Museu
-1
archive,category,category-museu,category-4,theme-stockholm,has-dashicons,stockholm-core-2.3.2,woocommerce-demo-store,woocommerce-no-js,tribe-no-js,select-theme-ver-9.3,ajax_leftright,page_not_loaded,,qode_menu_,qode-mobile-logo-set,qode-single-product-thumbs-below,wpb-js-composer js-comp-ver-6.9.0,vc_responsive

Aquest diumenge dia 27 el Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes romandrà tancat

Ja és Carnaval a Vilanova i la Geltrú!

Aquest cap de setmana el CIRMAC obrirà dissabte amb visites comentades a les 11h, 12h i 13h, i el diumenge dia 27 amb motiu de les comparses de Carnaval el museu romandrà tancat.

Recordeu que la Masia d’en Cabanyes – Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes (CIRMAC) es pot visitar amb reserva prèvia, cal fer correu a info@arccultural.cat o bé trucar  al telèfon 669 288 220. L’aforament és limitat. Us hi esperem!


 

Compartim una fotografia d’un diumenge de comparses a la Plaça de les Cols, realitzada entre finals de segle XIX i principis del XX per Alexandre de Cabanyes. La imatge pertany al fons fotogràfic de Xavier Pi de Cabanyes, que custodia l’Arxiu Comarcal del Garraf. (ACGAF060-121 Fons Xavier Pi de Cabanyes, autor Alexandre de Cabanyes. Finals s. XIX- ppis s.XX)

Continue Reading

La Masia d’en Cabanyes convida de nou als centres educatius de la comarca a conèixer el museu, amb noves propostes per a reflexionar sobre igualtat i valors

El Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes és un espai museístic social, educatiu i familiar, un equipament que ofereix propostes i activitats destinades a apropar el llegat patrimonial, cultural i natural a la ciutadania i als centres educatius, així com a afavorir-ne el gaudi.

El CIRMAC. Masia d’en Cabanyes ha iniciat aquest curs escolar amb la incorporació  de propostes que afavoreixen la reflexió i l’anàlisi, el foment del sentit crític i la creació de valors, que es combinen amb d’altres de caire més lúdic i en contacte amb la natura. Descobrir el llegat Cabanyes és entendre el nostre passat i la història del nostre territori, reforçar vincles amb la nostra identitat. Les propostes educatives del CIRMAC s’han anat consolidant en aquest museu que té molt a explicar i des de moltes perspectives, abordant temàtiques que es treballen també a l’aula d’acord amb els diferents nivells educatius.

Des del museu es valora la bona resposta i acollida que hi ha hagut des dels centres educatius en l’àmbit de les activitats pedagògiques. Tot i que el curs no ha acabat i la pandèmia de la Covid-19 encara és present, des del CIRMAC es vol posar de relleu l’increment d’un 30% de sol·licituds d’activitats educatives respecte el curs anterior, que duu a prop d’un 40% d’increment en presència d’alumnat.

La diversificació de demanda – tant per les activitats o recursos sol·licitats com pels cursos i tipologia- l’ús dels jardins i bosquet com a espai d’interès per a complementar la visita i on el professorat treballa altres aspectes que formen part de la missió educativa, i l’atenció cada vegada més personalitzada que duu a l’adaptació dels continguts de les visites a les necessitats i objectius del professorat.

Així mateix, es vol posar de relleu la demanda creixent per l’activitat que s’estrena aquest curs, “Elles. El camí cap a la igualtat. Parlen les dones de la Masia d’en Cabanyes”, que mostra l’interès per temes que com a societat ens interpel·len, en aquest cas en matèria d’igualtat.

El programa educatiu del CIRMAC es treballa any rere any amb l’objectiu de poder esdevenir un recurs per al professorat, oferint propostes que complementin el treball que es fa a les aules en el marc del currículum escolar i atendre tots els nivells i les necessitats educatives, cercant l’adaptació i la consolidació com a recurs d’utilitat, i això es plasma cada vegada més a través de les respostes dels centres educatius.

Per tal d’apropar els continguts i facilitar l’accés a la informació, el CIRMAC ha creat enguany un dossier pedagògic més visual i pràctic, amb propostes destacades a partir d’una imatge personalitzada per a cada taller i/o activitat.

