“Més enllà del BCIN de la Masia d’en Cabanyes”, per Juan Luis Ruiz

“En la esencia de un verdadero monumento esta que se destina a las futuras generaciones,las cuales,por su parte, lo han de coger y llevar en el corazon” . Ernst Gombrich

A propòsit de la declaració de Bé Cultural d’interès Nacional de la Masia d’en Cabanyes ens hem proposat de compartir a traves d’aquest diari algunes reflexions i consideracions sobre patrimoni cultural. Sobre la transcendència que té que la Masia d’en Cabanyes hagi tingut aquest alt reconeixement. Sobre el paper del patrimoni del segle XIX en el desenvolupament econòmic i cultural del Garraf. Fer reflexió i també recordatori que la Masia d’en Cabanyes és espai museístic i patrimonial de Vilanova i el Garraf. Una joia encara massa desconeguda que és exponent cultural i arquitectònic de la ciutat i del Garraf i del país.

Aquests dies, des del Consell Comarcal hem fet ús de l’expressió “tancar el cercle”. En el sentit que d’ençà que aquest equipament va esdevenir públic l’any 1975, s’han succeït tota mena de rehabilitacions i accions que han tingut com a objectiu preservar aquest llegat. Mantenir-lo. Fer-ne difusió. Compartir-lo. El cercle s’obria en aquell moment i ara el tancaríem amb el BCIN. “Tancar el cercle” en el sentit que d’ençà el 1975 i fins a la declaració de BCIN hi ha hagut un projecte públic i cultural que ha comptat amb la participació de molta gent: diferents alcaldes, diferents presidents del Consell Comarcal, regidors de cultura i consellers i conselleres comarcals de cultura, persones especialistes en patrimoni, cultura i museus, historiadors/es, investigadors, persones vinculades a la Universitat , gestors culturals… que han deixat la seva petjada en aquest procés.

Se’ns suggereix, doncs, fer anàlisi del passat i de futur per a valorar els anys recorreguts i fer relat en el sentit crític i valoratiu. En aquest sentit, es idoni fer-ne relat i memòria. De manera ressenyada podríem recordar: rehabilitació l’any 1982/1984 per part de la Diputació de Barcelona de la mà dels primers ajuntaments democràtics – amb intervencions de restauració i conservació de l’edifici que es trobava en clar procés de deteriorament – , les critiques i consideracions a la mateixa, una segona restauració anys posteriors, la creació del “Centre d’Interpretació Terra XIX” i la voluntat, de forma paral•lela, que la comarca es dotés a través d’aquest equipament d’un missatge interpretatiu i un discurs unitari de la globalitat del patrimoni del Garraf que tingués projecció exterior a partir d’un concepte – Garraf : L’esperit del Romanticisme – amb una clara voluntat de fer xarxa i vinculació entre turisme, cultura i patrimoni (Una proposta que no ha arribat a cuallar i que entenc ens hem de posar a la llista de qüestions pendents i d’una mancança per al Garraf que no ha sabut estructurar de forma conjunta la promoció del Garraf amb la centralitat que es mereix el patrimoni ) ; la revisió d’inventaris i la restauració de peces de la col•lecció – la pictòrica i el mobiliari – ; la creació del “Centre d’interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes”; les investigacions i recerques sobre la col•lecció, els programes d’activitats, el programa d’activitats educatives, l’haver esdevingut membres de la “Xarxa de museus de la Diputació de Barcelona” . I finalment el BCIN.

Parlem d’un camí llarg. Camí llarg que – com a molts dels altres equipaments patrimonials del país- ha estat liderat per l’administració local i comarcal amb una clara voluntat de contribuir a la vertebració del país des la petjada cultural. Entenent el patrimoni com a quelcom que ha de protegir-se i difondre’s en la mesura que identifica i permet la pertinença a una col•lectivitat. En la mesura, també, que genera prestigi i riquesa econòmica . En la mesura que esdevé un espai social i de comunitat que crea llaços de relació entre els ciutadans i ciutadans. Entenent el patrimoni – malgrat els moments que estem vivint de tensió i problemes econòmics i socials i de fragilitat – com a part de les solucions i els nous reptes que té la nostra societat, entenent que la cultura i el patrimoni, ara mes que mai, són un dels ingredients de les politiques socials i de benestar .

Un camí llarg que requereix el ritme compassat amb tots els altres equipaments museístics i patrimonials, amb la globalitat de les administracions locals i de les administracions superiors del país que sumant posicionin el Garraf com a espai patrimonial del segle XIX per excel•lència.

Juan Luis Ruiz, President del Consell Comarcal del Garraf.

Publicat al Diari de Vilanova, en motiu del BCIN. 16 de maig de 2014,