Dimecres es va presentar el libre “Alexandre de Cabanyes (1877-1972). L’últim modernista”. La presidenta del Consell Comarcal del Garraf va convidar a les persones assistents de manera molt especial a visitar les exposicions “La captura de l’instant” a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer i “L’entorn perpetuat” a la Masia d’en Cabanyes i va fer un agraïment especial als autors i autora del llibre Oriol Pi de Cabanyes, Esther Alsina, Francesc Puig Rovira i Francesc Fontbona, al Xavier Capdet, les empreses col·laboradores amb els actes d’homenatge d’Alexandre de Cabanyes (MG, PRYSMIAM, Càmping Vilanova Parc, Caves Jaume Serra i Venca), la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i a totes les persones que han fet possible aquest homenatge.

Intervenció de la Presidenta del Consell Comarcal del Garraf, Glòria Garcia Prieto

Un dels honors que comporta ser presidenta del Consell Comarcal del Garraf és la de tenir encomanada la custodia i promoció del llegat Cabanyes. Un honor i, per altra banda, una responsabilitat.

Voldria compartir amb vostès (o recordar) que la Masia d’en Cabanyes està integrada en el patrimoni local d’ençà que els germans Cabanyes Ricart, l’any 1975, van acordar amb l’ajuntament de la ciutat les condicions de cessió de la Masia al patrimoni municipal.

En aquell moment, els protagonistes – als que encara ens cal fer agraïment – foren els germans Marta, Joaquim i Maria Neus de Cabanyes: El fill i les filles d’Alexandre de Cabanyes.

Amb posterioritat, l’ajuntament de la ciutat després d’una remodelació l’any 1982, un alcalde, un president, un conseller de cultura i un regidor de cultura – Esteve Orriols, Josep Lluís Vidal, Sixte Moral, Víctor Forgas – van acordar que aquesta vella i bella finca, dels afores de la ciutat, fos gestionada pel Consell Comarcal del Garraf. Era l’any 1998.

De ben segur que comparteixen amb mi, que després de 40 anys, la Masia d’en Cabanyes ha fet camí per aconseguir el protagonisme cultural i social que mereix. Ha volgut formar part de la xarxa d’equipaments amb vocació pública al servei de la ciutadania, esdevenir un espai de cultura en l’àmbit local i comarcal, i sumar-se al patrimoni local en la missió de ser distintiu de la ciutat i el Garraf fent que la singularitat del patrimoni del segle XIX de Vilanova i la Geltrú ens faci singulars.

En el meu cas, com a presidenta del Consell Comarcal, al llarg dels darrers dos anys, he pogut compartir amb molts de vostès “la grandesa” de seguir el camí traçat fa 40 anys i de recolzar el que en aquell moment, els Cabanyes i els ajuntaments posteriors, van proposar-se.

Així mateix, amb els ciutadans i ciutadanes que avui sou aquí, amb els autors i autora del llibre, amb els membres de la comissió assessora, i amb tothom qui ha col·laborat d’alguna manera, hem considerat que aquesta tasca de difondre i promocionar el llegat Cabanyes havia d’incloure un HOMENATGE A ALEXANDRE DE CABANYES, que ens permeti recuperar i explicar el vessant artístic, personal, pictòric i de compromís amb la ciutat d’Alexandre de Cabanyes, un dels darrers familiars que va habitar i conservar la Masia d’en Cabanyes.

Calia que fos un homenatge al darrer dels modernistes, per difondre el relat pictòric i vital que queda expressat en els llocs on va viure i en els espais essencials que marquen la seva creació: Vilanova, París, Munic, Barcelona, la platja de Vilanova, la Masia d’en Cabanyes…

Recordo com ara fa un any i escaig, vaig sentir per primera vegada parlar del projecte de l’Homenatge. Mirant enrere, evidencio i celebro que per arribar fins aquí ha calgut la col·laboració de moltes persones. A totes elles gràcies.

El repte inicial fou proposta de Francesc Puig Rovira. Després es van produir les converses per abordar amb el Museu Balaguer el projecte, posant en relleu que el Museu i la Masia han format part de la trajectòria vital d’Alexandre de Cabanyes.

Recordo també els debats per plantejar la base de tot plegat, començant amb una primera fase d’investigació, de recerca, de catalogació prèvia per omplir el buit en publicacions i estudis, els primers contactes amb el nét del pintor, l’Oriol Pi de Cabanyes, la suma de complicitats amb la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, així com amb les empreses de la ciutat: MG, PRYSMIAM, Càmping Vilanova Parc, Caves Jaume Serra i Venca.

Aquest era el nostre full de ruta d’ara fa un any, i ara ens trobem aquí. En una setmana on es produeixen dues fites importants. Per una banda, la presentació del llibre que avui ens aplega a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, i per l’altra, dissabte, amb la inauguració d’una doble exposició: a la Masia i al Museu Balaguer.

Crec que podem afirmar que comencem a cancel·lar el deute que teníem amb Alexandre de Cabanyes, i que haurem contribuït a fer possible admirar i celebrar l’obra d’un home que va treballar en l’art i la cultura, des de l’ètica del compromís i, l’ètica humanista i vital.

Gràcies doncs, Oriol Pi de Cabanyes – com a comissari de l’homenatge a Alexandre de Cabanyes -, Esther Alsina, Francesc Puig Rovira, Francesc Fontbona, per les hores i dedicació i perquè ens descobriu, a través de les pàgines del llibre amb rigor documental i històric, el Cabanyes que intuïm i alguns encara recorden. Gràcies Xavier Capdet per la tasca d’assessorament.

Us convido a ser protagonistes de l’Homenatge, avui en la presentació del llibre. També m’agradaria que ens acompanyeu dissabte al Museu Balaguer i a la Masia d’en Cabanyes, perquè si l’art té el poder de ser testimoniatge, record i memòria, l’homenatge és també l’elogi als espais que l’acullen l’obra d’Alexandre de Cabanyes. Dos museus de la ciutat: el Museu Balaguer i la Masia d’en Cabanyes ens permeten compartir la il·lusió d’aprendre de la història i de l’art, que enriqueixen la vida de la nostra comunitat oferint noves experiències

21 de febrer de 2018