ELLES. LES DONES DE LA MASIA D’EN CABANYES. ANTONIA YNGLADA I MORAGAS

Aquest 8 de març,Dia Internacional de les Dones, volem recordar les dones de la Masia d’en Cabanyes,qui eren, la seva història silenciada, els estereotips que van viure, les seves assignacions de rol i la seva bellesa personal i humana.
Antònia Inglada i Moragas, nascuda l’any 1811, fou la primera filla del matrimoni format per Dolors Moragas i Ynglada i Josep Ynglada i Marquès, americano enriquit a Cuba. La família vivia entre Barcelona i Vilanova, sent aquest últim el lloc on va néixer l’Antònia, a la casa del carrer Sant Gervasi. La noia coneix a Manuel de Cabanyes l’estiu de 1830 a Barcelona. Alguns autors afirmen que la relació era només d’amistat, però és ben visible als escrits del poeta la gran impressió que la noia va deixar en la seva ànima. El cert és que aquest lligam no va agradar a la mare de la jove, ja que Manuel, encara que membre d’una important família, no era l’hereu. Així ho relata Mercè Foradada en el seu llibre “Vilanovines de l’arxiu a l’evocació” al capítol dedicat a l’Elisea, germana de l’Antonia. Dolors Ynglada, desconfiant de la relació, fins i tot va fer seguir la parella per una criada, raó per la qual es comunicaven en francès. Finalment, la dona buscà un altre pretendent per la seva filla, el reusenc Jaume Urgell i Marí amb el que es prometria mesos abans de la mort del poeta i es casaria finalment, unió de la qual naixerà l’artista Modest Urgell.Als seus versos és evident la gran emoció del poeta vers la impossibilitat del seu amor; així i tot, es retirà per no perjudicar la seva estimada.
..”Sé tú feliz!..Del pecho
la infausta imágen borra
de quien mas que amador tu amigo fue;
y en hurna funerària
la triste llama ahoga,
llama primera que en tu seno ardió” *
Aquesta història d’amor impossible és fruit de la visió de la dona que es tenia al segle XIX. La figura de l’Antònia pren importància per la significació del model femení que representa i defineix moltes altres joves de l’època. La filla dels Ynglada, nascuda a una família benestant, és instruïda amb l’objectiu d’assolir un bon matrimoni. Les noies, al contrari dels homes, eren educades per veure’s davant la societat com joves virtuoses, per convertint-se en bones esposes, mares i governadores de la llar. El control que es tenia sobre elles era molt estricte i a la falta de llibertat per poder decidir el seu futur s’unia el fet que el marit era escollit pels pares, segons la seva posició econòmica i social. Tanmateix, la imatge de l’Antònia és representada mitificada pels versos del poeta, presentant-la com una jove pura i verge, seguint els ideals passionals del Romanticisme. Aquesta visió de les figures femenines són el resultat d’ideals masculins que configuren la visió d’elles que ha arribat als nostres dies.
A la cambra del poeta, a la Masia, trobem un retrat femení, el qual s’ha relacionat amb la figura de l’Antònia, encara que la verdadera identitat de la protagonista és encara un misteri.
Enguany, podeu consultar la galeria virtual de dones als Museus Locals,amb la que es vol recuperar i fer visible la memòria silenciada i el paper de les dones en diferents àmbits i èpoques històriques: https://bit.ly/GaleriaDones
Bibliografia
-* Fragment de “Celeste virgen”, Manuel de Cabanyes, “Prelurios de mi lira”, 1833.
– Mercè Foradada, “Vilanovines; De l’arxiu a l’evocació”, 2010.