Desastres de la guerra

La majoria d’especialistes coincideixen a afirmar que l’obra gravada de Goya és la més íntima i personal de l’artista. Juntament amb gravats independents o curtes sèries que va realitzar al llarg de la seva vida, són quatre les grans sèries de gravats de Goya: els Caprichos (1797-1799), una crítica als vicis i les perversions de la societat i la política espanyoles de finals del segle XVIII; els Desastres de la guerra (1810-1815), basats en la Guerra de la Independència (1808-1814) on fa una denúncia universal del conflicte i la massacre entre els homes que sols duu pobresa i dolor; la Tauromaquia (1814-1816), on, a través del caràcter tràgic de les curses de braus, la mort de l’animal i el públic que presencia l’espectacle, torna a representar la crueltat i els vicis de la societat i la política del seu temps; i els Disparates, de la qual ens ocupem seguidament.

Quatre sèries diferents que guarden, però, un element en comú: la caricaturització de la seva societat contemporània, la crítica al comportament de l’home i l’absurd dels seus actes. Una actitud que sovint s’ha relacionat amb la malaltia que li provocà la sordesa i que va afectar el seu estat d’ànim, però que cal llegir dins el conjunt de la producció del que fou l’artista més modern del seu temps i un dels grans precursors de les avantguardes artístiques del segle XX.