LES CORNUCÒPIES DE LA MASIA

A la cambra de Manuel de Cabanyes es conserven un parell d’interessants peces anomenades cornucòpies. Es tracta d’uns petits mobles de tipus aplic consistents en un mirall que a la part inferior consta d’ un suport per posar espelmes. La llum d’aquestes quedava reflectida al mirall il·luminant encara més les estances. Aquests objectes, els quals ostentaven un marc amb gran ornamentació daurada sobre fusta, van ser molt difusos durant l’estil rococó. Les cornucòpies de la Masia pertanyen al segle XIX, el que és evident pel tipus de decoració de rocalla i elements vegetals, menys recarregada. A més, aquests miralls solien tenir un dibuix gravat a l’àcid, com el de la imatge. En aquesta veiem representada una figura masculina, sense identificar, pertanyent a la mitologia clàssica. Era molt freqüent a les famílies de l’època l’interès per tot el provinent del món clàssic i portà a les grans cases burgeses aquest gust per decoracions i elements d’aquesta tendència, podent-se admirar en l’arquitectura, el mobiliari, les temàtiques pictòriques,…
La il·luminació emprada al segle XIX era molt poc intensa, ja que es basava en candeles o llànties d’oli, les quals no eren massa lluminoses. Això condicionava els hàbits de la gent, que feia que, per exemple, marxessin a dormir poc després de la posta de sol. Aquest fet també definia l’arquitectura de les cases i no és casual que la majoria d’estances donessin a l’exterior, estant orientades  de tal manera que aprofitin el màxim d’hores de sol, tal com es pot apreciar a la Masia.

 

Continue Reading

Josep Anton de Cabanyes i la biblioteca de la Masia d’en Cabanyes

En l’època del Romanticisme l’accés a la literatura era quelcom encara restringit a les classes dominants i benestants, de manera que tenir una estança de la casa dedicada a la biblioteca era tot un símbol de poder econòmic i representació social. La biblioteca de la Masia d’en Cabanyes fou iniciada per Llorenç de Cabanyes i Fuster i continuada pels seus descendents, destacant especialment Josep Anton de Cabanyes, que adquirí molts llibres en els seus viatges.

Josep Anton és el model d’home que recull l’ideari del Romanticisme: emprenedor, viatger i coneixedor del món, aficionat a les arts i el col·leccionisme, va conrear pel seu compte poesia, prosa, traducció (parlava fins a set llengües), música i pintura, amb major dedicació després de la mort de la seva dona i en els darrers anys de la seva vida.

Alguns llibres d’interès de la biblioteca, alehores prohibits, com The life and opinions of Tristam Shandy (París 1797), de L. Sterne, i Pope’s Works

Es va formar a Amsterdam i va viatjar per diferents països europeus on va adquirir coneixements sobre el comerç internacional. De retorn a Vilanova el 1824 va fer-se càrrec del negoci familiar. Gràcies a aquests viatges va entrar en contacte amb el Romanticisme i les noves idees del liberalisme que s’escampaven arreu d’Europa. Fou també en aquest context que va despertar el seu interès per l’art i la literatura, iniciant una col·lecció d’objectes, pintures, mobiliari i llibres que avui formen el llegat de la Masia d’en Cabanyes i que cal vincular directament a la seva persona.

La biblioteca, que identifica extraordinàriament l’interès dels Cabanyes pel coneixement i la cultura, aplega més de 1500 llibres, amb una cronologia que va des de finals del segle XVI fins al segle XX i que recull prop de mig centenar de tipologies temàtiques: filosofia, religió, comerç, història, poesia, ciències, llibres de viatges, art, dret, diccionaris, enciclopèdies, teatre, biografies, arquitectura, geografia, literatura clàssica i contemporània, agricultura, política i reglaments, gramàtica, astronomia, entre d’altres. Igualment, cal destacar la conservació de manuscrits del poeta Manuel de Cabanyes i de llibres del negoci familiar.

Continue Reading

XIX Peces

Retrat de Manuel de Cabanyes de Sinibald de MasRetrat de Manuel de Cabanyes de Sinibald de Mas.
Vers 1830. Pastel sobre paper

Sinibald de Mas va ser company de Cabanyes a la Universitat de Cervera. Va ser un personatge extraordinari: pintor, escriptor, ambaixador, aventurer, pioner de la fotografia, etc. El retrat està fet en vida del poeta.

