El poeta mallorquí, en la seva obra Horacianes l’any 1906 dedica una de les seves odes a Manuel de Cabanyes fent una reivindicació no només a la seva figura sinó també a la Cultura Clàssica. Tal com cita  Eduard Juanmartí en el seu article, aquest punt d’atenció a la figura del poeta es fa en dos sentits: Per una banda, la possibilitat que la prematura mort del poeta impossibilités que aquest acabés escrivint les seves obres en català i un segon punt que faria referència a “la insubornabilitat de la poesia, de la seva independència respecte del poder polític o econòmic, el de l’autonomia de l’art;…”.

Adjuntem tot seguit un fragment del citat poema (A Cabanyes):

“Com una brosta de llorer novella,

naixent d’antiga rel que estava oculta

entre pedres ciclòpiques i marbres

de clàssica ruïna,

 

sobre l’august abatement s’aixeca,

evocant heroismes, amb sa fulla

de to metàl·lic i apuntada forma,

a tall de ínclita llança;

 

talment sorgí, malaguanyat poeta,

ta solitària inspiració, nodrida

de noble saba i amb l’aspror i força

de la nadiva terra”

Bibliografia: “Miquel Costa i Llobera reivindica  Manuel de Cabanyes”  de Eduard Juanmartí i Generès (Professor de llengua i literatura) del llibre “La Masia d’en Cabanyes. Poesia, música i mites al romanticisme català”, publicat l’any 2020 a partir de les visites temàtiques que diversos autors realitzaren a la Masia.