L’Esfera Armil·lar de la Masia d’en Cabanyes per Carles Schnabel

El seu nom prové de la paraula llatina armilla que vol dir cèrcol o braçalet. És un instrument astronòmic amb el que es representa l’esfera celeste: els pols, l’horitzó, el meridià, l’equador i l’eclíptica.

L’esfera armil·lar és un símbol del coneixement científic en el romanticisme. Representava saviesa i coneixement. Un element en que qualsevol biblioteca d’una família benestant no hi podia faltar.

L’aparell assumeix que la Terra, com una petita esfera sobre la qual es dibuixen els continents i oceans, ocupa el centre de l’esfera celeste, exterior a aquella. És a dir, un model geocèntric, amb l’esfera celeste girant al voltant del Sol, el qual gira al voltant del nucli de la galàxia, que a la vegada, és lluny de ser el centre de l’ univers.

L’horitzó separa en dues meitats l’esfera celeste: la meitat superior, visible, i la meitat inferior, invisible, ocultada sota la Terra. El meridià és el cercle que uneix el sud i el nord i que també és el punt culminant de l’esfera armil·lar. El meridià també passa pel pol nord de l’esfera armil·lar.

Una escala graduada en el cercle del meridià permet situar el pol de l’esfera en l’elevació corresponent a la nostra latitud d’uns 41.5º. Equidistants entre els dos pols trobem l’equador, un altre cercle màxim. Paral·lels a l’equador trobem altres armil·les menors: prop de l’eix nord, el cercle polar àrtic i prop de l’equador pel cantó nord, el tròpic de Càncer. A sota es localitza el tròpic de Capricorn, i prop de l’eix sud, el cercle polar antàrtic.

També podem veure marcats els signes zodiacals, en una faixa inclinada respecte a l’equador.

L’angle entre l’equador i l’eclíptica correspon exactament als coneguts 23,5ª graus de la inclinació de l’eix de la Terra. Per tant, veurem que a l’equinocci de primavera la posició del Sol a l’eclíptica coincideix amb l’equador. La data del solstici d’estiu la posició del Sol a l’eclíptica coincideix amb el tròpic de càncer.

La peça circular que es troba subjectada per un estret braç metàl·lic proper al pol nord representa el Sol. Actualment, està poc subjecte però en el seu inici la peça resseguia la part interior de l’eclíptica per poder indicar la seva posició al llarg de l’any.

L’esfera armil·lar és un instrument universal, la qual cosa es pot utilitzar a qualsevol lloc del món. Però només es caldrà adequar la inclinació de l’eix de rotació de l’aparell a la latitud del lloc.

En l’actualitat aquests instruments han quedat totalment obsolets en l’astronomia professional.

 

 

BIBLIOGRAFIA: SCHNABEL, Carles. L’esfera armil·lar de la Masia d’en Cabanyes. FONTBONA, Francesc; ADELL, Estel; GIRIBET, Blanca; SCHNABEL, Carles. La Masia d’en Cabanyes. Aqrquitectura i ccol·leccions singulars. Visites temàtiques al “Centre d’Interepreació del Romanticisme Manuel de Cabanyes”. Vilanova i la Geltrú: Consell Comarcal del Garraf, Centre d’interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes, 2016, 28-35.