Joaquim de Cabanyes ens mostra la Natura de manera esplendorosa i com a protagonista de les seves composicions, sent un dels màxims representants del paisatgisme romàntic a les nostres terres. A la sala de música de la Masia es conserven una sèrie de paisatges de petit format de l’artista, dels que forma part aquesta obra. L’escena combina el paisatge natural, en el que predomina el gran conjunt de roques de la banda esquerra i els dos animals bevent aigua amb les senzilles cases de l’esquerra com a testimoni d’arquitectura típicament popular. Al fons, en mig d’un paisatge emboirat, destaca, sobre un monticle, la silueta de l’Alcazar de Segòvia. En aquesta ciutat residí Joaquim de Cabanyes durant una temporada i el mateix Josep Anton de Cabanyes, el seu germà gran, fa referència als quadres fets a Segòvia, i que daten de mitjans de 1842, en el manuscrit que detalla totes les obres que guarda a la seva pinacoteca. Aquesta informació ha estat contrastada amb la historiadora que investiga l’obra de Joaquim de Cabanyes, Estel Adell.