02/11/2021

Poema del mes: A UN AMIC EL DIA DEL SEU SANT

A un amic en el dia del seu sant

Ara que, proper al Cranc abrusador,
el Pare de la llum ens torna el teu dia (2)
i fins tard guia cap al pèlag de l´ocàs
la seva quàdriga de foc,

 

teles de l´Índia i vasos de la Xina
i canelobres d´or lluent
et voldria oferir, en prova d´afecte,
aquest teu amic absent.

 

Però -ai Batil!(3)- m´ho prohibeix
la injusta deïtat (4) que,
en ràpida roda girant constantment,
inconstant canvia els destins humans.

 

M´ho prohibeix. Que a pèrfids tirans
les meves mans pures mai no han ofert,
en maldestra fam de riqueses,
fètid encens,

 

ni vil llagoteria els meus llavis venuts.
I mai la costa africana no m´ha vist
arrabassar en quillat impietós
els seus fills embrunits.(5)

 

Humil cultivador del cor de les muses,
tan sols puc dedicar-te
aquests versos fàcils que ara m´inspira
la meva tosca lira.

 

Donació pobra, però honesta
i franca, filla d´un cor que, oh Amistat!, animes.
I que tu estimes més que rics
obsequis, tendre Batil.

 

Tu, que potser ara fruint el deliciós encant
del Pindus en el seu cim florit,(6)
prou saps l´immens poderiu del cant
allí on s´eixampla.

 

I sense càntic i síl.labes sonores,
què serien els herois? La seva brillant glòria
enfonsaria el Leteu (7), envejós,
amb la memòria del seu nom.

 

I és que en aquells temps primitus
d´altres més prudents que el sobirà d´Ítaca (8)
i d´ altres més valents que Aquil.les (9)
va veure Grècia(10).

 

Però, ai tristos!, els encercla dens núvol d´oblit.
I és que la sort els va negar, aïrada,
la sagrada veu que fa cèlebres
desertes tombes:

 

vaguen entorn, plàcides, les ombres;
i a l´agradable so del càntic diví
el pelegrí diu: sota aquesta terra,
famosos, dormen.

 

Va passar que Alexandre (11) va sentir aquella veu
on Aquil.les gaudeix de repòs immortal, (12)
i li diu: oh venturós de tu!, que vas tenir un amic
mentre vivies...(13)

 

I, ara que ets ja en el llit mortuori,
l´homèrica lira (14), que el món admira
sublim, afalaga la teva eterna pau
quan explica les teves proeses.

 

Diu, i sospira. I, humiliat, silencia
la seva supèrbia antiga. Però s´esdevé que, a deshora,
inspiradora de furor guerrer,
sona la trompa.

 

Febrosa l´ànima, amb records nobles,
el Magne es llança. I és la seva audaç cimera (15)
la que primera, Granic (16),
tremola sobre les teves aigües.

 

Notes:

  1. Horaci va escriure l´oda a què pertany aquest epígraf en temps de les Saturnàlies (les festes en honor del déu protector de la sembra que han estat considerades un precedent del Carnaval) quan era costum entre els romans regalar presents als amics. També ho és en la festa jueva dels Purim, quan es disfressen i es fan obsequis  en recordança de la intercessió de la reina Ester per evitar l´extermini del seu poble, en captivitat a Babilònia.
  2. Uns pocs dies abans de sant Joan, quan se celebra l´onomàstica del destinatari del poema, el sol (“el Pare de la llum”) entra en la constel.lació de Càncer, el dia allarga i s´inicia, amb el solstici d´estiu, el període de més escalfor i vitalitat de l´any.
  3. nom literari aplicat a Joan Corminas, professor de Cabanyes a la Universitat de Cervera.
  4.  la deessa Fortuna.
  5.  moralista com sempre, Cabanyes es reclama contrari als servils com al comerç d´esclaus.
  6.  cim, a la serralada central del Peloponès, que va ser molt cantat pels poetes de l´antiga literatura grega. Cabanyes suposa l´amic gaudint de la lectura del millor (“el cim florit”) d´aquella literatura.
  7.  en la mitologia grega, el riu de l´Oblit, que submergeix els noms dels morts en la desmemòria.
  8.  Ulisses, l´heroi de l´ “Odissea”.
  9.  en l´original: “el Pelida” (Aquil.les era fill de Peleu), l´heroi de la guerra de Troia glorificat per Homer a La Ilíada.
  10.  “Hélade”, a l´original. Molt més que simplement un topònim, l´endònim Hèl.lade significa “el conjunt dels grecs”  i en Cabanyes, com en Byron, potser al.ludeix a un ideal de comunitat de passat gloriós mereixedor de ressorgiment. La revolta dels grecs moderns contra la dominació de l´imperi otomà havia començat el 1820. Després d´una breu etapa d´autonomia sota sobirania turca, els grecs van obtenir la independència el 1830.
  11.  Alexandre el Magne, rei de Macedònia, que va imposar la seva hegemonia sobre una constel.lació de ciutats-estat.
  12. A la tomba d´Aquil.les, Alexandre referma la seva decisió de conquerir, guerrejant, una fama heroica.
  13. es refereix a Pàtrocle, l´amistat del qual amb Aquil.les, glossada per Homer a la Ilíada, ha passat a ser emblemàtica.
  14.  Homer a la Ilíada.
  15. ornament al cim del casc del guerrer, sovint guarnit amb un plomall.
  16. el riu Granic, a l´Àsia menor, dóna nom a la primera batalla d´Alexandre el Gran contra els perses (334 aC.), amb la qual va començar les seves mítiques conquestes.

 

Manuel de Cabanyes i Ballester (1808-1833)

Manuel de Cabanyes. Poemes essencials
Selecció, traducció i comentaris: Oriol Pi de Cabanyes
El Cep i la Nansa, 2017