L’any 1976, els germans Marta, Joaquim i M. Neus de Cabanyes i Ricart, hereus d’Alexandre de Cabanyes i Marquès, van fer donació de la casa, amb la seva biblioteca i les seves pintures, i tots els seus interiors moblats a favor de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, amb el compromís que es conservés la Masia i s’adeqüés com a centre cultural. Donaven així compliment a la voluntat paterna reiteradament expressada.

El 1982, a causa del mal estat de conservació de l’edifici, l’Ajuntament, conjuntament amb la Diputació de Barcelona, en va iniciar la restauració. Va ser la primera de les restauracions que s’han produït al llarg d’aquests anys i que han conduit a realitzar a la Masia d’en Cabanyes,  l’any 2000 el Centre d’interpretació del Romanticisme Terra XIX i el  Centre d’interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes, inaugurat l’estiu de l’any 2011.

La biblioteca històrica és una de les parts més emblemàtiques de la Masia d’en Cabanyes que s’hi ha conservat d’ençà el 1978.

La Biblioteca de la família Cabanyes va arribar a ser un fons d’una gran riquesa i magnitud, consultada i comentada amb admiració per personatges il·lustres de les lletres nacionals i internacionals.

La Biblioteca dels Cabanyes, però, té una història llarga globalment considerada que estava constituïda per tres conjunts bibliogràfics:

  • El senyor Josep-Anton de Cabanyes, hisendat i gran col·leccionista d’obres d’art, també ho era de llibres. Al llarg de la seva vida va mostrar un especial interès en conservar tant els llibres del seu pare, senyor Llorenç de Cabanyes i Fuster, com els seus propis que va adquirir en els seus viatges per Anglaterra, Holanda, França, Bèlgica, Prússia, Suïssa, Nàpols i Espanya, als quals va afegir els que va heretar del seu germà Manuel de Cabanyes i del seu oncle Josep-Maria de Cabanyes. Un fons impressionant d’obres, tant de ciències naturals i literatura de ficció com de geografia i història i d’altres gèneres, en diverses llengües clàssiques i modernes i amb peu d’impremta de moltes ciutats europees. Llibres de difícil consulta a l’actualitat, gran part dels quals van estar prohibits llavors a casa nostra i van arribar de manera clandestina a Vilanova i la Geltrú. Aquest gran bibliòfil era tan primmirat que ell mateix va escriure un inventari de tots els llibres, que es conserven, a més, rubricats amb la seva signatura original.
  • El senyor Llorenç de Cabanyes i Olzinellas, fill i hereu de l’anterior, més literat i artista, seguidor de la tradició familiar i conscient del valor històric del patrimoni heretat, no només va conservar-lo i va donar un primer caire museístic a les dues cases de Vilanova i la Geltrú, sinó que va afegir-hi la seva biblioteca pròpia, artística i literària, principalment catalana i castellana, i encara llibres del seu oncle Joaquim de Cabanyes. Com la magnitud del patrimoni feia impossible encabir-lo en un sol indret, va ser dividit i la biblioteca va quedar distribuïda entre les dues cases de Vilanova i la Geltrú (la Casa de la Plaça de les Cols i la Masia d’en Cabanyes).
  • A la mort de l’anterior, la seva vídua, senyora Elionor Marquès, va ser la primera que va obrir les portes de les dues cases i molts visitants van descobrir la grandiositat d’ambdues biblioteques, tal i com va quedar reflectit a la premsa de l’època. Quant els dos fills supervivents van arribar a la majoria d’edat, es van repartir el patrimoni, tot seguint la tradició de conservar-lo intacte: Carles de Cabanyes va afegir els seus llibres, principalment d’agricultura i indústria, a la biblioteca de la casa de la Plaça de les Cols; i Alexandre de Cabanyes, els seus, principalment d’arts i lletres, a la de la Masia d’en Cabanyes. D’aquesta manera, la biblioteca dels Cabanyes va restar dividida en dues parts i tot feia pensar que seria difícil el seu reagrupament.