En els diferents espais on es desenvolupen les activitats educatives del museu, a les antigues estances de la planta noble, als jardins o a les sales, l’alumnat pot conèixer de la mà de la família Cabanyes el segle XIX i el significat de Romanticisme. La connexió dels romàntics amb la natura és ben palesa, per això un dels objectius a mig termini del CIRMAC en el marc d’aquest programa és poder crear més propostes que vinculin la natura, el coneixement de l’entorn i la sensibilització mediambiental entre l’alumnat, reforçant el tàndem de patrimoni cultural i natural, que ens ofereix un gran potencial pedagògic així com són de cabdal importància per a la societat del futur.

Les visites dinamitzades al CIRMAC permeten desenvolupar propostes educatives que toquen la gran majoria de les matèries del currículum educatiu: l’art i la música, la ciència, la història i la societat, les llengües i la literatura, l’educació en valors, etc. i són una oportunitat per conèixer la història dels nostres avantpassats. Des del CIRMAC es convida al professorat a encomanar-se i encomanar a joves i infants la vitalitat cultural del segle XIX, fomentant la participació i l’interès pel coneixement.

El programa d’activitats educatives és el recull de les diferents propostes que el CIRMAC ofereix als centres educatius. Es conforma actualment per un total de sis activitats: “La Masia d’en Cabanyes: bosquet, art i cultura”, Una casa ben curiosa i singular”, “Els Cabanyes, el segle XIX i el Romanticisme”, el “Joc d’orientació i descoberta de la casa-museu”, “Història i modernitat: els Disparates de Goya” i “Elles. El camí cap a la igualtat. Parlen les dones de la Masia d’en Cabanyes”. Les propostes s’adrecen als diferents nivells educatius, des de l’infantil, que contempla les àrees curriculars “parlar per pensar, conèixer i comunicar; observar, manipular i experimentar per descobrir; crear i sentir l’art per gaudir i comunicar”, fins a primària i secundària, on es treballen els àmbits lingüístic, artístic, social, de coneixement del medi i l’educació en valors.

Així mateix, el programa inclou dues propostes que es poden fer en línia: “El Secret dels Cabanyes”, un escape room virtual per a realitzar a l’aula i que permet apropar el museu d’una manera lúdica i divertida entre l’alumnat. Per altra banda “Seguint el traç dels romàntics”, una activitat artística i de descoberta del paisatgisme romàntic que es pot realitzar a distància.

El material i la informació es troba aquí

 

Continue Reading

Secant de la biblioteca de la Masia d’en Cabanyes

Aquest objecte servia per assecar l’excés de tinta que podia vessar de la ploma en escriure i s’aplicava sobre el paper per tal d’absorbir el líquid. En la imatge adjunta veiem com a la part inferior encara resten les impremtes d’algunes lletres. Aquest secant, en particular el podríem datar entre finals del segle XIX i primer quart del segle XX, sent probablement el seu propietari Alexandre Cabanyes que visqué en aquesta casa des del 1918 fins el 1972. Com a element curiós que ens ajuda a precisar l’època de l’objecte veiem en uns dels laterals una etiqueta amb la inscripció “LIBRERIA LA CARPETA MODERNA. CONSTITUCIÓN 14. VILLANUEVA Y GELTRÚ”, el que ens indica que el secant va ser adquirit en aquesta papereria vilanovina, fundada el 1872 i avui reconvertida en cafeteria. Observem que el nom de la plaça de la Vila era en aquell temps plaça de la Constitució, denominació que va ostentar en dues ocasions: De 1867 a 1873 i de 1874 a 1931, sent probablement en aquesta segona etapa quan va tenir lloc la compra del secant.
Bibliografia:
– Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Vilanova i la Geltrú. Diputació de Barcelona. M. Claver, R. Lacuesta, J. Marsé, J.M. Pujol, I.Vilamala 2009-2010

Continue Reading

Núria de Cabanyes. La creativitat que no va veure la llum

Núria de Cabanyes i Ricart (1919-1942) va ser l’única dels quatre fills d’Alexandre de Cabanyes i Pilar Ricart que va seguir la tradició artística del pare. Era l’única que mostrà l’habilitat pel dibuix. Alexandre de Cabanyes apreciava i animava la seva predisposició natural i considerava que seria la nova pintora de la família.

