La Cova

A la Sala de Música, l’estança central de la Planta Noble de la Masia d’en Cabanyes, s’exposa l’obra pròpiament produïda per Joaquim de Cabanyes. Si d’una banda, Manuel de Cabanyes encarnava la faceta literària del romanticisme dins de la família; de l’altra, Joaquim encarnà la faceta pictòrica. Tot i haver sigut militar de professió -arribà a coronel de l’Exèrcit de Terra, fou docent al Col·legi Militar d’Artilleria d’Alcalà de Henares i tingué una vida militar molt activa participant a la Guerra del Marroc i a la Primera Guerra Carlina- la seva vocació artística es va orientar vers la pintura.

Dins del corrent del romanticisme, l’obra de Joaquim de Cabanyes s’emmarca en el gènere pictòric del paisatgisme. Aquest gènere va ser una de les grans aportacions dels artistes romàntics a la pintura. Però, a diferència del paisatgisme realista que arribaria unes dècades més tard, el paisatge romàntic no vol ser una mimesis fidedigne de la realitat. En l’escena pictòrica del paisatgisme romàntic el que es pretén és la projecció dels sentiments de l’autor. El paisatge es converteix en un reflex del jo més íntim de l’artista. En aquests paisatges la natura pren tot el protagonisme, normalment sublimada per l’artista, qui adultera el paisatge afegint a l’escena pictòrica elements que no hi són presents a la realitat per tal d’embellir-la. Rarament es reproduiran al paisatge romàntic escenes urbanes, molt més pròpies del realisme, i les figures humanes sempre queden desplaçades a un segon terme.

La major part dels quadres de Joaquim de Cabanyes van ser pintats “au plain air”, a l’aire lliure, com manava la tradició paisatgista dels romàntics. Existia una espècie de filosofia pictòrica que rebutjava la pintura artificial de taller on s’havia perdut el vincle entre artista i paisatge. Pintar un quadre era un acte litúrgic a través del qual l’artista, carregat amb tots els seus estris de pintura, es submergia a la natura i es fusionava amb ella. A més, la major part de la seva obra va ser produïda mentre es trobava en campanya militar, aprofitant aquest contacte directe amb la natura que el proletariat civil de la seva època difícilment podria tenir. Per aquests motiu, tots els seus quadres són de mides reduïdes, ja que constantment havia de carregar amb ells. Molts dels paisatges reproduïts a la seva pintura van ser llocs on va estar destinat, com València, Maó o els voltants de Barcelona. A més també podem trobar un quadre on es representa el Pi Gros (pi centenari del Garraf que encara segueix dempeus) i un altre on s’aprecia la masia natal dels Cabanyes a Argentona.