes estampes, que gràcies a l’estudi de la Dra. Rosa Vives, l’any 2012, es van poder autentificar com a proves d’assaig de les sèries més enigmàtiques i desconegudes de l’autor: “Els Disparates”. El fet que no fossin publicades pel mateix Goya fa que la seva interpretació sigui confusa i existeixin múltiples teories sobre el seu significat. No sabem qui les va portar a la Masia, ni l’any concret en què van arribar, el qual afegeix encara més misteri a aquesta troballa i ens posa de manifest el gran interès pel col·leccionisme i l’art de la família Cabanyes. El 2015 a la Masia es va inaugurar l’Espai Goya, on es troben exposats els gravats.

ESGLÉSIA DEL CORPUS CHRISTI DE SEGÒVIA, JOAQUIM DE CABANYES.

En aquest quadre de Joaquim de Cabanyes es representa un interior amb elements arquitectònics, en contrast als paisatges naturals, comuns en la seva producció. Es tracta de l’església del Corpus Christi de Segòvia, d’on es detalla una nau amb sostre pla de bigues de fusta lleugerament il·luminada des de l’exterior per tres arcs de ferradura a la dreta. A la banda esquerra, recolzat sobre un dels tres arcs, apareix un home amb bastó, una figura quasi imperceptible dins la composició, com si fos part de l’arquitectura mateixa.
Joaquim de Cabanyes constitueix un dels més importants referents del paisatgisme romàntic
català. En aquesta obra, però, ens mostra, un escenari ben diferent dels que pinta habitualment però que ens transmet aquest interès
pels temes medievals tan freqüent durant el període romàntic, amb composicions  lúgubres i melancòliques. Una escena fosca amb el contrast de la llum dels rajos que entren des de l’exterior creant una atmosfera  serena i silenciosa.
L’església del Corpus Christi o antiga Sinagoga Major, fou utilitzada com a sinagoga fins a l’any 1410, quan va tenir lloc la confiscació a la comunitat jueva. Es dona la circumstància que aquesta església i el seu convent van ser destruïts per complert l’any 1899 per un incendi i aquesta és una de les poques imatges on es veu el seu aspecte original. L’aparença anterior a l’incendi no és gens coneguda, ja que només es conserven alguns quadres com el de Federico de Madrazo o les litografies, de Francesc Xavier Parcerisa, així com la descripció que l’any 1884 va fer José Maria Quadrado durant la seva visita.

Bibliografia
Utrillo, M. “El pintor Joaquim de Cabanyes i els seus”. Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona. (1933).
Dossier de documentació de la Masia d’en Cabanyes. Visites al CIRMAC. Mònica Àlvarez

PECES LITÚRGIQUES A LA MASIA D’EN CABANYES

A la cambra del poeta Manuel de Cabanyes es conserven alguns objectes rituals que es trobaven en el seu moment a l’antiga capella de la casa, avui desapareguda. La família Cabanyes, com era habitual entre les classes benestants de l’època disposaven a cada una de les seves cases d’una capella on es podia oficiar missa, construïda sempre amb el permís del Papa, màxima autoritat de l’Església cristiana. Aquest fet era una mostra de fervor religiós però alhora era un símbol del seu estatus social. Entre les peces que formarien part de la litúrgia de la cerimònia religiosa trobem aquesta safata amb dues canadelles i una campaneta. Es tracta d’objectes vinculats des de l’antiguitat amb les cerimònies cristianes. Les petites gerres, també anomenades setrilleres, que podem veure a la imatge contenien l’aigua i el vi emprats en el moment de la consagració. Aquestes van reemplaçar amb el temps les àmfores primerenques amb els que se servia el vi als calzes. Les peces de la Masia són de metall daurat i tenen decoracions d’elements vegetals, en concret de fulles de pàmpol, la nansa està formada per dues serps i cada una d’elles conté una inscripció a la part superior: la paraula “VINUM” a la que contenia el vi i els números romans XMQVM a la de l’aigua.