Malauradament, l’any 1936 va ingressar al Sanatori Antituberculós del Brull, al Montseny. En la situació política i social del moment, els Cabanyes es van instal·lar a Seva i van viure en diferents masies del poble. La malaltia va acabar truncant el que podria haver estat una carrera artística, ja que la Núria de Cabanyes va morir al sanatori el 16 d’agost del 1942, quan només tenia 22 anys. La família recorda que morí el mateix dia de l’any i del mateix mal que el poeta Manuel de Cabanyes.

L’anonimat de Núria de Cabanyes el trenquem amb el dibuix de llapis i carbó que li va fer Alexandre de Cabanyes l’any 1938.

El CIRMAC ha pogut recuperar dues peces que va realitzar Núria i les té penjades a la Sala Alexandre de Cabanyes a la Masia familiar de Vilanova i la Geltrú: Revetlla i Cuina de pagès i carro amb família i altres escenes.

Continue Reading

El 19 de maig torna la Nit dels Museus a VNG

Vilanova i la Geltrú se suma per 6è any consecutiu a la festa, sota el lema ‘Una nit, sis museus per visitar’

Dissabte 19 de maig, amb motiu del Dia Internacional dels Museus que se celebra el dia 18, la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, el Museu Romàntic Can Papiol, l’Espai Far, el Centre d’Art Contemporani LA SALA, el Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes (CIRMAC) i el Museu del Ferrocarril de Catalunya, obriran un any més les seves portes de nit per a celebrar conjuntament la Nit dels Museus. L’activitat està coordinada per la Regidoria de Cultura, i ha estat treballada conjuntament pels diferents equipaments per oferir un programa d’activitats ric i variat, que obri les portes dels museus a tota la ciutadania, especialment la que no els visita habitualment.

Els sis museus de la ciutat s’afegeixen per sisè any consecutiu a aquesta iniciativa europea oferint una programació especial adreçada a tots els públics. El Jaciment Arqueològic de Darró també oferirà una programació especial. A més, durant tot el cap de setmana els museus ampliaran horaris i oferiran visites i activitats. Els museus també obriran divendres 18 de maig coincidint amb la celebració del Dia Internacional dels Museus.

La regidora de Cultura, Blanca Albà, ha destacat en la roda de premsa de presentació que “es tracta d’una bona oportunitat per conèixer el ric patrimoni museístic de la nostra ciutat, en família o amb amics, i de recordar que aquests museus són al costat de casa i estan oberts durant tot l’any”. En l’acte de presentació l’han acompanyat la presidenta del Consell Comarcal del Garraf, en representació del CIRMAC, Glòria García, que ha destacat l’ambient lúdic i festiu d’una Nit que cada any té més visitants; i la directora del Museu del Ferrocarril, Pilar García, que ha convidat tothom a gaudir d’un Museu recentment remodelat, que no deixa d’oferir novetats i sorpreses als visitants.

Durant la Nit dels Museus, tots els museus allargaran el seu horari habitual de tarda fins a la 1 de la matinada, a excepció de l’Espai Far que tancarà les seves portes a la mitjanit. La programació de la Nit dels Museus inclou com cada any actuacions musicals a càrrec dels alumnes de les tres escoles de música de la ciutat, i enguany, com a novetat, s’incorpora també la dansa gràcies a la col·laboració de cinc escoles de dansa de Vilanova i la Geltrú.

La Nit dels Museus ha anat augmentant la seva xifra de visitants any rere any, fins a sobrepassar els 8.000 en la darrera edició.

S’han programat diverses activitats des de les 19 fins a la 1 h de la matinada, com concerts, actuacions de dansa, visites comentades, tallers i activitats infantils, conta-contes i concursos. Alguns museus presenten exposicions temporals que es podran visitar lliurement, i el Museu del Ferrocarril comptarà amb servei de foodtrucks.

