L’exposició fotogràfica “Vivint darrera d’una mascareta”, de Xavier Prat, inaugura el nou Espai Expositiu Alexandre de Cabanyes

Xavier Prat i Perpinyà va guanyar la beca de fotoperiodisme dels XXIII Premis Eugeni Molero de periodisme comarcal

El Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes, de la Masia d’en Cabanyes, posa a disposició d’artistes el nou Espai Expositiu Alexandre de Cabanyes per a mostres temporals

Vilanova i la Geltrú, 15 de març de 2022.

El nou Espai Expositiu Alexandre de Cabanyes s’inaugurarà amb l’exposició fotogràfica “Vivint darrera d’una mascareta” de Xavier Prat i Perpinyà. Es tracta d’un reportatge fotogràfic sobre l’impacte de la pandèmia de la Covid-19, i especialment de l’ús de la mascareta, en la vida quotidiana.
La presidenta del Consell Comarcal del Garraf, Mònica Gallardo, va explicar ahir durant la presentació de l’exposició als mitjans que “aquesta és una molt bona notícia pel món de la comunicació, del periodisme, i més concretament per al fotoperiodisme” i també va ressaltar que “en moments de crisi, en una pandèmia o malauradament en un context bèl·lic, és quan les persones que no formen part de professió prenen consciència de la importància d’aquesta feina i, en aquest sentit, estem molt contents de poder contribuir a explicar que la cultura continua sent essencial i que cal posar en valor la feina dels fotoperiodistes”.
Per la seva part, el conseller de cultura Robert Monzonis, va destacar que “des del govern del Consell Comarcal del Garraf hem apostat fermament per la cultura en el nostre mandat i una prova d’això és que avui celebrem que obrirem aquest espai expositiu Alexandre de Cabanyes a tots els artistes de la comarca perquè puguem contemplar tot tipus de mostres temporals”.
Xavier Prat va guanyar la beca de fotoperiodisme dels XXIII Premis Eugeni Molero de periodisme comarcal, una proposta de l’Associació de Periodistes del Garraf per a impulsar el treball de fotoperiodistes interessats a desenvolupar un projecte sobre algun tema polític, cultural, econòmic o social de la comarca. La beca, dotada amb 2.000 euros, va permetre a l’autor fer realitat el seu projecte, i treballar-lo durant sis mesos.
En aquest sentit, el fotògraf Carles Castro va explicar que “com a jurat dels premis Eugeni Molero una de les coses que volien posicionar era tota la tasca que estan fent els fotoperiodistes del territori” i va afegir que “si no haguéssim aconseguit aquesta beca i que Xavier Prat pogués fer aquest treball, difícilment d’aquí a 10 o 20 anys haguéssim tingut tota aquesta informació gràfica que pogués explicar-nos com hem viscut la pandèmia”.
Tot seguit, Laura Marin, vicepresidenta de l’Associació de Periodistes del Garraf, va destacar que “aquesta exposició és fruit de la primera beca dels Premis Eugeni Molero, que volien anar un pas més enllà i que el fotoperiodisme és reconegués com un projecte periodístic més”. Així mateix va recordar que “avui fa dos anys ens va canviar la vida i aquest treball ens mostrarà la nova realitat que d’aquí a 20 anys serà un testimoni únic”, i va agrair al Consell Comarcal del Garraf per permetre actualitzar les bases dels Premis a la realitat del sector del periodisme.
Per la seva banda, Xavier Prat va explicar que “ens ha tocat viure aquesta pandèmia i la feina del fotoperiodista era plasmar en imatges el que estava passant arreu del món, però jo m’he fixat més en el Garraf, he fet fotografies a Sitges i Vilanova i la Geltrú, de diferents àmbits de la societat, perquè ningú s’ha salvat de la mascareta”.
L’exposició consta de 19 fotografies en blanc i negre, i es podrà visitar des del 26 de març al 12 de juny, en horari de caps de setmana: dissabtes i diumenges d’11 h a 14 h. L’entrada és gratuïta. Durant aquest temps es programaran activitats paral·leles com visites comentades o tallers educatius. Un grup d’alumnes de l’Institut Dolors Mallafré participarà en una activitat en què podran conèixer el treball del fotògraf.

Convocatòria per a artistes
El Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes (CIRMAC) posa a disposició d’artistes i col·lectius d’artistes el nou Espai Expositiu Alexandre de Cabanyes per a mostres temporals. Amb aquesta proposta, el Consell Comarcal del Garraf i el CIRMAC volen contribuir a posar de relleu el treball d’artistes i creadores locals i, alhora, ampliar l’oferta dels espais culturals al servei de la ciutadania, de la cultura i l’art.
A partir del mes de setembre l’Espai Expositiu Alexandre de Cabanyes acollirà altres exposicions temporals. Les persones del món de l’art, que vulguin exposar-hi els seus treballs, poden enviar un correu masiadencabanyes@ccgarraf.cat, adjuntant un dossier explicatiu i imatges del projecte.
L’Espai Expositu Alexandre de Cabanyes és un espai diàfan de 60m² ubicat a la planta noble de la Masia d’en Cabanyes, envoltat per la galeria porticada que li confereix unes característiques singulars. A la planta noble es conserven les antigues estances de la família, amb decoració i col·leccions artístiques del segle XIX, així com els dotze gravats de Goya de la sèrie Disparates.
El nom de l’espai recorda la figura d’Alexandre de Cabanyes (1877-1972), artista de professió, que va dedicar la seva vida a la pintura i va ser reconegut pels seus paisatges i marines. Va ser el darrer membre de la família Cabanyes que va viure a la casa, i va vetllar per la conservació dels espais.
Aquesta proposta s’activa en el moment de la doble commemoració de naixement (145 anys) i mort (50 anys) d’Alexandre de Cabanyes, que es recordarà amb una sèrie d’articles i publicacions a les xarxes socials de la Masia d’en Cabanyes sobre la seva figura i obra. Per altra banda, s’ha previst fer la visita temàtica “Alexandre de Cabanyes i l’art en llibertat”, el 3 d’abril a les 12 h.
L’elaboració del logotip de l’Espai Expositiu és obra del dissenyador vilanoví Jordi Caba, qui ha creat una imatge que combina l’arquitectura i els jardins de la Masia, molt presents a l’obra del pintor.