Al llarg del segle XX, publicistes i bibliòfils de renom van escriure i parlar sobre l’extraordinari valor de la biblioteca dels Cabanyes, van aconsellar el seu reagrupament i van alertar sobre el perill de dispersió davant un futur incert. A Vilanova i la Geltrú, en concret, són conegudes les opinions dels bibliòfils Joan Rius i Vila, Albert Virella i Bloda, Joan-Enric Roig Santacana i d’altres.

Els descendents de la casa de la Plaça de les Cols van decidir vendre-la i tothom, llavors, va pensar que la biblioteca es dispersaria per sempre. No va ocórrer això, perquè la idea de respecte i conservació dels descendents va ser la mateixa que la dels seus avantpassats. Per això, l’any 1978, abans de buidar l’immoble, van encarregar al citat bibliòfil Joan-Enric Roig Santacana que elaborés un inventari de la biblioteca, el qual, després, va elaborar un inventari del fons específic dels llibres que va heretar la família Miret de Cabanyes.

Posteriorment, el Fons Miret va ser traslladat a Barcelona i tot sencer va passar a mans de la senyora Rosó Miret de Cabanyes, en el domicili de la qual des de llavors ha estat sota la seva cura i conservació.

Cal recordar que, en el seu moment, l’any 2002, la família Miret de Cabanyes va fer cessió de l’arxiu documental, que es troba actualment a l’Arxiu Històric Comarcal del Garraf.

Finalment, els germans Miret de Cabanyes (Rosó, Carles i Manuel) van decidir que el millor lloc perquè els llibres de la seva propietat es conservessin és la Masia d’en Cabanyes, juntament amb la resta de la biblioteca històrica.

És per això que el 17 de desembre de 2015 el Consell Comarcal del Garraf va signar un conveni de col·laboració amb la senyora Rosó Miret de Cabanyes per a la donació dels llibres de la família Cabanyes que la família Miret de Cabanyes conservava d’ençà el 1978.

D’aquesta manera, el Consell Comarcal del Garraf ha pogut recuperar els llibres que la família Miret de Cabanyes tenia en propietat i que pertanyien al fons de la Biblioteca Històrica de la Família Cabanyes.

La donació amb xifres                                                                                          

El fons Miret consisteix en 238 títols en 376 volums –que se sumen als 1521 que ja té la biblioteca de la Masia d’en Cabanyes–, el 95% dels quals són impresos dels segles XVIII i XIX, i la majoria són signats pels diferents membres de la família Cabanyes.

Quant als gèneres, tot i que hi ha diccionaris, gramàtiques, obres de matemàtiques, ciències naturals, física i química, agricultura i, fins i tot, dues revistes enquadernades, les obres principalment són de literatura de ficció, teoria literària, història i filosofia.

Hi ha llibres de totes les mides, des de petit format fins a gran foli, enquadernats en pergamí o en pell, també però en edicions rústiques. Així mateix els llibres presenten una diversitat d’idiomes com llatí, català, anglès  i italià, tot i que la majoria són en castellà i francès.

Els llibres a la Biblioteca del Poeta

La incorporació dels llibres a la Biblioteca de la Masia d’en Cabanyes va rebre l’any 2016 el  suport, assessorament i confecció d’inventari de Xavier Solà de Andrés i, en tal sentit, el Centre d’interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes, amb la col·laboració del citat estudiós, al llarg dels darrers mesos ha intervingut en l’habilitació de la biblioteca històrica i ha estat possible encabir el Fons Miret en diferents armaris, mitjançant la racionalització dels espais per tal d’ubicar els llibres tant en nous prestatges com en armaris buits que hi quedaven.

A hores d’ara, per tant, ja s’han col·locat i distribuït tots els llibres de la donació Miret de Cabanyes, seguint un criteri d’ordenació per formats i, així, ha pogut acabar la tan desitjada integració del Fons Miret dins de la Biblioteca històrica de la Masia d’en Cabanyes.