Alexandre de Cabanyes visqué més de noranta anys i pintà fins als seus últims dies, inclús quan era molt gran i estava malalt, per això la seva producció artística és tan abundant. Tal com escriu Mireia Rosich, historiadora de l’art, en el seu article “El llegat artístic d’Alexandre Cabanyes a Vilanova i la Geltrú”: “
A Vilanova, Alexandre de Cabanyes va fer la seva primera formació artística. A l’Escola Pia tingué com a professor de dibuix el pintor Josep Sugranyes i més tard assistí a les classes de dibuix i pintura de l’Escola d’Arts i Oficis , on Gaspar Miró era docent. Ja des dels seus primers anys travà amistat amb una colla d’artistes locals. Martí Torrents, Damià Torrents, Rafael Sala i Enric Cristofor Ricart, que coneix des de ben petit i que es convertirà
Alexandre de Cabanyes visqué a la Masia des del 1919 fins a la seva mort, l’any 1972. Des del seu taller, instal·lat a les golfes de la casa, i la galeria pintà panoràmiques de Vilanova i dels indrets del voltant, sobretot quan es va fer gran i la seva salut no li permetia sortir de casa. Com en aquesta tela, pintada l'any 1925, del jardinet posterior de la casa, conegut com "Jardí del poeta Cabanyes" , en el que se'ns
A inicis del segle XX, en l’entorn de la Penya de la Sala Parés, el fotògraf Francesc Serra va tenir la idea de fotografiar diferents artistes en els seus ambients característics: Rusiñol en un entorn natural amb el cavallet, Nonell al taller amb les gitanes dels seus quadres, Miró, Clarasó, Casas, Mir, Domènech i Muntaner
Alexandre de Cabanyes marxa a París a principis del segle XX i ho fa acompanyat dels amics Xavier Nogués i Francesc Sardà. És un viatge desitjat per tot jove amant de les arts europees de l’època, i ja des de la dècada dels vuitanta molts d’ells viatjaran a la capital francesa. Els tres companys s’instal·len al boulevard de Saint Germain, al barri llatí, el qual esdevindria un interessant nucli d’artistes. La vida bohèmia d’Alexandre, però, serà diferent de la de
Aquest any es commemora el 145è aniversari del naixement i el 50è aniversari de la mort d’Alexandre de Cabanyes i Marquès (1877-1972), qui fou pintor vilanoví i el darrer de la nissaga que visqué a la Masia d’en Cabanyes. I aquest any també en fa 55 de la pel·lícula documental que Josep Farré, Jordi Mas i Sebastià Serra li van dedicar en el seu 90è aniversari, l’any 1967. Any de números rodons, de curioses coincidències. Diuen que el 2022 serà un any
El "Xic Cabanyes", així és com anomenaven a Alexandre de Cabanyes les persones del seu entorn. En efecte, Alexandre de Cabanyes era el petit de tres germans, fill de Llorenç de Cabanyes i Olzinelles i de Leonor Marquès i Ribas. Es crià en una família d’artistes, la petjada dels quals es conserva a la Masia d’en Cabanyes, lloc que estimà i on residí fins al final de la seva vida. A la Masia és on Cabanyes trobà sovint inspiració per
Les dues exposicions temporals en homenatge a Alexandre de Cabanyes, L'Entorn Perpetuat (Masia d'en Cabanyes) i La Captura de l'Instant (Biblioteca Museu Víctor Balaguer) arriben al seu fi. Per aquest motiu, el dimecres dia 11 de juliol, Oriol Pi de Cabanyes, Francesc Fontbona, Francesc X. Puig Rovira i Esther Alsina (autors del catàleg d’Alexandre de Cabanyes) seran protagonistes del Diàleg de Cloenda que es farà a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. L'activitat es realitzarà a les 19h30 i és d'accés gratuït.