Continue Reading

La Masia d’en Cabanyes ja disposa de Pla director per a la protecció i usos del seu entorn

La Diputació de Barcelona ha lliurat aquest dimarts al Consell Comarcal del Garraf el Pla director de l’entorn de protecció de la Masia d’en Cabanyes, un edifici rural aïllat d’estil neoclàssic construït a finals del segle XVIII, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), propietat de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i actualment seu del Consell Comarcal. Els objectius del pla director són conservar el testimoni i el llegat històric de l’entorn de protecció del bé i propiciar el seu coneixement, així com la seva reutilització i dinamització com espai públic patrimonial.

El treball, realitzat pel Servei de Patrimoni arquitectònica Local (SPAL), ha estat lliurat pel diputat d’Infraestructures i Espais Naturals, Pere Pons, a la presidenta del Consell Comarcal, Mònica Gallardo, que ha estat acompanyada de la consellera de Patrimoni del Consell Comarcal, Teresa Llorens, el regidor de Patrimoni de Vilanova i la Geltrú, Jordi Medina, i la gerent de l’Organisme Autònom de la Biblioteca Víctor Balaguer, Maria Alías.

El Pla director marca un conjunt d’actuacions a realitzar en el conjunt de la finca, que ocupa una extensió de 6,33 hectàrees, i se centra en 19 intervencions específiques a realitzar en 21 etapes, ubicades en algun dels components de l’entorn de protecció com el clos que envolta la Masia, el jardí romàntic, el jardí botànic, el passeig dels xiprers, el camp de les oliveres, els boscos d’oms i de Can Parellada, els antics camps de conreus i l’àrea de pícnic permanent, així com en actuacions de conjunt. L’estimació total de la inversió prevista en el conjunt del Pla és d’1.850.000 euros.

El diputat Pere Pons ha expressat la seva satisfacció de poder lliurar aquest document al Consell Comarcal del Garraf, de cara a poder intervenir en el conjunt del recinte i ordenar-ne el seu ús. «Es tracta d’un conjunt d’actuacions –ha remarcat Pere Pons– que han de posar en valor aquests espais històrics i naturals, com son els jardins i també els camins, que conformen l’entorn de la Masia».

Per la seva part, la presidenta del Consell Comarcal, Mònica Gallardo, ha volgut agrair el treball realitzat per la Diputació de Barcelona «que és un full de ruta que ens marcarà el camí on hem d’actuar i que facilita poder aconseguir els recursos necessaris per realitzar totes les actuacions que el treball aporta, en benefici d’aquest patrimoni històric i natural i de tota la comarca».

El Pla director també inclou el projecte bàsic de mobilitat a l’entorn del recinte, amb ordenació d’espais com l’actual zona d’aparcament, i també la redacció d’un pla de millora d’accessibilitat a la Masia.

Conjunt històric i patrimonial

En conjunt de la Masia d’en Cabanyes es troba encerclat per una tanca i en formen part el clos que envolta la Masia, els jardins romàntic, al nord, i el botànic, al sud amb el passeig dels xiprers, el camp de les oliveres, el boscos d’oms i de Can Parellada, els antics camps de conreus i l’àrea de pícnic permanent.

La família Cabanyes va fer construir aquest edifici rural aïllat, d’estil neoclàssic i de caràcter senyorial, a un arquitecte italià entre 1790 i 1798. El 1975 el va cedir a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i des de la dècada de 1990 és la seu del Consell Comarcal del Garraf.

Resum del Pla director

 

Continue Reading

Presentem el nou cartell de l’Arts i Natura Festival

El Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes (CIRMAC) presenta el nou cartell de l’Arts i Natura Festival, una proposta lúdica i solidària que reuneix en un cap de setmana tallers creatius, contes, música, teatre, visites familiars al museu i d’altres activitats destinades a famílies.

 

La consellera de cultura, Teresa Llorens, ha explicat avui en roda de premsa que “aquest és un festival que ja té una trajectòria de cinc anys de treball del Consell Comarcal del Garraf que pretén posar en valor aquest patrimoni cultural, arquitectònic i natural que tenim a la nostra comarca, i en aquest cas a la Masia d’en Cabanyes a Vilanova i la Geltrú”. “En aquest sentit- ha destacat la consellera- treballem per posar en valor aquest patrimoni, per tenir aquest espai de relació amb les famílies, i per a apropar la cultura perquè puguin gaudir d’aquest patrimoni natural i cultural que hi ha a la nostra ciutat”.

 

Com ja és tradició, la imatge del cartell del festival la realitza un/a artista de la comarca. En aquesta ocasió el disseny ha estat a càrrec de la il·lustradora sitgetana Núria Fortuny Herrero. Nascuda a Lleida l’any 1981, Fortuny va formar-se com a il·lustradora a l’Escola Massana de Barcelona. Durant anys ha combinat exposicions de pintura amb projectes d’il·lustració de temàtica social. Entre els seus àlbums il·lustrats destaquen  “Pessigolles”, “El mateix mar, la mateixa sal” o “Dies llunàtics”. A Sitges està molt vinculada a projectes de ciutat i especialment amb la Festa Major, on ha realitzat vàries exposicions, murals i cartells, com el de la Festa Major de l’any 2019, entre d’altres projectes.

