XAV_0146-1

Un altre dels Disparates més complicats de desxifrar i que ens presenta taota una sèrie de personatges centrats per una figura femenina, el rostre de la qual reflecteix un horror que no podem comprendre.

Aquesta dona central té les mans donades a dos personatges, un a cada banda, però no sembla acabar de decidir cap a on va. Alguns autors han relacionat l’escena amb la problemàtica de les relacions entre els sexes, tot i que tampoc queda del tot clara aquesta lectura. Carrete Parrondo (2007), buscant seguir la línia de la crítica política i social, considera la dona com la indecisió d’escollir un o altre bàndol, que identifica amb la reflexió, la raó i el bé a la dreta, i la hipocresia i la mentida, representades a través de les màscares, a l’esquerra, que sembla que agafen el braç de la dona amb més força, mostrant en aquest sentit cap a on va la societat i la força de la irracionalitat.