Article publicat al El Punt Avui el dia 16 d’octubre 2016

XAV_0141-1 XAV_0146-1 XAV_0150-1

Per David Castillo

Dins els tresors que podem trobar a la Masia d’en Cabanyes de Vilanova i la Geltrú hi ha l’Espai Goya, un racó de la casa senyorial on es conserva una col·lecció de gravats de Goya, complement ideal dels Goya que podem trobar al Museu Biblioteca Víctor Balaguer de la mateixa localitat. En parlem amb Mila Arcarons, una de les responsables del centre.

Quina és la procedència dels gravats i com van arribar al llegat?

Tenim dotze estampes de Goya –gravats de la sèrie Disparates– que constaven en l’inventari de la família Cabanyes quan l’any 1976 van fer cessió de la Masia d’en Cabanyes a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Fins al setembre del 2012 n’hi havia quatre d’exposades a la biblioteca del poeta Cabanyes. La resta eren als magatzems. No hi havia constància ni certesa de la seva autenticitat. La doctora Rosa Vives, catedràtica de pintura i gravat de la Universitat de Barcelona, ha autentificat que són proves pòstumes, d’assaig, abans de la primera edició; fetes abans del tiratge definitiu. Això els dóna un valor singular perquè són úniques. No se sap com van arribar a la Masia d’en Cabanyes, però els Cabanyes eren col·leccionistes d’ençà del 1830. El seus viatges comercials i professionals i la seva sensibilitat cultural han omplert la Masia d’En Cabanyes de peces de pintura holandeses, italianes, espanyoles i també d’art català. Els Cabanyes eren poetes, pintors, comerciants, militars que es movien per tot Europa. En el cas dels gravats de Goya, tenim hipòtesis: el pintor i militar Joaquim de Cabanyes els va adquirir en algunes de les seves visites a Madrid. O, potser, el col·leccionista Joaquim de Cabanyes. El que sembla clar és que van arribar al Garraf amb un familiar Cabanyes i han estat a Vilanova, com a mínim, des del 1895. Desades i “protegides” dins aquesta Masia.

També al museu Víctor Balaguer hi ha dues pintures de Goya, per tant, es podria plantejar un recorregut pels dos espais?

A la Biblioteca-Museu Balaguer hi ha un dipòsit del Prado. Entre les obres n’hi ha del pintor aragonès: La Reina Maria Luisa de Parma i Carles IV. El dipòsit del Prado és excepcional per ell mateix, però la proposta de fer el recorregut amb aquesta temàtica entre els dos museus és un projecte de futur. És interessant perquè es complementa amb els Disparates, i mostra les contradiccions de Goya. Era pintor de càmera del rei espanyol Carles IV i es converteix en el gran retratista de la Cort. Ja ho havia estat del seu pare, també. Amb els retrats s’explica aquella història d’Espanya on progressisme i immobilisme van col·lidir.

Hi ha un gran simbolisme en els gravats, com sintetitzaria el que va representar el geni aragonès?

Els Disparates de Goya és un dels conjunts d’aquest pintor més difícils d’interpretar. Recordem que inicialment es deien Proverbios. Però “disbarat” té una connotació extravagant i absurda. Per altra banda, aquestes peces –conjuntament amb altres gravats i amb les pintures negres– representen el caràcter més modern de Goya. Més subjectiu. És un reflex del context històric i personal del pintor. I s’ha interpretat com una crítica ferotge a la societat que li va tocar viure: l’absolutisme i la seva part més sòrdida i cruel. Els gravats van ser fets just abans del seu exili, quan Ferran VII retornava desprès del trienni liberal. I amb ell, la repressió. Goya veu com cau el món progressista amb el qual s’havia identificat, i crea des del subjectivisme i ple de simbolismes.

Com definiria el personatge?

Goya es innovació i modernitat. Innovació tècnica, formal, ideològica. En els gravats s’hi sintetitza tot plegat. És gravador, historiador i psicòleg. Goya és un geni que obre la porta a l’art contemporani sense cap mena de dubte. La seva trajectòria artística, llarga i prolífica es torna més convulsa a mesura que madura. Un geni, certament.

L’ambient fosc i nocturn suggestiona força. És per aquest motiu que vau crear l’espai Goya, separat de la resta del Museu?

El Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes de la Masia d’en Cabanyes, com a casa museu dels Cabanyes fa relat de la vida d’una família dedicada al comerç del vi i l’aiguardent. Mostrem una casa d’estiueig –un palauet neoclàssic amb proximitat a les cases d’Andrea Palladio al Vèneto–, que construïda entre el 1798 i 1814, permet copsar la sensibilitat, per l’art, la ciència i la cultura dels Cabanyes. És una família en què té molt de protagonisme l’esperit romàntic, el gran exponent del qual seria el poeta Manuel de Cabanyes, però amb consciència de modernitat.

Per què mostren els gravats en una càmera fosca, lluny de la lluminositat de la masia?

Mostrem els Goya en un espai obscur i independent per poder mostrar el pes i protagonisme de les peces per si mateixes. Goya es obscur en aquesta època i s’acompanya d’una representació llòbrega, terrorífica i grotesca que contrasta amb el blanc. Només amb el blanc. A l’Espai Goya ho hem volgut mostrar en tota la seva grandesa. Però no deixa d’haver-hi una connexió i paral·lelisme amb l’obscuritat dels gravats com a expressió estètica i l’obscuritat i les peces més romàntiques del pintor Joaquim de Cabanyes o les del poeta. De fet, sempre diem que proposem descobrir el Goya romàntic a la casa pairal del romanticisme.

La picaresca a la vida quotidiana, la corrupció del poder, l’absolutisme o la guerra formen part de la iconografia d’aquests gravats de Goya. No són massa lluny de la realitat actual, oi?

Es pot fer una lectura contemporània dels gravats. Goya mostra la crueltat de la societat, la violència, el comportament humà, la fragilitat de la societat, un món estrany i grotesc… Certament, aquest art també ens parla i interpel·la sobre la nostra societat actual. És una de les funcions que fa l’art. Fer-nos pensar sobre la nostra vida. Què ens explica sobre el passat i sobre els problemes presents del nostre món. La visita a l’Espai Goya de la Masia d’en Cabanyes permet, també, aquesta aproximació a la realitat actual. Fins i tot permet valorar fins a quin punt ens identifiquem en el que explica i en el que ens mostra. I no deixa de ser dur.

És Goya l’introductor de la pintura moderna i mestre dels surrealistes, Picasso, Bacon i altres?

L’obra de Goya marca l’inici del romanticisme i és l’abandó definitiu del barroc (i del rococó). Precursor de la modernitat ha estat mirat com a referent pels artistes, tant del segle XIX com del XX. Simbolistes, surrealistes i també un informalista com Antonio Saura, amb una obra molt gestual, que de nou entronca amb aquesta “beta brava” aragonesa. Per altra banda, Picasso va pintar l’horror de la guerra com l’havia copsat també Goya amb un gest, potser, del compromís dels pintors davant la barbàrie i les injustícies.

David Castillo