 

Sobre l’essència del cartell, l’artista ha explicat que “estic molt connectada amb la natura i l’art, i el tema del Romanticisme és una cosa que trobo molt meva, perquè és com aquesta recerca de la llibertat autèntica, i aquest lloc ens connecta molt amb la màgia del passat, per això he volgut mostrar aquest màgia sobre tot amb els colors d’aquí, el rosa i el verd, amb el meu estil”.

 

Arts i Natura Festival és també una proposta solidària. Amb la participació al festival les famílies estan ajudant a d’altres famílies. En aquesta edició el recapte de les entrades es destinarà a l’associació “Autisme amb Futur”, una entitat formada per famílies de les comarques del Garraf i del Penedès amb fills i filles diagnosticats amb trastorn de l’Espectre Autista. Conegut també com a TEA, aquest trastorn del neuro- desenvolupament infantil condiciona principalment les competències habituals de l’ésser humà per relacionar-se, comunicar-se, jugar i compartir interessos comuns amb altres persones.

 

El nom de l’Associació és Autisme amb Futur, perquè tenen molt clar que, amb l’atenció i els recursos adequats, els infants diagnosticats TEA poden tenir un futur millor. L’objectiu de l’entitat és també donar suport i acompanyar a altres famílies que es troben a la mateixa situació i a aquelles que acaben de rebre un diagnòstic. Des de l’any 2017 pertanyen a la Federació Catalana d’Autisme (FECAA), de la que actualment formen part de la Junta Directiva.

 

Verònica Masdeu, presidenta d’Autisme amb Futur, ha afirmat que “no solament donem serveis a les persones amb autisme, amb intervenció terapèutica i serveis d’oci inclusiu, sinó que també donem suport a les famílies i, en aquest sentit, aquest festival que també és per a les famílies ens ha semblat un esdeveniment totalment afí al que busquem nosaltres”. Masdeu també ha explicat que “el recapte que s’aconsegueixi el volem destinar a una de les activitats que representen molt bé aquests valors com és l’oci inclusiu, ja que nosaltres fem sortides, casals d’estiu i colònies per a joves i infants”.

 

En aquest sentit, la presidenta del Consell Comarcal del Garraf, Mònica Gallardo, ha recordat que “la pandèmia ha estat un embat per a tothom, però hi ha col·lectius i persones que per la seva singularitat, i en aquest cas l’espectre autista és una d’elles, ho ha han tingut més complicat i també les seves famílies”.

 

La presidenta ha destacat que “un dels pilars d’aquesta institució és l’atenció a les persones i la millora de la seva qualitat de vida, per tant la presentació d’aquest esdeveniment solidari és el que dona sentit a la nostra feina”, i ha expressat l’agraïment del Consell Comarcal del Garraf a l’entitat Autisme amb Futur, per la seva feina i el seu compromís; i a l’artista Núria Fortuny, per la interpretació dels objectius del festival a través dels dibuixos del cartell i de la bona energia que transmet el disseny.

 

El festival Arts i Natura d’enguany es programa de nou en una situació complicada per la pandèmia Covid-19, condicionat per les restriccions destinades a evitar la propagació del virus, que han dut a la organització a plantejar un festival més esponjat, amb aforaments limitats i controlats, i amb mesures de seguretat i salut per a tothom.

 

El programa comptarà amb propostes com visites teatralitzades al museu, tallers creatius de lettering i dibuix urbà i d’altres més vinculats a la natura, al coneixement de l’entorn i a la sensibilització mediambiental. També hi haurà propostes més vinculades a l’esport, com el joc d’orientació en família o la cursa familiar i solidària, que enguany és novetat. Els i les participants també podran gaudir, com és habitual, de contes, espectacles i activitats inclusives, així com d’una sessió de cinema infantil.

 

El festival se celebrarà els dies 2 i 3 d’octubre als jardins de la Masia d’en Cabanyes. per a participar-hi caldrà realitzar reserva prèvia, tota la informació es podrà trobar al web www.masiadencabanyes.cat.

 

Per a dur a terme el festival, el CIRMAC compta de nou amb la implicació, participació i col·laboració d’entitats i persones del territori vinculades a la cultura i a la temàtica del festival, destacant la presència del Consell Esportiu del Garraf, del Servei de Medi Natural i Litoral del Garraf, de la Mancomunitat Tegar del Garraf, de Mercè Pedraza, de Núria Parés, de Jordi Carrillo, Pere Arenas i l’Escotilló GT, de Petit Cine Club i, finalment, d’Autisme amb Futur. Així mateix, cal posar de relleu que l’alumnat de l’institut Joan Ramon Benaprès- Escola d’Hosteleria de Sitges oferirà el servei de bar i restauració.

 

Continue Reading

L’Europa del Grand Tour vista a través d’un dietari inèdit de Josep Anton de Cabanyes. La troballa d’un document excepcional

Vilanova i la Geltrú, 19 de maig de 2021. Quan tot just era un jove de 19 anys que s’estava formant a Amsterdam en la tradició del comerç, el vilanoví Josep Anton de Cabanyes i Ballester (1797-1852) decidí emprendre un viatge similar al que venien realitzant  els joves hereus de la bonne société de l’Europa del seu temps. Aquest fenomen es coneix com el Grand Tour, el periple protagonitzat pels joves de les elits aristocràtiques i burgeses de l’Europa septentrional que des de la fi del segle XVII i fins ben entrat el segle XIX els duia cap a Florència i Roma – les ciutats que havien bressolat la cultura clàssica- i paulatinament fins a Nàpols o Sicília, on els esperava l’atractiu poderós i pintoresc de les erupcions del Vesuvi i de l’Etna o les descobertes de Pompeia, Herculà i els vestigis grecs.  Entre 1816 i 1824, Josep Anton va recórrer Espanya, Anglaterra, França, els Països Baixos, Suïssa i Itàlia, quedant recollides les seves experiències  en un petit carnet de viatge escrit en alemany i fins ara inèdit.

