ANIVERSARI DEL NAIXEMENT DE MANUEL DE CABANYES (1808-1833)

El 27 de gener és l’aniversari del naixement del nostre poeta més il·lustre, Manuel de Cabanyes, i ho volem commemorar compartint amb vosaltres alguns dels seus poemes més representatius. Ell va estudiar la Universitat de Cervera, on entrà en contacte amb altres joves inquiets i intel·lectuals, i ben aviat va mostrar el seu interès per l’art. Tot i formar-se amb els models de la Il·lustració i la poesia clàssica, els seus escrits mostren ja la nova inquietud literària que s’estava escampant per Europa. És considerat l’introductor de la literatura romàntica europea al nostre país, la seva prematura mort amb vint-i-cinc anys a causa de la tuberculosi va truncar una carrera que hauria estat molt fructífera.
El text que us presentem avui és un fragment del poema “La independència de la poesia”.

“Com una casta, ruborosa verge
s´alça la meva Musa i, tímida, bo i pulsant
les cordes de la seva arpa solitària,
deixa anar la veu del seu cant.

No us hi acosteu!, no iniciats…Que la seva veu
en ritme cadenciós no farà pas més passadora
la funesta metzina que és el sensual plaer
corruptor de l´ànima.

No us hi acosteu!, ments esclaves!…Que les seves gràcies
no es trafiquen ni es venen com el vostre honor.
No, en sostres d´or esquitxats de sang
no ressonaran els seus versos.

En pobra independència, ni l´espanten
les ires dels botxins del pensar,
ni com a serva o meretriu impura
la corromp el vil metall.”

Trobareu els versos sencers al llibre: “Manuel de Cabanyes. Poemes essencials. Selecció, traducció i comentaris de, ORIOL PI DE CABANYES”, 2017. Vilanova i al Geltrú, on hi han traduïts al català poemes del llibre “Preludios de mi lira” (1833):