ALEXANDRE DE CABANYES I MARQUÈS (1877-1972), UN ANY PER A RECORDAR-LO.
6820
post-template-default,single,single-post,postid-6820,single-format-standard,theme-stockholm,has-dashicons,stockholm-core-2.3.2,woocommerce-no-js,tribe-no-js,select-theme-ver-9.3,ajax_leftright,page_not_loaded,,qode_menu_,qode-mobile-logo-set,qode-single-product-thumbs-below,wpb-js-composer js-comp-ver-6.9.0,vc_responsive

ALEXANDRE DE CABANYES I MARQUÈS (1877-1972), UN ANY PER A RECORDAR-LO.

A inicis del segle XX, en l’entorn de la Penya de la Sala Parés, el fotògraf Francesc Serra va tenir la idea de  fotografiar diferents artistes en els seus ambients característics: Rusiñol en un entorn natural amb el cavallet, Nonell al taller amb les gitanes dels seus quadres, Miró, Clarasó, Casas, Mir, Domènech i Muntaner… Entre ells destaca Alexandre de Cabanyes fotografiat l’any 1905, amb un escenari totalment diferent, a la platja, assegut a sobre d’una barca. I és que tothom relacionava al pintor amb el mar, sent les marines les peces més representatives de la seva producció artística.

Una de les seves obres de joventut * està inspirada en un fet tràgic succeït a Vilanova l’any 1886, “l’Any dels Negats”. Un fort temporal de mar va provocar la mort de 22 pescadors de Vilanova i la Geltrú, de quaranta barques que van sortir, sols tornaren nou; la resta s’estavellaren contra els penya-segats entre Vilanova i Sitges. El més jove de les persones que moriren fou un nen de 10 anys, la  mateixa edat que tenia l’Alexandre en aquell moment. Aquest fet li provocà un fort impacte. És així en certa manera com comença la seva relació amb el mar i la pintura de marines, amb una tragèdia. Pintarà el mar i la duresa del treball de la comunitat marinera tota la seva vida fins a la seva maduresa en què les seves pintures ens mostren un mar en pau i calma, amb el que sembla  que finalment es reconcilià.

A Vilanova i la Geltrú Cabanyes esdevindrà el gran documentalista pictòric de la vida marinera, on hi anava sovint a retratar als pescadors i les seves barques, especialment als capvespres identificables per la llum ataronjada o rosada de la posta de sol en contrast amb el blau intens del mar. De fet, els seus quadres són un testimoni fidel d’aquest món representant no només el paisatge de la platja sinó pel treball de pescadors i mariners, aquells que viuen el mar dia a dia amb els seus perills i la feina dura.  L’Alexandre no anava als matins a pintar, sinó als capvespres, perquè era el moment del dia, la llum, l’instant concert que ell volia representar. Era el moment en què els pescadors tornaven a casa després de la jornada del dia i feien la subhasta del peix a la platja, fet que va ser recreat per l’Alexandre en algunes de les seves obres. Sovint anava des de la  Masia  cap a Baix a Mar a pintar, però, també va fer algunes peces des de la casa del Passeig Marítim número 58, propietat de la família de la seva dona, en la qual va fer construir una gran balconada per tal de pintar des d’allà la platja, en aquell temps tota plena de barques a la sorra.

Molts pescadors de la platja vilanovina sovint explicaven que Cabanyes els anava a pintar en el moment de varar les barques a la platja  o mentre preparaven el ranxo, perquè volia captar un moment determinat, i que si  ells ja havien acabat el treball i volien marxar a casa, el pintor insistia que es quedessin una estona més per tal de poder acabar la pintura. En aquest sentit, és una obra molt viva, perquè representa allò que veu i viu.

La majoria d’aquestes marines tenen una clara tendència impressionista, que es va afirmant amb el temps, tant en la importància de la llum com en les pinzellades que fa. És la idea de “La captura de l’instant”, el fet d’agafar moments immediats i deixar-ne constància a través del pinzell, representant el ritme, el moviment i la vida, en aquest cas de la Vilanova marinera. És un estil en què aviat veu que es troba còmode i que el defineix, i continuarà treballant tota la vida.

Fotografia: Fons ACGAF60-109/Alexandre de Cabanyes (fons fotogràfic)

Bibliografia

–  “Alexandre de Cabanyes.1877-1972. L’últim modernista”. Francesc X, Puig Rovira, Esther Alsina i altres. Catàleg exposició al Museu Víctor Balaguer/ Masia d’en Cabanyes, Vilanova i al Geltrú, 2018.

– Guió de la visita a l’exposició “La captura de l’instant”, Mònica Álvarez . Museu Víctor Balaguer,2018.

Obres

*Alexandre de Cabanyes. “Any dels negats” Grafit i llapis de colors s/cartró, 40 x 53 cm. Col·lecció particular. (Exposada a la mostra  “La captura de l’instant”. Museu Víctor Balaguer,2018).