 

El Grand Tour va ser una pràctica molt poc habitual en les nostres latituds, un fet que converteix el testimoniatge de Josep Anton en molt excepcional i singular. El carnet de viatge,  escrit en alemany i fins ara inèdit, ha estat cedit per Oriol Pi  de Cabanyes per al seu estudi i de la transcripció i traducció resultants n’ha sortit un material valuosíssim per entendre millor la posició de Josep Anton de Cabanyes en la societat catalana de la primera meitat del segle XIX. Home d’idees liberals i esperit afrancesat, s’enlluernà de la visió d’una l’Europa post napoleònica que encara mantenia viva la flama de la revolució cultural que havia suposat la Il·lustració. Aquella llum del nord, que tan li escalfà l’ànima, l’acompanyaria la resta de la seva vida, especialment quan la llunyania dels anys de joventut viscuts a Amsterdam i Brussel·les el feren sentir-se orfe d’un món que sempre més anhelà.

 

L’exquisida formació de Josep Anton era coneguda a través dels llibres i pintures que atresorà al llarg de la seva vida. Catalogà la seva pinacoteca, conformada per més d’un centenar de pintures majoritàriament dels segles XVII i XVIII d’escola italiana i flamenca, en un extens manuscrit replè de consideracions i judicis estètics, considerada avui en dia en una font de gran interès per a l’estudi de la conformació del gust artístic dels primers anys del vuit-cents i que Francesc Miralpeix va tenir ocasió d’estudiar i publicar el 2017.  Aquest manuscrit s’ha de sumar a un altre intitulat Noticias cronológicas, genealógicas, biográficas…, un extens recull de les dades històriques i personals de la família Cabanyes aplegades per Josep Anton (conegut gràcies a una còpia mecanoscrita de l’historiador Joan Rius), i al dietari de la seva estada a l’illa de Mallorca fugint de la inestabilitat política que feia perillar la seva vida i la dels seus familiars en el context de les bullangues, editat per Rius com Notas i observaciones hechas en mi viaje i permanència en Mallorca.

 

El carnet de viatge  de Josep Anton no és pròpiament ni un dietari ni una crònica extensa amb aspiracions literàries, sinó un bloc que escriví amb la minuciositat de l’esperit del comerciant que anota en els llibres de comptes les entrades i les eixides i que al mateix temps recull les impressions d’allò que veu i sent, tant si és un congost natural que l’aclapara com si es tracta d’una escultura famosa o d’una visita reconfortant a un monument. De tot plegat en deixà breus anotacions escrites en alemany, una de les llengües que dominava a banda del català, el castellà, l’anglès, el francès o l’italià.

 

L’estudi del carnet de viatge, realitzat per Francesc Miralpeix, professor d’Història de l’Art de la Universitat de Girona, és una gran oportunitat per sentir una veu privilegiada dels fets i dels successos històrics i artístics dels països i dels llocs que visità; i és, també, una finestra al passat des d’on contemplar el paper dels Cabanyes en la conformació del gust i l’assoliment de l’alta cultura per part de les elits comercials catalanes de la segona meitat del segle XVIII i de bona part del segle XIX. Posa en valor, també, un bocí més del gran llegat aplegat a la quinta neoclàssica de la Masia d’en Cabanyes, construïda pel seu pare Llorenç de Cabanyes i Fuster a partir de la mas Parellada adquirit al marquès de Llupià però ampliada i viscuda com a lloc de retir per a ell i la seva família. En aquest espai de cultura i història, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de monument històric, n’emergí la formació intel·lectual del seu germà, el poeta romàntic Manuel de Cabanyes.

 

El projecte de transcripció, traducció i estudi del carnet de viatge neix de la col·laboració i del treball compartit entre la Universitat de Girona,  l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, el Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes (CIRMAC) i  la Diputació de Barcelona i ha estat possible gràcies a la generositat d’Oriol Pi de Cabanyes, que ha cedit el manuscrit per al seu estudi. El resultat de tot plegat és un treball que duu per títol El Grand Tour de Josep Anton de Cabanyes i Ballester (1797-1852). Viatges i afició col·leccionista a la llum d’Europa, amb voluntat que sigui editat.

 

El resultats de l’estudi es presentaran el proper dissabte dia 22 de maig de 2021, a les 12 del migdia, a la Masia d’en Cabanyes de Vilanova i la Geltrú i comptarà amb la presència de Francesc Miralpeix Vilamala, professor d’història de l’art de la UdG i Joaquim Nadal, director de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural.

Continue Reading

El Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes ofereix noves propostes educatives en format presencial i digital

“Una casa ben curiosa i singular”

El Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes (CIRMAC) presenta quatre noves propostes educatives adreçades a diferents nivells i amb noves metodologies que permetran millorar l’experiència i oferir nous recursos als centres educatius, tant en l’àmbit digital com el presencial.

“Elles. El camí cap a la igualtat. Parlen les dones de la Masia d’en Cabanyes”, “Una casa ben curiosa i singular”, “El secret dels Cabanyes”  i “Seguint el traç dels romàntics” són les novetats que el CIRMAC presenta en l’àmbit educatiu i que se sumen a les propostes habituals: “La Masia d’en Cabanyes: bosquet, art i cultura”, “Els Cabanyes, el segle XIX i el Romanticisme” , “Història i modernitat: Els Disparates de Goya” i “Cultura i Esport a la Masia d’en Cabanyes”.

La Masia d’en Cabanyes és una casa-museu que narra la història d’una família benestant del segle XIX que esdevingué introductora d’una nova corrent artística al nostre país, el Romanticisme. Els Cabanyes es dedicaren al comerç de vins i aiguardents però també al col·leccionisme, a cultivar i compartir la cultura. Venir a la Masia d’en Cabanyes significa conèixer i aprendre molts aspectes de la nostra història, però també significa descobrir, observar, reflexionar, experimentar i jugar.