La programació inclou actuacions musicals a cadascun dels museus gràcies a la col·laboració de les tres escoles de música de la ciutat: l’Escola Municipal – Conservatori de Música Mestre Montserrat, l’Escola de Música Freqüències i Musicàrea Escola de Música. Per donar el tret de sortida a la Nit dels Museus, la Latin Band de l’Escola Conservatori Municipal de Música Mestre Montserrat, dirigida per Joan Pere Molina, durà a terme un concert inaugural a les 18.30 h a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer.

Una de les novetats d’aquest any en la programació de la Nit dels Museus és la participació de cinc escoles de dansa de la ciutat: Flow Center – Estudi d’arts escèniques, el Centre Gimnàstic Vilanova, l’Estudi de Dansa Rosa Mari González i Carme Gatell, l’escola de dansa Dance it i l’escola de Ball Teresa Carulla.

Pel que fa als concursos, n’hi ha tres: el concurs general, adreçat a tots els públics però pensat sobretot per al públic adult que haurà de  visitar els sis museus durant tot el cap de setmana; el concurs infantil “Descobreix els secrets de la Nit dels Museus”, amb un tríptic dissenyat enguany pels alumnes de l’Escola Municipal d’Art i Disseny; i el concurs d’Instagram, que enguany s’ha volgut promocionar especialment entre les joves i els joves, molt participatius a aquesta xarxa social.

Els premis dels concursos s’oferiran amb la col·laboració del Festival Vida, Viu Comerç, l’Estació Nàutica, Cota Zero, Juanitas Vilanova Beach Sports Festival, Arc Gestió Cultural, l’Auditori Eduard Toldrà, el Cicle Gaudí, l’Scaparium Vilanova Room Scape, el Pitch & Putt Portal del Roc, el Frankfurt Geniessen, l’Smöoy, i el Gremi d’Hosteleria de Vilanova i la Geltrú.

Podeu veure la programació de música i dansa detallada, així com els premis dels concursos i totes les activitats que es faran als museus els dies 18, 19 i 20 de maig, en aquest dossier. La programació també es podrà consultar a les webs dels respectius centres i a les xarxes socials.

També tindrà un seguiment al Twitter a través del hashtag #nitmuseusvng i #DIM2018

Continue Reading

Versos, estrofes i ritmes de Manuel de Cabanyes de Xavier Solà d’Andrés

Per setè any consecutiu, Xavier Solà d’Andres, Filoleg i Cabanyista, va iniciar la Diada de Sant Jordi a la Masia d’en Cabanyes que homenatja la poesia i, en especial,  l’obra i la projecció del poeta Manuel de Cabanyes.

Compartim les paraules adreçades a tots els assisents.

Senyores i senyors:

Una vegada més, per setè any consecutiu, ens trobem a l’entorn d’aquesta Masia, declarada Bé d’Interès Nacional de Catalunya, per tal d’homenatjar la poesia i, en especial, homenatjar l’obra i la projecció del poeta Manuel de Cabanyes.

Per això, us recordo que, com cada any, avui llegirem fragments de crítics i comentaristes que al llarg de gairebé dos segles ens han tramés les seves opinions sobre el poeta i la seva obra. En aquest sentit, cal que us digui que, si bé poc s’ha parlat del seus Poemes solts de 1828 a 1830, en canvi molt s’ha escrit sobre els seus Preludios de mi lira (no es podeu imaginar la quantitat d’homes i dones que ho han fet a Europa i a Amèrica!). L’obra dels Preludios és un llibre de poemes, donat a la premsa pel poeta amb molta il·lusió i esperança i publicat a la primavera de 1833 (ara es compleixen 185 anys), quatre mesos abans del seu traspàs. Durant sis anys hem llegit aquí versos inclosos dins dels Preludios i avui tornarem a fer-ho.