 

 

Autoretrat_Ramon_Mar_AlsinaAutoretrat. Ramon Martí Alsina.
Mitjan segle XIX. Oli sobre tela

Ramon Martí Alsina està considerat, amb Fortuny, el millor pintor català del segle XIX. El fet de ser un autoretrat fa imaginar l’amistat que tenia amb els Cabanyes.

 

 

BatallaBatalla.
Oli sobre coure. Anònim.
Segle XVIII.

L’única obre del gènere històric que hi ha a la masia, té elements èpics i orientalistes (otomans). Feta sobre coure per destacar-ne el color.

 

 

Oda a la lunaOda a la luna.
Manuscrit de Manuel de
Cabanyes. 1833.

La lluna, inspiració romàntica per excel•lència, és el tema d’aquest manuscrit del poeta.

 

 

Mi liraPreludios de mi lira.
Manuel de Cabanyes. 1833

Edició original, sense datar ni signar, de les escassíssimes que se’n conserven.

 

 

 

El PenjatEl penjat o Vaixell i mort
Llorenç de Cabanyes i Olzinelles.
Oli sobre cartró.

Mitjan segle XIX. Obra d’un romanticisme extrem, recull com cap altra l’atmosfera romàntica que amarava els Cabanyes.

 

 

MaquetaMaqueta de la masia Cabanyes.
Finals del segle XVIII.
Fusta.

Anterior a la pròpia casa, atribuïda fa poc a l’arquitecte Domenico Bagutti.

 

 

Catedral de MallorcaCatedral de Mallorca.
Joaquim de Cabanyes.

Oli sobre tela. Mitjan segle XIX.

Singular obra de format rodó, combina el paisatge gòtic amb l’activitat popular relacionada amb el mar.

 

Piano ClementiPiano Clementi.
Anglaterra. Clementi & co.
Principis del segle XIX.

Moble neoclàssic. Un dels primers pianos verticals creat pel compositor Clementi.

 

 

ArpaArpa.
França. Principis del segle
XIX. Neoclàssica.

Aquest instrument s’escampà entre la burgesia com a símbol de benestar econòmic i posició social.

 

 

Santa Rosa de LimaSanta Rosa de Lima.
Anònim, Oli sobre tela. Segle XVIII.

L’obra barroca més gran de la masia, sovint es confon amb santa Teresa.

 

 

 

Obres de Lord ByronObres de Lord Byron.
Segle XIX. Biblioteca

L’escriptor simbolitza l’home romàntic per excel•lència. Els Cabanyes n’eren admiradors i n’adquiriren l’obra fora del país.

 

 

EstrisEstris del pintor Alexandre de Cabanyes.

En aquesta cambra hi hem col·locat els estris de pintura que va fer servir Alexandre Cabanyes fins al final de la seva vida.

 

 

 

Obres de OssienObres d’Ossian
Segle XIX. Biblioteca.

Col•lecció dedicada al bard nòrdic Ossian i recuperada per l’escriptor James Macpherson. L’essència del Romanticisme. Els Cabanyes en van fer “proselitisme”.

 

 

Esfera armillarEsfera armil•lar i globus terraqüi.
Finals segle XVIII. França

Elements imprescindibles de qualsevol biblioteca. El globus té una llegenda on s’indica que “s’han incorporat els darrers descobriments del capità Cook”.

 

 

Mobiliari Sala RusaMobiliari sala Russa.
Fusta de roure. Rússia. Segle XIX.

El raïm és omnipresent a tot el mobiliari. Símbol de la riquesa dels Cabanyes i, també, de prosperitat. Els Cabanyes portaven vi i aiguardent fins a terres russes.

 

 

Retrato Manuel de CabanyesRetrat de Manuel de Cabanyes.
Joaquim Espalter. Oli sobre tela.

Retrat que idealitza el poeta i model de la majoria de retrats posteriors .Val a recordar que Espalter va ser pintor
d’Isabel II.

 

 

Llit colonialLlit colonial.
Segle XVIII. Fusta i tela. Catalunya.

Aquí va morir Manuel de Cabanyes. És un excepcional moble d’estil colonial, imita les plomes d’estruç i té una
estètica propera a l’orientalisme.

 

 

BraseroBraser.
Bronze. Segle XIX. Estil imperi.

Aquest braser va ser robat i,més tard, recuperat gràcies a la seva singularitat decorativa que el fa únic.

 

 

 

 

 

Continue Reading