CIRMC05Durant el segle XIX les estances de la planta noble de les residències benestants esdevenien autèntics museus i salons de meravelles on la família mostrava el seu bon gust, el seu poder i la seva fortuna. El mobiliari que omplia aquestes estances era la suma del caràcter confortable i les modes i estils del moment.

En el cas de la residència dels Cabanyes una de les sales que més destaca és l’anomenada Sala Russa, la sala d’estar de la casa, que rep aquest nom pel seu origen rus, símbol del comerç familiar. Es una sala feta sencera en estil isabelí, que fou l’estil propi de l’època d’Isabel II, reina d’Espanya entre el 1833 i el 1868, i que es caracteritza per treballar amb fustes fosques i per l’ús d’elements d’estils del passat i la importància de les formes ovalades i sinuoses. D’aquest mobiliari cal destacar també l’element ornamental dels pàmpols de raïm, que trobem en totes les peces i que identifica als Cabanyes com a comerciants de vi i aiguardent.

També hi trobem exemples de mobiliari anglès, que com en l’anterior cas cal vincular al comerç familiar. Es tracta en aquest cas de dos conjunts de cadires. Per una banda, les cadires de l’habitació d’en Manuel de Cabanyes, realitzades en estil Hepplewhite, un estil de finals de segle XVIII que es caracteritzà per l’elegància i la delicadesa dels seus mobles, de línies neoclàssiques. L’element que més destaca en aquest mobiliari és el joc de fusta que incorporen els seus respatllers, imitant la forma d’un escut. L’altre conjunt el formen les sis cadires d’estil Shaker que trobem a la biblioteca, fetes amb fusta de cirerer. Aquest estil, nascut en el sí d’una comunitat religiosa, els Shaker, treballà sobre tres pilars: simplicitat, artesania i utilitat, cercant l’objecte pràctic i el treball amb formes pures, nues i refinades.

També a la mateixa estança de la biblioteca s’hi troben dues cadires anomenades voyeur o de fumador, un tipus de mobiliari molt comú al llarg del segle XIX que nasqué amb la funció de poder mirar els altres jugar, per exemple a cartes. Es tracta d’una cadira sense respatller, on la posició correcta d’asseure’s és de cara al cos vertical, amb els colzes sobre la zona plana, de baixa alçada. Aquest espai de recolzament és alhora un calaix amagat que descobrim aixecant la tapa, i que s’incorporà al moble quan esdevingué cadira de fumador, per tal que la persona pogués deixar aquí la pipa i els accessoris.

Finalment, una de les peces més importants de la col·lecció, el llit del poeta Manuel de Cabanyes. Es tracta d’un llit d’estil neoclàssic fet de fusta de palissandre massissa i de principis del segle XIX, cobert per una estructura de dosser rematat amb florons, i amb cortinatges de teles d’indianes. Les dimensions, molt diferents a les dels llits actuals, ho són per vàries raons: en el cas de l’alçada, per allunyar-se del terra i així evitar el contacte amb la humitat i el fred; pel que fa a la llargària, una de les raons era la posició de repòs, incorporats i amb coixins al darrere, ja que la posició jacent es vinculava a la imatge de la mort.