La Masia d’en Cabanyes és una casa- museu, on va viure el poeta romàntic Manuel de Cabanyes i actualment acull el Centre d’Interpretació del Romanticisme que duu el seu nom. Hi podem descobrir el llegat familiar, amb estances originals del segle XIX, objectes i decoració d’època. També es un espai per a l’organització de reunions i esdeveniments, oferint uns espais singulars.

Museu
El retrat de Manuel de Cabanyes per Joaquim Espalter.

El retrat de Manuel de Cabanyes per Joaquim Espalter.

A la Sala Russa de la Planta Noble trobem l’últim retrat que es va fer del poeta Manuel de Cabanyes. Però, aquest no és un retrat com qualsevol altre. El seu autor fou el sitgetà Joaquim Espalter y Rull (1809-1880), un dels retratistes espanyols del segle XIX més importants. El seu naixement a Sitges va...
La col·lecció pictòrica produïda per Joaquim de Cabanyes.

La col·lecció pictòrica produïda per Joaquim de Cabanyes.

A la Sala de Música, l’estança central de la Planta Noble de la Masia d’en Cabanyes, s’exposa l’obra pròpiament produïda per Joaquim de Cabanyes. Si d’una banda, Manuel de Cabanyes encarnava la faceta literària del romanticisme dins de la família; de l’altra, Joaquim encarnà la faceta pictòrica. Tot i haver sigut militar de professió -arribà...
Les cadires de fumador

Les cadires de fumador

A la Biblioteca de la Masia d’en Cabanyes tenim un dels objectes de mobiliari més curiosos de l’edifici: les cadires de fumador. També anomenades cadires de jugador o d’observador (del francés “voyeur”), aquestes cadires son molt característiques de l’època del segle XIX. El seu propòsit principal era el de ser el seient per als homes...
Disparate fúnebre [Proberbio Nº18. Dios los cría y ellos se juntan]

Disparate fúnebre [Proberbio Nº18. Dios los cría y ellos se juntan]

Considerada per Camón Aznar (1951) com una escena d’hermetisme essencial en la que tota la intepretació serà sempre mesquina, l’estampa que tanca l’edició de l’Acadèmia de 1864 representa una dona jacent al terra i coberta amb una manta, als peus de la qual apareixen tres tortugues, una serp i un gripau, i al costat del...
Disparate triple [Proverbio Nº16. Sanan cuchilladas mas no malas palabras]

Disparate triple [Proverbio Nº16. Sanan cuchilladas mas no malas palabras]

Un altre dels Disparates més complicats de desxifrar i que ens presenta taota una sèrie de personatges centrats per una figura femenina, el rostre de la qual reflecteix un horror que no podem comprendre. Aquesta dona central té les mans donades a dos personatges, un a cada banda, però no sembla acabar de decidir cap...
Disparate de Carnaval [Proverbio Nº14. Alegrías antruejo, que mañana serás ceniza]

Disparate de Carnaval [Proverbio Nº14. Alegrías antruejo, que mañana serás ceniza]

Novament una escena festiva transformada en tenebrosa que en aquest cas remet per una banda al Entierro de la Sardina (c.1814, Academia de Bellas Artes de San Fernando) i per altra a la Romería de San Isidro (1820-1823, Museo Nacional del Prado), en la que es podria haver basat en aquest Disparate. Aquesta és l’escena...
Modo de Volar [Proverbio Nº13. Donde hay ganas hay maña]

Modo de Volar [Proverbio Nº13. Donde hay ganas hay maña]

Aquest Disparate era en realitat la làmina que tancava l’àlbum de la Tauromaquia que Goya va regalar a Ceán Bermúdez l’any 1816. El gravat, però, mai ha estat editat dins questa sèrie en considerar-se que no s’adequava al tema, tot i que alguns autors han buscat relacions entre la voluntat i l’astúcia de l’home per...
Disparate alegre [Proverbio Nº12. Si Marina bailó tome lo que halló]

Disparate alegre [Proverbio Nº12. Si Marina bailó tome lo que halló]

Goya torna a recuperar en aquest gravat una altra de les escenes que havia tractat en els tapissos de Carles IV, en aquest cas el Baile a orillas del Manzanares (1776-1777, Museo Nacional del Prado ) i La gallina ciega (1789, Museo Nacional del Prado). Com en el primer gravat dels Disparates, el caràcter festiu...