Gravat d’ENRIC CRISTÒFOR RICART. La façana neoclàssica de la Masia d’en Cabanyes
Pintor, dibuixant i gravador nascut a Vilanova i la Geltrú, va deixar-nos un 2 de novembre de 1893. Des del Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes. Masia d’en Cabanyes, el recordem amb aquest gravat de la Masia d’En Cabanyes, acompanyant-nos de les paraules de Teresa Costa-Gramunt que a petició de l’Ajuntament de la ciutat de Vilanova i la Geltrú en va escriure un retrat, el núm. 26, de la sèrie que recorda vilanovins i vilanovines il·lustres. L’autora fa una passejada per la vida i l’obra de E.C.Ricart – d’infància, dels seus estudis a l’Acadèmia Galí, el viatges entre les guerres a Italià, Florència i Venecià, Mallorca, París, Londres, Madrid, Sevilla, Vilanova – i sobretot, de manera remarcable ens apropa a la seva obra i els amics que el van acompanyar al llarg dels anys.
D’aquest veí i il·lustre Vilanoví, se’n diu que “… la seva obra, és una de les més valuoses aportacions d’un vilanoví en el camp de la plàstica; en el seu cas en l’art del gravat, tècnica en la qual va excel·lir i arribà a ser-ne un mestre apreciat arreu d’Europa”. També , en el cas de l’excel·lència que volem associar al gravat ” …..les seves mans artesanes van arribar a un nivell de perfecció artística remarcable. La qual cosa fa que, encara avui en dia, en nom de Ricart estigui al capdamunt de la piràmide en el conreu artístic de la xilografia”.
El Gravat de la Masia d’en Cabanyes, evoca i recorda que E. Cristòfol Ricart quan era fora i durant tots els anys que va viatjar buscava la manera de mantenir un “lligam” amb Vilanova, també, de la seva implicació en projectes culturals, després de la guerra, amb el seu cunyat Alexandre de Cabanyes, on participava de la vida col·lectiva de Vilanova sempre que se’l demanava.
Compartim part del text del Retrat de Teresa Costa-Gramunt: “El temperament de Ricart, temperat per la seva voluntat de domesticar-lo, ofereix unes característiques que poden rastrejar-se en la seva obra, per més que ens aparegui diversificada en la pintura, el dibuix, el gravat o l’escriptura. Hi ha uns trets comuns que es distingeixen ja en un primer cop d’ull: l’ordre, la pulcritud, harmonia en la composició (amb una certa tendència a no deixar gaires espais buits, no fos cas que l’atrapés l'”horror vacui”), la transparència, l’oferir un discurs “mut”, perceptible només per aquells que saben apreciar el joc, la paradoxa o el moviment de la quietud, la precisió en el dibuix, en el gravat, l’atenció als detalls, la preparació minuciosa de qualsevol treball que emprengués… Tots aquests trets, els mateixos, podrien apuntar-se a la llista de les seves característiques temperamentals, i que apareixen també en el traç de la seva lletra (sempre en equilibrada i pautada progressió cap a la dreta, és a dir: cap a la zona de l’acció i que equivaldria a l’enorme capacitat de treball que va exercir). En el dibuix de la seva cal·ligrafia, en la distribució sobre el paper dels seus escrits, s’hi veu sobrietat, discreció, elegància amb refinament, contenció, humor britànic, obsessió per la perfecció, cultura, civilitat, equilibri entre el que és d’ordre material i el que és d’ordre espiritual, gairebé en en perfecta simbiosi”
Bibliografia
TERESA COSTA -GRAMUNT “Retrat d’Enric C. Ricart” https://www.vilanova.cat/doc/doc_36975623.pdf
