Els Preludios de mi lira.

Cover

Els Preludios de mi lira conformen el corpus literari de l’obra del poeta Manuel de Cabanyes. Amb la publicació d’aquest compendi de dotze poemes a l’abril de 1833, pocs mesos abans de la seva mort, l’autor es va convertir en un dels introductors del romanticisme literari a Espanya. Es tracten de seixanta-nou pàgines publicades sense datar i sense signar on Manuel introdueix els seus pensaments i sentiments més profunds. Tot i escriure en castellà, Víctor Balaguer el va voler reivindicar com un poeta català que per culpa de la malaltia que se’l va endur no va poder participar de la Renaixença i la revitalització de la llengua catalana, inaugurada precisament amb la publicació d’Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau a l’agost del 1833. De no haver estat per la seva prematura mort, de ben segur que hauria arribat a ser un poeta de la talla de Jacint Verdaguer, Gustavo Adolfo Bécquer o José de Espronceda, posant com exemples a altres romàntics espanyols.

Als Preludios es poden apreciar diverses influències literàries, com són: els grans del Segle d’Or espanyol (Garcilaso, Cervantes, Lope de Vega, Calderón de la Barca, Quevedo, Góngora i Meléndez Valdés), el classicisme d’Horaci, els il·lustrats i neoclassicistes francesos (Corneille, Rousseau i Racine), el tràgic italià Alfieri i, per descomptat, els romàntics anglosaxons (MacPherson, Lord Byron i Ossian). La poesia de Manuel de Cabanyes reflexteix el coneixement de tota la tradició literària europea precedent que desembocà en el romanticisme del segle XIX. Als Preludios es reflecteix una potència expressiva i uns temes ja pertanyents al romanticisme europeu del segle XIX, tals com l’amistat, l’amor, la mort, la llibertat, el nacionalisme, l’atracció per la natura i allò sublim, l’orientalisme i el medievalisme. Tot i així, aquest esperit romàntic s’expressa des d’un classicisme mètric i formal. Alguns estudiosos consideren la poesia de Manuel de Cabanyes com la major renovació estilística en la literatura hispànica des de Garcilaso.

Els dotze poemes van precedits d’una “Advertencia” en la qual el poeta vilanoví fa referència a la llegua catalana: “No encareceré, por lo mismo, las dificultades que un catalán ha de vencer para escribir en una lengua cuyo estudio le es tan costoso como el de cualquier idioma estranjero”. Tot seguit es dona pas a les composicions, que són les següents: (I) La independencia de la poesía, (II) El oro, (III) El cólera–morbo asiático, (IV) Á un amigo en sus días, (V) Á Cintio, (VI) La misa nueva, (VII) Á mi estrella, (VIII) Á Marcio, (IX) El estío, (X) Mi navegación, (XI) Á…, (XII) Colombo.