Venir a la Masia és també gaudir de la natura. El bosquet, l’esplanada i la zona de pícnic. Les set hectàrees de parc són un espai de referència de la ciutat, un espai proper de desconnexió.

Des de la situació de pandèmia de la Covid-19, el CIRMAC ha establert totes les mesures de seguretat per a acollir visites i activitats escolars amb totes les garanties que ofereix un espai cultural. Els centres educatius que han anat a fer una visita o activitat al museu durant aquest temps han pogut gaudir de manera segura dels espais i recursos que aquest ofereix. Tanmateix, durant aquesta etapa aquest museu també ha volgut reflexionar sobre com ser més útil, més proper i present entre la comunitat educativa, cercant facilitar l’accés al coneixement i al gaudi del nostre entorn de manera satisfactòria tant per l’alumnat com pel professorat, i sobretot esdevenir un espai adaptable a qualsevol circumstància i necessitat. En aquest sentit, el CIRMAC ha treballat en la millora de l’experiència educativa, creant i millorant quatre línies d’activitat i propostes que es descriuen tot seguit.

 

ELLES. El camí cap a la igualtat. Parlen les dones de la Masia d’en Cabanyes

ELLES. El camí cap a la igualtat. Parlen les dones de la Masia d’en Cabanyes és una nova proposta que s’adreça al cicle superior de primària i a secundària, i que es planteja com a recurs en matèria d’educació cap a la igualtat, amb l’objectiu contribuir a formar infants capaços d’identificar les discriminacions i desigualtats de gènere i fomentar una transformació en les relacions.

L’activitat permet posar de relleu les dones que van viure o van tenir alguna relació amb la Masia d’en Cabanyes. ELLES: les mares, les filles, les àvies, les companyes… que volem que no siguin oblidades. Pel qui eren, pel que van protagonitzar i pel que representaven cadascuna en el seu moment, i reflexionar-hi.

La visita, a la llum de la mirada feminista, pretén revisar la història oblidada d’aquesta finca que fou residència dels Cabanyes, una família viatgera, emprenedora, creadora, culte, que representa els valors de la il·lustració. A la Masia hi descobrim la bellesa d’una casa neoclàssica única al país, i als seus espais íntims – en la suposada neutralitat de les habitacions-, hi copsem les relacions socials i de poder, l’estètica i la simbologia dels espais, i la construcció d’identitats.

Invitem, doncs, en el marc dels espais íntims de la Masia d’en Cabanyes, a conèixer Mª Dolors de Cabanyes i Ballester (1812- ?),  Pepita d’Olzinelles i Romero (1810-1844), Antònia Inglada i Moragas (1811-1876)  i Núria de Cabanyes i Ricart (1919-1942), entre d’altres, a rescatar de l’oblit la seva trajectòria vital i personal, i parlar sobre elles com a coprotagonistes de la història cultural, social i econòmica del país i de la ciutat de Vilanova i la Geltrú. Com a mínim.

La visita també permet, tenint en compte el que ens transmet la casa-museu,  analitzar i repensar la memòria col·lectiva: revisar, investigar, interpel·lar-nos sobre els rols i models socials i de gènere. Fem en aquest cas, una proposta de memòria des de la revisió.

En els darrers anys hi ha hagut canvis significatius en relació a la igualtat de gènere. L’evolució econòmica, social i cultural, i les lleis per la igualtat han suposat canvis importants en la posició de les dones: treball remunerat, espai públic i espai polític, no són, ara, exclusius dels homes. Les relacions socials i econòmiques i les seves condicions de vida encara il·lustren desigualtats en els salaris, en els llocs de treball, en la cura i atenció als altres, en la violència masclista i en la invisibilitat.

Amb la proposta volem contribuir a canviar la mirada que s’ha imposat sobre les dones perquè han estat socialitzades en un entorn patriarcal i amb uns valors no igualitaris. Proposem, doncs, una mirada critica del que hem après, intentar contribuir a educar les generacions futures amb valors mes equitatius i igualitaris.

En aquest darrer sentit, la proposta ens apropa a la voluntat transformadora dels museus en l’àmbit educatiu, per a fomentar el sentit crític, transmetre i crear valors a través de la memòria i contribuir al benestar de les persones a traves de l’art.

 

Una casa ben curiosa i singular

Una casa ben curiosa i singular és una activitat que s’adreça a grups escolars del darrer cicle d’educació infantil i a primària, fins a l’edat de vuit anys, i que té per objectiu conèixer el nostre entorn, el nostre passat i observar els canvis en la societat i la manera de viure al llarg del temps.

La proposta es desenvolupa a les estances conservades d’època de la Masia d’en Cabanyes, un espai que ens mostra com vivia una família benestant durant el segle XIX i que ens permet descobrir i imaginar-nos com era el dia a dia d’aquesta família d’ara fa dos-cents anys. Les estances, mobles, llibres, objectes i decoració ens transporten al passat, i a través de la pròpia curiositat els infants detectaran elements, objectes i espais que són molt diferents del que avui en dia trobem a les nostres cases. A través d’un joc participatiu d’observació, diàleg, anàlisi i memòria, l’alumnat haurà de connectar i relacionar els elements antics que es troben a la masia amb el seu homòleg en versió moderna i, en el cas dels que son propis de la masia, recordar en quines estances o espais es troben. Tot plegat els permetrà comprendre el passat i l’evolució al llarg del temps, i coneixeran alguns invents del segle XIX que van fer canviar el món.

Per tal de contribuir a millorar la seva interactivitat i manipulació, fer-la més visual i adaptada als grups d’edats especialment de cicle infantil, enguany s’ha renovat el mobiliari i material de l’activitat, apostant per materials sostenibles.

