Museus a casa: Salvador Capitan i Joan Nadal

ART I POESIA Salvador Capitan i Joan Nadal Art i poesia de la mà de dos professors i amants de l'art. Salvador Capitán i Camañes ens va deixar massa jove, fou lector incansable i aficionat a la literatura. Llicenciat en Belles Arts atret per la pintura i el dibuix, en els quals va trobar el seu mode d’expressió i la seva professió. Compartim un poema ple de sensibilitat que evoca d’acord amb les paraules de la seva germana Anna Capitán a Vianant de Capvespres

El mobiliari isabelí de la saleta russa

La saleta russa de la Masia era un espai d'oci de la casa on destaca el seu mobiliari fet de roure rus i ornamentat amb pàmpols de raïm. L'estil d'aquest pren el seu nom d'Isabel II, que regnà a Espanya del 1833 al 1868. Aquesta tendència es caracteritza per l'ús d'elements d'estils del passat combinats entre ells -i on fou molt destacada la referència al món medieval- l'aplicació de l'ornamentació de tipus floral i el predomini de la forma ovalada

ELS CABANYES I LA CIÈNCIA. JOSEP MARIA DE CABANYES I BALLESTER

El segle XIX fou una època important en el camp de la ciència i els avenços tècnics i alguns membres de la família Cabanyes, com Josep Maria de Cabanyes i Ballester (1787-1839), compartien aquest interès. A la cambra de Manuel de Cabanyes trobem aquest retrat del seu oncle i tutor, el qual va participar personalment en l'educació del poeta. Josep Maria, especialista en ciències naturals i matemàtiques fou professor d'aquesta darrera disciplina i llengua francesa. Va escriure diverses obres sobre

Diana i l’embaràs de Calisto a la col·lecció pictòrica de la Masia d’en Cabanyes

Aquest quadre d'estil classicista, pertanyent a l'Escola Bolonyesa de finals del s. XVII i principis del s. XVIII, es troba a la Sala de Música de la Masia i representa una coneguda escena mitològica. La pintura és una còpia de diversos artistes entre ells, II Domenichino, reconegut pintor italià del Barroc. L'objectiu principal d'aquest artista era superar les imperfeccions de la naturalesa mitjançant el desenvolupament d'un ideal de bellesa a través de l'estudi i de la imitació dels exemples antics i del

AVUI PARLEM: El rapte d’Europa a la col·lecció pictòrica de la Masia d’en Cabanyes

A la sala de Música  trobem aquest quadre d'estil classicista de l'Escola Bolonyesa de finals del s. XVII i principis del s. XVIII. La pintura tracta un tema mitològic bastant conegut com és el rapte de la bella Europa per part del deu Zeus. Segons el mite, Europa era una princesa fenícia de la qual Zeus es va enamorar. Per tal d'apropar-se a ella va adoptar la forma d'un toro i quan ella, confiada, va pujar al seu llom ell

AVUI PARLEM: Paisatge de Joaquim de Cabanyes al Museu Víctor Balaguer (II)

Tal com comentaven fa unes setmanes, a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer es custodien dos quadres de Joaquim de Cabanyes, fruit de la donació de Josep Maria Mir (fill del reconegut pintor Joaquim Mir) el 2008. L'obra que us presentem avui representa també un paisatge romàntic, temàtica essencial en la pintura de l'artista. En aquesta escena la protagonista principal és la Natura presentada en el seu màxim esplendor. Predominen els colors blaus i blancs del cel i els núvols, els

Museus a casa: August Bover i Brull Carreras

ART I POESIA   August Bover i Brull Carreras Art i poesia de la mà d’ Arbres propers a la Masia d’en Cabanyes, de Brull Carreras, amb Erem , som i serem , de l’escriptor, professor i poeta, August Bover. Brull Carreras, va plasmar en la seva obra dos dels temes que li interessaven. La figura humana, a través de personatges forts i expressionistes i la natura, «extremadament poètica, però gens dolça». Aquest pintor vilanoví, desaparegut massa jove, destaca per la seva consciència social, que

AVUI PARLEM: Venus i Adonis a la col·lecció pictòrica de la Masia Cabanyes

A la sala de música podem admirar aquesta obra de temàtica mitològica pertanyent a l'Escola Bolonyesa de finals del s. XVII i principis del s. XVIII. A la present pintura veiem representats a Adonis i Venus envoltats d'amorets. El bell Adonis va acompanyat de la seva llança i els seus gossos, com atributs distintius de caçador, i al seu costat jau Venus. L'escena ens mostra un dels episodis on la deessa s'entrega amb persistència per seduir-lo perquè no marxi. Algunes al·legories ja profetitzen