LA BENEITERA DEL DORMITORI DE MANUEL DE CABANYES

Avui us mostrem un objecte de culte ben habitual en les cases senyorials del segle XIX. La beneitera és una versió domèstica de les piles d’aigua beneïda que trobem a l’entrada de les esglésies, evocant les fonts d’aigua que tradicionalment es trobaven en l’entorn o interior de llocs considerats sagrats. Així en una casa com la dels Cabanyes, on la religió practicada era el Catolicisme, eren habituals aquestes manifestacions de la fe dels seus habitants, la qual tenia la seva màxima manifestació en la construcció de capelles particulars on la família podia assistir missa sense sortir de casa. Era a les alcoves o dormitoris, al costat dels llits, on es col·locaven aquestes petites piques d’aigua beneïda per tal que els senyors de la casa es persignessin abans d’anar a dormir i en llevar-se. La peça de la imatge es troba al dormitori de Manuel de Cabanyes i conté una representació de Jesucrist en ivori dins un marc ovalat de fusta amb decoració vogida d’elements florals. A la part inferior trobem una petxina de ceràmica per posar l’aigua beneïda.

Col·lecció “Works of Lord Byron” a la biblioteca de la Masia

La biblioteca de la Masia d’en Cabanyes fou iniciada per Llorenç de Cabanyes i Fuster i continuada pels seus descendents entre els quals destaca especialment Josep Anton de Cabanyes, el qual adquirí molts llibres en els seus viatges. Entre els seus prestatges aplega exemplars de temàtiques molt variades, com els que us presentem avui, una col·lecció de poemes de Lord Byron. L’escriptor George Gordon Byron fou conegut com un dels poetes més influents del moviment romàntic europeu, deixant la seva empremta en altres autors posteriors i en tot el món de l’art en general, ja que també inspira a nombrosos compositors, sent conegudes avui en dia més de 40 òperes basades en les seves obres.
En un temps en què les últimes adquisicions literàries no estaven a l’abast de tothom la biblioteca de la Masia ja comptava amb certs llibres adquirits en els viatges del germà gran de la nissaga i qubanyes va poder conèixer de primera mà la literatura romàntica de l’època, sent Lord Byron una de lese arribaven a la seva biblioteca poc després de la seva edició. Per aquest motiu Manuel de Ca seves majors influències i provocant que tot i tenir una formació acadèmica basada en els models de la Il·lustració i les obres clàssiques la seva poesia estigui clarament marcada pel seu coneixement de la literatura europea contemporània romàntica.

La present col·lecció “The Works  Lord Byron” està formada per quinze volums de petit format, editats a París l’any 1823, tal com es pot apreciar a pàgina d’inici de l’obra, en la que, com és habitual en els volums adquirits pel mateix Josep Anton de Cabanyes trobem manuscrita la seva signatura.

Bibliografia
Dossier de documentació de la Masia d’en Cabanyes. Visites al CIRMAC. Mònica Álvarez
“The Works” of lord Byron, París, 1823.

AVUI PARLEM: El rapte d’Europa a la col·lecció pictòrica de la Masia d’en Cabanyes

A la sala de Música  trobem aquest quadre d’estil classicista de l’Escola Bolonyesa de finals del s. XVII i principis del s. XVIII. La pintura tracta un tema mitològic bastant conegut com és el rapte de la bella Europa per part del deu Zeus. Segons el mite, Europa era una princesa fenícia de la qual Zeus es va enamorar. Per tal d’apropar-se a ella va adoptar la forma d’un toro i quan ella, confiada, va pujar al seu llom ell la segrestà i se la va portar a l’illa de Creta. És aquest moment del rapte el que es mostra a la imatge, amb Europa a sobre de Zeus, convertit en toro, amb la mirada cap a la platja on les seves amigues criden espantades. Des del cel un amoret dulcifica l’escena i del mar emergeix la figura d’un tritó.

Bibliografia
Dossier de Restauració de l’obra pictòrica a la Masia d’en Cabanyes
Estudi de la col·lecció pictòrica a la Masia d’en Cabanyes, Sílvia Mestres