Aquests versos, però, no són encara tècnicament romàntics i, per això, avui, vull recordar i precisar que, a les acaballes de l’any 1832, es va produir en el poeta un punt d’inflexió en la seva estètica: Manuel va canviar de concepte i va iniciar una nova i darrera fase poètica. Sota les influències del cançoner que venia de França i del trobadorisme dels clàssics catalans, llavors sí, es pot dir que els seus versos són veritable poesia romàntica. Es tracta d’un canvi de tipus de versos, d’estrofes i de ritmes, amb què iniciava una fase original amb la qual s’avançava vint-i-cinc anys a la poesia dels Jocs Florals, fase, però, truncada per la mort. Estic referint-me a les preuades Canción del esclavo, Canción de amor y fe, Cántico nupcial i d’altres, publicades pòstumes, tantes vegades sentides en aquests actes de Lectura compartida i encadenada, i que no tenen gaire semblança amb els famosos Preludios de mi lira.

En qualsevol cas, el poeta Cabanyes, com deia l’any passat, reuneix tots els elements per a ser un bon poeta: la perfecció rítmica, l’encert estròfic i, fins i tot, la concepció lingüística aspra i forta, que no deixen de ser un gran motiu de satisfacció per als cabanyistes. Hi ha, però, altres motius per estar satisfets: a tall d’exemple, cal saber que la recerca sobre Josep Anton de Cabanyes ha donat fruits darrerament sobre la seva tasca de col·leccionista d’art; i no hem d’oblidar la satisfacció actual tant pel fet de poder adquirir a les llibreries la traducció catalana dels poemes de Manuel de Cabanyes, com per l’exposició de pintures d’Alexandre de Cabanyes.

No vull estendre’m, però, i avui vull acabar dient-vos: ja que som aquí, a la Masia on va morir el poeta aquell estiu, en l’habitació que encara pot veure’s en el mateix estat d’aquell dia 16 d’agost de 1833; vull recordar-vos que poques morts van ser tan sentides pels qui el coneixien i és difícil trobar un cas semblant de tants poemes funerals que s’hagin escrit i publicat amb motiu de la mort d’un poeta de 25 anys. En aquest sentit, llegiré uns versos que un amic seu, Lluís Pons, va publicar a la premsa per tal d’homenatjar-lo:

Estas mis voces y el amargo llanto

En que tu muerte me dejó anegado

Óyelos tiernos y mis ardientes votos

Serán cumplidos.

Nunca del pecho borraré tu imagen,

Ni aquellas horas que pasé algún día

Allá contigo en los amenos prados

Que baña el Cinca.

El verde chopo que testigo fuera

De tus estudios y paseos, ora

De mi tristeza y mi dolor acerbo

será testigo.

En él colgabas la armoniosa lira

Que a los pastores y al amor cantara

Mientras escuchabas los acordes trinos

De Filomena.

Tú la pulsabas, y su son meloso

Grato a las selvas y a los hombres grato

Hasta el alcázar del eterno Padre

Subiera un día.

Oyóle atento el morador del cielo

Y al joven vate que embeleso fuera

De sus hermanos y su madre tierna

Llevó consigo.

Voló tu aliento a recibir la palma

Justo tributo a tu virtud pagado

Y aquí tu lira y tus despojos yertos

Quedaron sólo.

Yo de jacintos pálidos y yedra

Una corona ceñiré a tus sienes

Y altos cipreses plantaré y adelfas

Cabe tu tumba.

Continue Reading

Diada de Sant Jordi 2018 a la Masia d’en Cabanyes

Un any més, els jardins de la Masia d’en Cabanyes van acollir la Diada de Sant Jordi.

La nostra jornada es va desenvolupar en tres àmbits literaris: reconeixement a Manuel de Cabanyes, el poeta romàntic per excel·lència al  país, paraules i recordatori en el centenari del naixement de Maria Aurèlia Capmany, defensora dels drets de la dona, de la llengua catalana, novel·lista, assagista, dramaturga i política, a càrrec de la comissaria de l’any M A. Capmany Marta Nadal i Oriol Pi de Cabanyes, amb lectures públiques de fragments de “Cartes impertinents de dona a dona“, “Mala Memòria” i “Això era i no era”.

Finalment la diada de Sant Jordi de la Masia d’en Cabanyes, va difondre  i compartir les creacions poètiques dels  poetes i poetesses de la comarca del Garraf. Enguany la “Invitació a la poesia” va anar a càrrec de Francesc Pasqual.