 

 

El secret dels Cabanyes. Escape Room virtual a la Masia d’en Cabanyes 

En l’àmbit dels recursos educatius al web, el CIRMAC presenta dues propostes. Per una banda s’ha desenvolupat un nou joc interactiu i digital que permetrà a l’alumnat aprendre i divertir-se amb la Masia d’en Cabanyes sense haver de fer el desplaçament. Es tracta d’El Secret dels Cabanyes. Escape Room virtual a la Masia d’en Cabanyes, una proposta lúdica i didàctica en format digital i amb un llenguatge diferent que pot realitzar-se també com a complement a la visita presencial, i que de ben segur permetrà a l’alumnat crear una connexió diferent amb el museu. L’activitat s’enfoca a centres educatius, per a poder realitzar-se a classe – és un treball d’equip, recomanada a grups a partir de cicle mitjà – tot i que l’experiència és adaptable a qualsevol tipus de grup o inclús per a fer de manera individual.

El secret dels Cabanyes consta d’un seguit de proves a resoldre dins una Masia d’en Cabanyes virtual. Des d’un plantejament inicial, els participants hauran de realitzar un recorregut per l’ interior de la casa descobrint i adquirint coneixements per tal d’anar superant els diferents obstacles. La resolució d’aquests els guiarà fins a la resolució final de l’enigma proposat.

Els participants de l’activitat seran rebuts a la pàgina inicial del joc, on se’ls explicarà les normes i el plantejament base. L’acció se situa l’any 1837. En Josep Anton de Cabanyes ens ha deixat “Notas y observaciones hechas en mi viaje y permanencia en Mallorca”, el seu llibre, en què just a l’inici podem trobar un paper escrit, el qual ens explica que a la Masia va deixar un secret amagat.

La trama segueix una línia que fa circular als participants per totes les estances de la casa, i el contingut de fons està basat en el coneixement real de la família Cabanyes però amb algunes llicències dramàtiques que resulten interessants de cara a fer la dinàmica del joc, que com és habitual contempla un plantejament, nus i desenllaç.

Els jocs d’Escape Room fomenten el treball en equip i permeten consolidar les relacions interpersonals entre els components del grup, tot d’una manera lúdica i entretinguda. Perquè, un dels condicionants per millorar el treball en equip és la realització d’activitats fora de l’ambient habitual. És en aquest punt on afloren els aspectes característics de cadascú, ja que s’ha d’adoptar un rol dins de la dinàmica creada de manera conjunta i relacionar-se amb la resta des d’aquest punt.

Les Escape Room no van ser creades per a jugar sol, aquestes sempre proposen un repte que requereix l’ús de la intel·lectualitat col·lectiva, fins i tot físicament parlant, moltes vegades és impossible superar un desafiament sense la col·laboració de diversos escapistes.

Així doncs, els objectius de la proposta que presentem són, per una banda, l’adquisició de coneixements sobre l’espai i els seus personatges històrics, per l’altra, el treball en grup: tot i que es pot realitzar de manera individual, està pensada per enfortir les relacions en una participació en grup. I finalment, la presència de l’equipament a través de canals que no són els habituals de forma presencial, de manera que es fa més accessible al seu coneixement o descobriment.

Per a jugar-hi, només cal entrar a la pàgina web www.masiadencabanyes.cat i accedir al seu enllaç.

 

Seguint el traç dels romàntics

Seguint el traç dels romàntics és la segona proposta que es planteja en format de recurs al web i que té per objectiu apropar els infants a la pintura de Joaquim de Cabanyes, un referent del paisatgisme romàntic del segle XIX al nostre país.

L’activitat consisteix a descobrir, observar i reproduir els paisatges de l’autor, que es caracteritza per composicions agradables i serenes on la figura humana sempre hi és present, absort en les tasques quotidianes i impassible davant la magnificència de la natura. Els infants hauran de recrear una de les seves peces o arribar a crear la seva pròpia obra, inspirada per l’artista.

Seguint el traç dels romàntics és una proposta que permet conèixer i valorar el nostre patrimoni, la nostra història i relat cultural. Permet conèixer els Cabanyes i els seus membres més rellevants, en aquest cas a Joaquim de Cabanyes (1799-1876), que dins la nissaga Cabanyes i en el context del Centre d’Interpretació del Romanticisme encarna la faceta pictòrica del Romanticisme. També, és una proposta que afavoreix la capacitat d’observació, la creativitat i l’educació artística.

Tot i ser una activitat pensada per a desenvolupar-se al museu a partir d’un recorregut previ per les estances i per la col·lecció pictòrica, les circumstàncies del confinament per la pandèmia van propiciar presentar-la també com a un recurs més per a fer a  distància, a l’aula o a casa, i que se seguirà oferint en paral·lel en format presencial.

Les visites i activitats educatives del CIRMAC es poden concertar a través del correu electrònic masiadencabanyes@ccgarraf.cat o bé trucant al telèfon 93 811 57 15, en qualsevol moment al llarg del curs escolar. Totes les propostes es troben detallades a la pàgina web www.masiadencabanyes.cat.

L’oferta educativa és flexible i es pot adaptar en qualsevol moment a les necessitats i propostes realitzades des dels centres educatius. Aquest és un museu que per la seva temàtica permet abordar molts temes dins els àmbits de l’art, història i societat. Cal posar de relleu que és un espai envoltat de natura, amb set hectàrees de parc i zona de pícnic que permeten completar la visita i/o passar-hi el dia sencer, és accessible per a venir en bicicleta, a peu i o bé en autocar.

El CIRMAC és obert al públic els caps de setmana d’11 a 14h, es realitzen visites comentades a les hores en punt, 11h, 12h  i 13h. L’aforament és limitat, garantint visites segures i saludables, i cal fer reserva prèvia a través del correu electrònic  masiadencabanyes@ccgarraf.cat o bé a info@arccultural.cat, si és en cap de setmana.

Continue Reading

La Masia d’en Cabanyes. Poesia, música i mites al romanticisme català.

