La Masia d’en Cabanyes és una casa- museu, on va viure el poeta romàntic Manuel de Cabanyes i actualment acull el Centre d’Interpretació del Romanticisme que duu el seu nom. Hi podem descobrir el llegat familiar, amb estances originals del segle XIX, objectes i decoració d’època. També es un espai per a l’organització de reunions i esdeveniments, oferint uns espais singulars.

Els Goya
Disparate fúnebre [Proberbio Nº18. Dios los cría y ellos se juntan]

Disparate fúnebre [Proberbio Nº18. Dios los cría y ellos se juntan]

Considerada per Camón Aznar (1951) com una escena d’hermetisme essencial en la que tota la intepretació serà sempre mesquina, l’estampa que tanca l’edició de l’Acadèmia de 1864 representa una dona jacent al terra i coberta amb una manta, als peus de la qual apareixen tres tortugues, una serp i un gripau, i al costat del...
Disparate triple [Proverbio Nº16. Sanan cuchilladas mas no malas palabras]

Disparate triple [Proverbio Nº16. Sanan cuchilladas mas no malas palabras]

Un altre dels Disparates més complicats de desxifrar i que ens presenta taota una sèrie de personatges centrats per una figura femenina, el rostre de la qual reflecteix un horror que no podem comprendre. Aquesta dona central té les mans donades a dos personatges, un a cada banda, però no sembla acabar de decidir cap...
Disparate de Carnaval [Proverbio Nº14. Alegrías antruejo, que mañana serás ceniza]

Disparate de Carnaval [Proverbio Nº14. Alegrías antruejo, que mañana serás ceniza]

Novament una escena festiva transformada en tenebrosa que en aquest cas remet per una banda al Entierro de la Sardina (c.1814, Academia de Bellas Artes de San Fernando) i per altra a la Romería de San Isidro (1820-1823, Museo Nacional del Prado), en la que es podria haver basat en aquest Disparate. Aquesta és l’escena...
Modo de Volar [Proverbio Nº13. Donde hay ganas hay maña]

Modo de Volar [Proverbio Nº13. Donde hay ganas hay maña]

Aquest Disparate era en realitat la làmina que tancava l’àlbum de la Tauromaquia que Goya va regalar a Ceán Bermúdez l’any 1816. El gravat, però, mai ha estat editat dins questa sèrie en considerar-se que no s’adequava al tema, tot i que alguns autors han buscat relacions entre la voluntat i l’astúcia de l’home per...
Disparate alegre [Proverbio Nº12. Si Marina bailó tome lo que halló]

Disparate alegre [Proverbio Nº12. Si Marina bailó tome lo que halló]

Goya torna a recuperar en aquest gravat una altra de les escenes que havia tractat en els tapissos de Carles IV, en aquest cas el Baile a orillas del Manzanares (1776-1777, Museo Nacional del Prado ) i La gallina ciega (1789, Museo Nacional del Prado). Com en el primer gravat dels Disparates, el caràcter festiu...
Disparate general [Proverbio Nº9. Uñas de gato y hábito de beato]

Disparate general [Proverbio Nº9. Uñas de gato y hábito de beato]

L’escena presenta una massa compacta i agitada que sembla abocar-se sobre una muntanya de persones sense cap sentit ni ordre, mentre per darrere apareix una figura grotesca. D’entre aquest conglomerat de persones destaquen algunes actituds: uns llegeixen, altres criden, una dona sosté un nadó i un estrany personatge duu quatre gats. Davant la incertesa del...
Disparate desordenado [Proberbio Nº7. La que mal marida nunca le falta que diga]

Disparate desordenado [Proberbio Nº7. La que mal marida nunca le falta que diga]

Considerada una de les escenes més grotesques de la sèrie, aquest Disparate presenta en primer pla una mena de siamesos amb els caps units i que semblen lluitar per separar-se davant la mirada grotesca i plena d’horror dels espectadors del darrere. S’ha relacionat amb el matrimoni cristià, que oblia a dues persones a caminar en...
Disparate volante [Proverbio Nº5. Reniego al amigo que cubre con las alas y muerde con el pico]

Disparate volante [Proverbio Nº5. Reniego al amigo que cubre con las alas y muerde con el pico]

Una altra de les escenes més misterioses de la sèrie, on apareix un home agafat a la cintura d’una dona que aixeca les mans al cel i que cavalquen junts sobre un hipogrif. El rostre de l’animal fantàstic, de caràcter grotesc, sembla sentir plaer davant el dolor de la dona. La lectura de l’escena va...