Compartim un fragment de la primera carta que es recull a “Cartes impertinents de dona a dona” de M. Aurèlia Capmany per acompanyar les imatges de la diada de Sant Jordi d’enguany a la Masia d’en Cabanyes.

Moltes gracies a tots i totes . Us esperem l’any proper.

” Benvolguda amiga:

Benvolguda senyora:

Molt senyora meva:

Benvolguda companya:

Estimada Caterina, Mercè o Isabel…..

Des de temps llunyà, des que van aprendre a escriure, les dones es fan passar les ganes d’escriure escrivint cartes. Els escriptors d’ofici – els homes- van concloure que les dones han nascut aptes per el gènere epistolar, com els canaris han nascut aptes per cantar, dins d’una gàbia penjada a la paret d’una galeria de l’Eixample. La carta permet les expansions del cor – les dones són sentimentals –, excusa el desordre –  les dones no tenen capacitat de síntesi –, no cal que les llegeixi ningú, tot just el destinatari si té prou paciència” 

Sant Jordi 2018

Continue Reading

Els retrats d’Alexandre de Cabanyes: rostres de familiars i d’amics

En el marc de les exposicions d’homenatge a Alexandre de Cabanyes al  Museu Víctor Balaguer i a la Masia d’en Cabanyes, hem pogut mostrar el Cabanyes de les marines, potser el més característic, però  també el Cabanyes paisatgista i el retratista.

Alexandre de Cabanyes fou un excel·lent pintor de retrats. Pintava la família i els amics. Els amics pintors. Sembla, no obstant, que no s’hi va dedicar gaire. Oriol Pi de Cabanyes, ha considerat  que el fet de no haver-ho fet,  forma part de la personalitat del pintor. Alexandre de Cabanyes fou un pintor, d’acord amb les paraules del seu net, que “…semblava viure en una intemporalitat, com abstret del temps  calendaris i rellotges, en perpetua intensitat del present. Com si només hi hagués un temps únic: l’instant viscut, el moment de plenitud que conté ja en si mateix, al marge de la consciència, tot el passat i tot el futur al mateix temps”.  Ens  hem explicat, així, la seva actitud de no fer massa retrats per les incomoditats que representa haver de tenir un o una model  en un temps pre-establert i, conseqüentment,  haver de pintar d’acord amb la servitud del rellotge i no del seu  esperit creatiu.

L’Exposició ens permet recordar que hi ha retrats d’Alexandre de Cabanyes al Saló de plens de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Concretament retrats encarregats per el consistori de personatges il·lustres de la ciutat: Víctor Balaguer, l’arquebisbe Armanyà i, el poeta Manuel de Cabanyes. N’hi ha, també, al  Museu Víctor Balaguer: del seu cunyat  i amic Enric Cristòfol Ricart, amb eines i bata de gravador al seu taller.

Aquests dies, en el marc de l’exposició de la Masia d’en Cabanyes – L’entorn perpetuat – hem descobert  ( en algun cas, recordat) altres retrats d’Alexandre de Cabanyes. Són ara a les parets de l’antic menjador de la Masia d’en Cabanyes com a mostra del Cabanyes retratista que focalitza en el rostre del retratat captant-hi l’expressió i la seva ànima.

Fem referencia a l’escena  familiar de la seva dona i els seu fills petits amb expressió i posició gairebé renaixentista . També en els retrats del seu amics : el pintor  Rafel Sala llegint, el pintor Martí Torrents energètic mirant-nos, i el del seu amic metge, Artur Galceran.

Citem de manera especial els retrats a nenes ( filles d’amics i familiars). Ens evoquen  l’interès per la música d’Alexandre de Cabanyes ( va ésser gran amic d’Enric Morera i del violinista Costa) i posen de relleu que la Masia d’en Cabanyes, ha estat de sempre, un lloc on s’hi trobaven amics, familiars, grups escolars i personatges il·lustres.

D’aquest tarannà pictòric i vital es poden veure a l’exposició L’entorn perpetuat: Retrat de Leonora Milà nena tocant el piano, Retrat de Blanca Alemany i,  Nena al jardí de la Masia d’en Cabanyes.

Continue Reading