El 9 de novembre del 1896  va succeir un dels fets més tràgics de la història de Vilanova i la Geltrú, “L’any dels negats”, en el que un fort temporal de mar va provocar la mort de vint-i-dos pescadors de la vila. De quaranta barques que van sortir a la mar, sols tornaren nou; la resta s’estavellaren contra els penya-segats entre Vilanova i Sitges. El més jove de les persones que moriren fou un nen de deu anys, la mateixa edat que tenia l’Alexandre de Cabanyes en aquell moment. El fet li provocà un fort impacte i és així en certa manera com comença la seva relació amb el mar i la pintura de marines, amb una tragèdia. En aquesta obra de joventut va voler expressar tot el dolor i desconsol per la pèrdua de tantes vides. La seva obra, a mesura que passen els anys, s’anirà reconciliant amb el mar, mostrant-nos primer la duresa de la vida i el treball de mariners i pescadors, per finalment representar ja un mar en calma. Aquesta peça, feta en llapis i grafit sobre cartó, pertany a una col·lecció particular i va participar en l’exposició “La captura de l’instant” al Museu Víctor Balaguer l’any 2018.

“Alexandre de Cabanyes.1877-1972. L’últim modernista”. Catàleg exposició al Museu Víctor Balaguer/ Masia d’en Cabanyes, Vilanova i al Geltrú, 2018.