Joaquim de Cabanyes 1799-1876

Joaquim de Cabanyes és considerat avui en dia un dels membres més destacats de la pintura paisatgística catalana, juntament amb el seu amic Ramon Martí Alsina, que havia conegut directament l’avantguarda pictòrica del moment a França. La seva obra es caracteritza per escenes de marines i paisatges, en ocasions acompanyats de petites figures humanes o arquitectures abandonades. Són paisatges plens de sentiments.

No va ser, però, fins la dècada de 1850 aproximadament que es va dedicar de ple a la pintura. La seva professió era militar, on va arribar a assolir el grau de coronel i va exercir com a docent en el Col·legi Militar d’Artilleria d’Alcalà de Henares. Va estar destinat a Barcelona, Maó, València i Mallorca, entre altres, i va participar també a la Guerra del Marroc, on anà el 1859.

Coincidint amb la seva estada a Mallorca va despertar-se en ell un interès i una afició per la pintura de paisatges, que convertiria en una segona professió un cop retirat de les tasques militars. També va ser membre de les acadèmies de Belles Arts de València, Barcelona i Palma de Mallorca.
Era el segon fill de Llorenç de Cabanyes i Caterina Ballester, germà del poeta Manuel de Cabanyes. A la Masia d’en Cabanyes es conserva la major part de la seva producció, exposada en les sales de la planta noble.