Aquest quadre forma part d’un conjunt de paisatges de petit format de Joaquim de Cabanyes que es conserven actualment a la Masia. En l’obra que mostrem avui es pot apreciar un paisatge rocallós amb un solitari arbre en primer terme a la dreta i al seu costat, gairebé amagada darrere d’un grup de roques, una petita barraca, potser utilitzada com a refugi d’animals de camp. El fons queda dominat per una gran penya, sense vegetació, a la dreta i un horitzó sense muntanyes a la banda esquerra. El cel es veu ple de núvols de diversos tons grisosos.
En aquest paisatge de Joaquim de Cabanyes, com és habitual en la seva obra, se’ns mostra la naturalesa dominant amb força l’escena, esplendorosa i magnífica. Els pintors romàntics van erigir el paisatge natural com protagonista de l’obra, convertint-se la seva representació en una temàtica per sí mateixa sense necessitat de la intervenció de figures humanes. La immensitat de les muntanyes i la intensitat dels colors grisosos del cel ens transmeten i evoquen sentiments i emocions, característica pròpia dels pintors romàntics.

Bibliografia
Utrillo, M. “El pintor Joaquim de Cabanyes i els seus”. Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona. (1933).