Les imatges fotogràfiques i el procés de creació de “Retrat de l’esposa, Pilar Ricart Nin i els tres fills: Núria , Marta, Joaquim” d’Alexandre de Cabanyes

La Pilar Ricart I Nin i l’Alexandre de Cabanyes van casar-se a l’ermita de Sant Gervasi el 1918. Abans de casar-se, l’Alexandre de Cabanyes havia acordat amb el seu germà Carles la distribució de les propietats. A l’Alexandre  li correspongué la Masia d’en Cabanyes. Juntament amb la Pilar Ricart van fer-hi algunes obres d’adaptació i modernització. Actualment podem veure la seva cambra original on van viure fins a la seva mort.

El matrimoni Cabanyes Ricart va tenir tres filles i un fill. Tots nascuts a Vilanova. La Núria ( 1919), la Marta ( 1921) , el Joaquim ( 1923 ) i la Maria Neus ( 1925).
El Retrat de l’esposa, Pilar Ricart Nin i els tres fills: Núria, Marta, Joaquim va ser pintat el 1923, any que va néixer el Joaquim. El nen és a la falda de la mare, nu amb les germanes grans. Alexandre de Cabanyes hi va pintar també una cabreta – que segons la tradició familiar, representa la futura filla que va arribar dos anys més tard -. S’hi intueix l’arc de la porxada de la Masia d’en Cabanyes i, a la llunyania, s’hi mostra la ciutat de Vilanova i la Geltrú amb el campanar de Sant Antoni en l’horitzó.

Recordem que l’Alexandre de Cabanyes es va interessar per la fotografia. Motiu pel qual realitzava fotografies exteriors que després li servien per a les seves obres. Es conserva a la Masia l’arxiu de fotografies del pintor de familiars, amics, visites, etc.
Amb les quatre imatges mostrades en aquesta entrada podem observar l’evolució creativa d’ “El Retrat de l’esposa, Pilar Ricart Nin i els tres fills: Núria, Marta, Joaquim”. L’Alexandre parteix de la fotografia de la seva dona i el seu fill Joaquim a l’estudi del pintor que correspon a la primera imatge. La segona que veiem, fins ara desconeguda, apareix la Pilar Ricart amb la intenció de donar el pit al fill petit. La tercera imatge és la fotografia que va realitzar el pintor de l’obra final. Peça final que ens mostra una composició gairebé noucentista, amb l’expressió calmada i els ulls clucs de la mare i els ulls intensos de la canalla de la casa.