Disparate alegre

La sèrie dels Disparates és considerada per tots els investigadors i especialistes en Goya com la més hermètica i difícil de desxifrar, en gran part per la poca documentació històrica que es té sobre aquestes estampes en vida de Goya.

Es tracta de la darrera sèrie de gravats que va realitzar Goya abans d’emigrar a Bordeus (França) el 1824, i que mai va veure impresa. El conjunt està format per un total de 18 planxes, que actualment es troben a la Calcografía Nacional de España, a les quals cal sumar unes altres 4 que, després d’haver passat per diferents propietaris, l’any 2011 va adquirir el Museu del Louvre de París. Val a dir que mai s’ha editat un tiratge que inclogués totes les 22 planxes.

Quant a la cronologia, cap dels gravats està datat, però sabem del cert que Goya va començar a treballar en el conjunt un cop acabada la Tauromàquia, ja que el 1816 feu entrega d’un tiratge d’aquesta sèrie al seu amic Céan Bermúdez en el qual inclogué una prova d’estat del Disparate núm.13. El catàleg de París 2008 proposà el període 1815-1824 i més recentment el Museo del Prado, en el seu catàleg de l’obra de Goya, l’estima entre 1815 i 1819.

Es desconeix amb certesa documental l’ordre del conjunt, del qual sols es coneixen 13 proves d’estat. Igualment es creu que podria estar inacabat, ja que una de les estampes inclou la numeració “25” i només hi ha 22 planxes. El nom de Disparates deriva de les anotacions manuscrites que apareixen en algunes proves d’estat conservades, tot i que també és coneguda amb el nom de Proverbios, que fou el títol que l’Acadèmia va donar a la primera edició de la sèrie el 1864, ja que relacionà les estampes amb proverbis populars del moment. Altres noms que han rebut aquestes estampes han estat els de Caprichos segundos, Caprichos fantásticos o Sueños.

Fins a recalar a la Calcografia Nacional, les 18 planxes de Disparates van passar per diverses mans després que Goya les deixés a la Quinta del Sordo, la seva darrera residència a Espanya abans d’emigrar a Bordeus i on executà les  Pintures Negres. L’any 1862 la Real Acadèmia de San  Fernando adquirí les planxes i en feu una primera edició l’any 1864. Anterior a aquesta data, es té constància de proves d’estat i proves d’assaig, catalogades per T.Harris en el seu catàleg raonat de 1964, considerat el més complet i encara vigent de l’obra gravada de Goya. Quant a les 4 planxes
restants, la seva primera edició fou l’any 1877 a la revista L’Art, a París.

Pel que fa a la TÈCNICA EMPRADA, Goya continua la línia de les sèries anteriors. L’element que més destaca dels Disparates, però, és el gran domini de l’artista sobre el treball amb aiguafort, que combina amb aiguatinta, sovint brunyida, per crear els efectes lumínics i volumètrics; per als retocs empra burí i punta.