Les visites temàtiques són una proposta per a donar a conèixer la col·lecció i relat del Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes.  Les visites es realitzen amb la participació d’especialistes i estudiosos que amb els seus coneixements i investigacions permeten ampliar el coneixement del llegat Cabanyes. Un cop feta la visita els i les autores la comparteixen en forma d’article que aquest museu recull en una publicació impresa i digital.

En aquesta edició hi trobareu els articles de Marina Rodríguez Brià, Eduard Juanmartí i Generès, Francesc Carnicer i Escriche i Mireia Rosich i Salvó.

Cliqueu al seguent enllaç per a visualitzar l’acte de presentació del llibre: canal youtube de la Masia d’en Cabanyes.

 

Llibre Visites Temàtiques per pàgines
Continue Reading

El Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes obre de nou les portes a les visites, amb millores realitzades a l’espai i col·leccions

El CIRMAC enceta el 2021 amb actuacions de millora del seu patrimoni arquitectònic i amb intervencions en conservació preventiva i restauració a dues peces de la col·lecció.

La Masia d’en Cabanyes explica i mostra llegat de la família Cabanyes i enguany, en situació de pandèmia ha establert totes les mesures de seguretat per a poder realitzar la visita amb les garanties que ofereix un espai cultural, d’art, creativitat i memòria. Ara, d’acord amb els protocols de pandèmia convidem de manera especial als vilanovins i vilanovines que s’apropin a la casa-museu, on el patrimoni arquitectònic exterior ha estat rehabilitat, per descobrir les peces de la col·lecció restaurades, esperant que ben aviat ens puguin visitar d’altres punts del Garraf i del país.

La Masia d’en Cabanyes va ser construïda l’any 1798, i declarada Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) el 2014. L’atorgament de BCIN inclou la definició d’un entorn de protecció de la casa-museu, des l’edifici i el seu perímetre fins a la col·lecció i llegat de la família Cabanyes. És en aquest darrer sentit que, d’acord amb les línies d’ajut la Diputació de Barcelona s’han desenvolupat accions de millora, restauració i conservació en espais i elements ubicats dins aquest àmbit de protecció, tant del patrimoni arquitectònic i natural com de l’espai museístic i la col·lecció.

Les actuacions en l’àmbit de l’edifici i el seu entorn s’han centrat en la rehabilitació del jardí romàntic, la reconstrucció (parcial) del mur de l’accés des del camí Ral, la restauració de l’àmbit de l’escala exterior d’accés a la Masia i finalment millores en l’espai verd del bosquet.

El jardí romàntic, datat de la mateixa època de la construcció de la Masia i de gran importància dins el conjunt, es troba a la zona nord. Sobreelevat per unes escales de pedra i delimitat per murs de paredat amb xiprers i per una tanca vegetal en la part frontal,  el jardí és un espai íntim i captivador que convida a passejar-hi. El seu interior és simètric, amb quatre parterres situats al voltant d’una petita plaça i una font amb un estany decorada amb estalactites de gran atracció visual, situada al fons del jardí. La intervenció d’aquest espai, necessària pel procés de degradació que ha patit en els darrers anys, ha tingut per objectiu recuperar la vegetació i l’harmonia i esplendor original, i s’ha dut  terme a través de la renovació del conjunt vegetal i la rehabilitació de les estructures d’obra, permetent de nou la seva reintegració al circuit de la visita al museu.

Els murs d’accés a la Masia d’en Cabanyes presentaven un deteriorament general, pèrdues de terres i certes patologies que precisaven d’una intervenció. Per una banda, el mur que delimita la finca amb el camí Ral, on es troba la porta de fusta que dóna accés a la masia per la banda nord, es veia afectat en els seus fonaments de manera greu per les arrels d’un arbre.  Per l’altra, en l`àmbit de l’escala exterior s’ha millorat tot el conjunt, amb la rehabilitació i reparació dels graons de l’escala i dels murs contigus, la renovació del paviment del replà interior i la nova pavimentació de la part exterior de l’entrada, la zona d’acollida, que ha inclòs la instal·lació de il·luminació i senyalització.

 

Pel que fa la il·luminació, s’ha instal·lat nou enllumenat en aquells espais de la zona d’acollida que han estat rehabilitats, l’espai d’accés exterior i la zona de l’escala que dona accés a l’entrada principal, façana i museu, generant un doble efecte, per una banda la calidesa ambiental i per l’altra l’objectiu direccional.

Un altre dels projectes que s’ha dut a terme ha estat la implementació d’elements de senyalització, que s’han ubicat tant a l’interior de la casa museu com al seu perímetre i a les vies d’accés. En total s’han instal·lat onze elements, quatre senyalitzacions a les carreteres, tres tòtems informatius a l’exterior de l’edifici, quatre monòlits de senyalització interior i finalment dues lones de senyalització i informació vertical, que s’han ubicat a la zona de l’aparcament davant la porta d’entrada a la Masia. Aquesta darrera intervenció, juntament amb la pavimentació i la instal·lació d’enllumenat, ha dignificat el conjunt de l’accés a la Masia d’en Cabanyes.

L’espai verd del bosquet, un referent en l’esbarjo i el lleure de la ciutat, inclòs a l’àrea de protecció BCIN de la Masia d’en Cabanyes, també s’ha intervingut, les actuacions de millora han consistit en l’adequació de les instal·lacions de serveis, l’arranjament de murs, la recuperació dels camins originals i la millora i substitució d’elements de mobiliari del parc.

 

 

Pel que fa a l’àmbit museístic, i de nou gràcies a l’ajut de la Diputació de Barcelona, s’han dut a terme dues intervencions de conservació preventiva en dues peces de la col·lecció, que es troben a la biblioteca de la Masia, per una banda la cadira de voyeur o de fumador, datada de mitjan segle XIX, i per l’altra el crani humà que forma part dels elements decoratius de l’estança. La primera intervenció s’ha dut a terme al taller de restauració del Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa, i la segona al taller de la restauradora vilanovina Carmen Lara.

