Arpa_1

La música és una de les principals manifestacions artístiques del Romanticisme, i en conseqüència els instruments musicals són una mostra d’aquest gust i aquesta moda del moment. Per altra banda, la sala de música era una de les estances que mai podien faltar en aquestes residències, ja que era també l’espai on es rebien les visites, on es feien les reunions familiars, etc.

Dins la col·lecció de la família Cabanyes cal destacar diferents peces vinculades a la música. Una d’aquestes és el piano neoclàssic de principis del segle XIX, fabricat a Londres per la companyia Clementi & Co i adquirit per Josep Anton de Cabanyes. La singularitat d’aquest model de piano és la ubicació de la seva caixa de ressonància en vertical, a diferència de l’horitzontal en els pianos de cua, que permet ocupar menys espai dins les sales. Acompanya a aquest piano un faristol de fusta amb una partitura del compositor italià Domenico Cimarosa (1749-1801), de l’ària Quelle pupille tenere, pertanyent a l’òpera Gli Orazi e i Curazi, de l’any 1797.

Juntament amb aquestes peces, destaca també l’arpa francesa de principis del segle XIX, amb elements decoratius daurats Estil Imperi: urpes de lleó, flor de lis, fulles d’acant i l’aglà. Construïda per la casa Pleyel i importada des de París, es tracta d’una arpa cromàtica doble poc comú, característica d’aquests luthiers, amb els cordatges creuats enlloc de paral·lels.