Pel·lícules d’Homenatge a Alexandre de Cabanyes
El “Xic Cabanyes”, així és com anomenaven a Alexandre de Cabanyes les persones del seu entorn. En efecte, Alexandre de Cabanyes era el petit de tres germans, fill de Llorenç de Cabanyes i Olzinelles i de Leonor Marquès i Ribas. Es crià en una família d’artistes, la petjada dels quals es conserva a la Masia d’en Cabanyes, lloc que estimà i on residí fins al final de la seva vida. A la Masia és on Cabanyes trobà sovint inspiració per a pintar els seus quadres, especialment els paisatges i la Masia des de diferents perspectives.
Aquí es on vivia amb la seva família, on tenia l’estudi, on supervisava el conreu de les terres i on rebia les seves amistats, mantenint la casa oberta a les visites. Però a la platja és on passà gran part del seu temps, pintant diferents escenes de la vida marinera, cosa que l’apassionava.
Alexandre de Cabanyes era una persona molt vital, tarannà que es reflecteix a la seva obra, de pinzellada molt dinàmica, sovint amb perfils poc definits, sense precisió de línies, copsava el moment que l’havia captivat. Aquesta vitalitat era la manera com ell entenia la vida. De fet, val la pena recordar el que Oriol Pi de Cabanyes, nét del pintor, menciona en un dels seus escrits biogràfics del seu avi Alexandre, que resumeix la manera com el pintor afrontava la vida: “a la porta del seu taller, a la Masia, hi tenia enganxat amb xinxetes un paper amb una proclama que ell va fer seva com una divisa:
“La joventut no és una època de la vida. És un estat de la ment. És una demostració de la voluntat, una qualitat de la imaginació, el vigor de les emocions, el predomini del valor sobre la timidesa, el desig d’aventures en contrast amb el desig de comoditat. Mentre el teu cor rebi missatges de bellesa, alegria, d’intrepidesa, de magnificiència i de poder dels homes i de l’infinit, ets jove (text que el general MacArthur té gravat en una placa del seu despatx, entre els retrats de Washington i Lincoln)”
En aquestes pel·lícules d’Alexandre de Cabanyes que compartim, es pot veure aquest Cabanyes àgil, actiu i curiós, tot i que en el moment de la gravació ell ja tenia 90 anys. Era l’any 1967, en què se li van retre varis homenatges, entre els quals el Reial Cercle Artístic o l’Ajuntament de Barcelona, que li concediria la medalla al Mèrit Artístic. Són mostres interessants, especialment pel seu valor històric i documental.
Pel·lícula Homenaje a Alejandro de Cabanyes, de Jordi Mas, Sebastià Serra i Josep Farré. 17 de febrer de 1967. Arxiu Comarcal del Garraf. Fons Jordi Mas.
Pel·lícula Un pintaire vilanoví,de Paco Puig-Corvé amb comentaris de Manuel Amat, 1967