Entre el mobiliari de la col·lecció Cabanyes hi ha dues cadires de voyeur o de fumador, un tipus de cadira pròpia del segle XIX, concretament de l’època Elizabeth (ca. 1880). Aquestes cadires es fabricaven i s’utilitzaven sobretot a Holanda i Anglaterra, països que freqüentava Josep Anton de Cabanyes (1797-1852), on  realitzava transaccions comercials i on adquirí part de la seva col·lecció. Les cadires, dites de fumador, de jugador o d’observador (“fumeuses”) nasqueren amb l’objectiu de ser emprades per veure les altres persones com juguen a cartes o similar, tenen un seient en forma de guitarra i un respatller lleugerament inclinat amb una zona plana encoixinada a la part superior, que permet recolzar-hi els braços i que acostuma a dur incorporat un compartiment secret per a guardar-hi els accessoris de fumar i una obertura per a les cendres.

Aquesta cadira en concret és  entapissada amb un teixit de jacquard de fons verd amb decoracions florals i garlandes. La part inferior del respatller és decorada amb fusta tallada amb formes de volutes vegetals estilitzades i la part superior (recolzador) és entapissat amb el mateix teixit que el seient, d’on hi penja un tira de passamaneria. Fixada a la base del recolzador s’hi troba una etiqueta adhesiva amb el nom de “Lorenzo” escrit amb tinta. Amb tota probabilitat es tracta de Llorenç de Cabanyes i Olzinelles (1837-1878), fill de Josep Anton de Cabanyes, literat i artista que visqué a la Masia d’en Cabanyes i hereu de la col·lecció.

 

La cadira, que presentava un deteriorament derivat de varis factors (mediambientals, pas del temps, el ser una peça d’ús), precisava d’un tractament de conservació-restauració per tal d’estabilitzar i reforçar el teixit, per a continuar mantenint-la exposada.

Els treballs de conservació s’han basat en un criteri de mínima intervenció i màxim respecte per la seva integritat, aplicant tècniques actuals de conservació-restauració amb materials estables i compatibles amb les peces, per tal de garantir al màxim la seva durabilitat i reversibilitat.

El crani de la biblioteca és l’altra peça que ha estat restaurada, una intervenció motivada pel despreniment d’una part que ha estat reintegrada. En la mateixa intervenció s’ha aprofitat per a dur a terme una neteja química i mecànica de la superfície. Ambdues peces ja es troben de nou exposades a la biblioteca de la Masia d’en Cabanyes.

Podeu descobrir el llegat de la família Cabanyes al CIRMAC, Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes, obert al públic dissabtes i diumenges d’11 a 14 h, amb mesures de seguretat i salut. L’aforament és limitat i cal fer reserva prèvia a través de masiadencabanyes@ccgarraf.cat o a través del servei de guiatge, info@arccultural.cat, si és en cap de setmana.

 

Al web www.masiadencabanyes.cat i a les xarxes socials de la Masia d’en Cabanyes podeu trobar més informació.

Continue Reading

“Elles” per Teresa Costa-Gramunt

El passat 27 de desembre l’escriptora i poeta vilanovina, Teresa Costa-Gramunt, va publicar a La Fura una ressenya de la visita comentada “Elles”, que vol reivindicar les dones que han viscut o que tenen alguna relació amb la Masia d’en Cabanyes. Compartim aquí el seu text i us convidem a veure la visita al nostre canal de youtube

Des del 29 de novembre de 2020, al Centre d’Interpretació del Romanticisme a la Masia d’en Cabanyes, de Vilanova i la Geltrú, es pot fer una interessant visita comentada a través del canal youtube (la pandèmia obliga a prendre mesures de protecció). La visita, que ha estat treballada durant el confinament, porta per títol “Elles. Parlen les dones de la Masia d’en Cabanyes. Un viatge a la seva història oblidada”. L’objectiu és fer visibles aquestes dones com a protagonistes de la història d’aquest indret amb carisma neoclàssic, il·lustrat. Dones que hi han viscut o que hi han tingut relació, com l’enamorada del poeta Manuel de Cabanyes, Antònia Ynglada. Mare que va ser del pintor Modest Urgell, era una dona culta, parlava en francès amb el seu pretendent poeta.

Elles sempre hi han estat. Una altra cosa és que en sapiguem la traça, que n’hi hagi prou memòria, que les cròniques hagin posat el focus en unes més que en altres, segons el seu protagonisme més discret o més vistós, com Núria de Cabanyes, filla del pintor Alexandre de Cabanyes. Morta de tuberculosi com el poeta, tenia molta traça pel dibuix i es pot ben assegurar que es va perdre una ninotaire excel·lent, com ho mostren els dibuixos que d’ella es conserven. Més discreta va ser la seva mare, Pilar Ricart, esposa del pintor Cabanyes i germana del també pintor Enric-Cristòfol Ricart. Pilar Ricart escrivia moltes cartes, segons se sap. Gran corresponsal, tenia inquietuds que la van abocar a estudiar esperanto i a estimar la pedagogia de Maria Montessori, en la qual va fer educar els fills. De les dones de les generacions anteriors se’n saben traces perquè marits o germans en van deixar petja escrita, com ara la devoció amorosa que Josep Anton de Cabanyes tenia per la seva dona, Pepita d’Olzinelles, o l’estima que professava a la seva germana Dolors de Cabanyes, que va patir la desgràcia de perdre la seva filleta de manera poc clara. Casada amb un vidu, els fillastres no la veien amb bons ulls i una nova germana potser els hauria fet més prima l’herència. En coneixem la figura pel retrat de Viladomat que es pot veure al Museu Víctor Balaguer. Històries, cròniques, vides amb elles com a protagonistes en un viatge cap al seu descobriment.

 

Continue Reading